Pico piramidal
Un pico piramidal (en anglés: Pyramidal peak) o, a voltes, en la seua forma més extrema cridat una banya glacial (glacial horn), és una montanya que ha segut modificada per l'acció del gèl i el ras durant les glaciacions. Si l'us no és ambigu en un context de montanya, poden ser utilisats els térmens més senzills de pico o banya (horn).
Formació
[editar | editar còdic]Els camps de gèl en el cap dels glaciars desenrollen conques en forma de bol en els costats de la montanya, cridats circs, que tenen característiques específiques. Tenen una esmonyida rotacional que erosiona el fondo de la conca, pero no les seues vores, causant la típica forma de bol i que també contribuïx al desenroll dels llímits rocosos o morrenas que els separen dels alvertents de fondo de vall, aixina com poden mantindre llac glaciars cridats tarns. Ya que els circs s'han format per les glaciacions en un ambient alpí, la paret posterior (headwall[1]) i les crestes conegudes com a arestes es tornen més pronunciades i definides. Açò ocorre pels cicles de congelació / descongelación i al desgast de la massa per baix de la superfície del gèl. És opinió estesa que una causa comuna per al pronunciament de la paret posterior (headwall) i l'extensió cap a esta són les crevasses conegudes com rimaya terminals (bergschrund) que es produïxen entre el gèl en moviment i la paret posterior. Est és un lloc a on l'arrancada i el trencament han segut vists pels observadors que exploren les crevasses. Un circ complet queda expost quan el glaciar que estava en el circ es derrite, despuix dels periodos de glaciació en el Pleistoceno. Quan hi ha tres o més d'estes parets posteriors de circ i arestes, s'unixen per a formar un pico singular, en forma de piràmide, en parets molt escarpadas, al que es diu banya o banya glacial. Es tracta d'una forma comuna dels cims de les montanyes en àrees molt glaciadas. El número de cares que formen els alvertents d'una banya (horn) depenen del número de circs que varen participar en la seua formació, pero en general no superen les tres o quatre.
En el cas extrem, una banya glaciar pot tindre els seus alvertents casi verticals en tots els seus costats. En els Alps, horn és també el nom de picos molt exposts en parets d'inclinaments entre 45°-60° (per eixemple, la banya Kitzbühelense).
Eixemples
[editar | editar còdic]Alguns eixemples destacats de picos piramidals són els següents:
- Matterhorn, o Cervino, en Zermatt, en la frontera entre Suïssa i Itàlia;
- Kitzsteinhorn prop de Kaprun en Salzburc, Àustria;
- Weisshorn, en Suïssa;
- Mont Blanc (4.810 m), per damunt de Chamonix, en l'est de França;
- Puy Mary, en els monts de Cantal (Massiç Central), França;
- Nevat Alpamayo, Nevat Artesonraju i Nevat Piràmide, en el Parc nacional Huascarán, en el Perú
- Nevat Les Agulles, en la Regió dels Rius, Chile
- Mont Thielsen, en Oregó, EUA;
- monte Wilbur, en el Parc nacional dels Glaciars, Montana, USA;
- Montanya Reynolds, en el Parc nacional dels Glaciars, USA,;
- Grand Teton (4.197 m), en Wyoming, USA;
- Stob Dearg (1.022 m), en Glencoe, Escòcia;
- Mont Assiniboine (3.618 m), en la Columbia Britànica, Canadà;
- mont Aspiring/Tititea (3.033 m), en Otago, Nova Zelanda
- Shivling (Garhwal Himalaya), en l'estat d'Uttarakhand, Índia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El terme anglés headwall, en geografia física (referit a un circ glaciar), és la paret més alta, mentres que en geologia és la seua paret escarpada posterior.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pico piramidal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.