El klamath-modoc (també cridat simplement klamath i històricament lutuami) és un grup de llengües indígenes d'Amèrica que es va parlar en el llac Klamath en lo que actualment és l'ES d'Oregó i el N de Califòrnia. Va ser la llengua tradicionalment parlada per les tribus klamath i modoc, cada una de les quals parlava un dialecte d'esta llengua. A principis dels 80 només quedava un parlant d'esta llengua.[1]

Classificació

Es considera que el klamath–modoc forma una unitat filogenético vàlida junt en atres llengües del grup penutio del replanell. Els defensors de l'hipòtesis penutia consideren que el penutio del replanell estaria a la seua volta relacionat en atres llengües penutíes encara que este últim parentesc és considerat dubtós.

Descripció llingüística

Fonologia

L'inventari consonàntic del klamath-modoc és el següent:

Bilabial Coronal Palatal Velar Uvular Glotal
Obstruent
no-cont.
simple p t tʃ k q
aspirada pʰ tʰ tʃʰ kʰ qʰ
eyectiva pʼ tʼ tʃʼ kʼ qʼ ʔ
Fricativa   s       h
Nassal sorda m n        
sonora m̥ n̥        
laringalizada mʼ nʼ        
Aproximante sonora   l j w    
sorda   l̥ ȷ̊ w̥    
laringalizada   lʼ jʼ wʼ    

Les obstruents en klamath-modoc, a excepció de /s/ i ʔ, apareixen en tripletas de no-aspirada/aspirada/eyectiva.[2] Les tripletas de sonorants són respectivament: sonores, sordes i "laringalizades", llevat per /h/ i /ʔ/.[3]

La major part de les consonant pot ser geminades. La fricativa /s/ és una excepció en açò, i existix evidència que sugerix que açò és una conseqüència d'un canvi fonètic recent.[4] Albert Samuel Gatschet va registrar la geminada /sː/ a finals del XIX, encara que cap a 1960 M. A. R. Barker ho va registrar consistentemente com una no-geminada. Algun temps en acabant de que Gatschet registrara la llengua i ans que Baker fera lo mateix, va deure donar-se el canvi de desgeminación /sː/ > /s/

Gramàtica

L'orde bàsic de paraules en klamath-modoc és molt lliure i està condicionat bàsicament per factors pragmàtics. No sembla senzill definir de manera clara un sintagma nominal i un subjecte. L'allineament morfosintàctic és de tipo nominatiu-acusatiu i existix un sistema de marcage de cas gramatical diferent per a adjectius i noms. Molts verps ademés requerixen un cas absolutiu. En el verp ademés existixen formes aplicatives i s'usen direccionals.[5]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs