Mont Thielsen
El mont Thielsen (en inglés: mount Thielsen), també conegut com a «banya de vaca» (cowhorn), és un volcà en escut extint nortamericà localisat en la cordillera de les Altes Cascades, en l'estat d'Oregó, prop del mont Bailey. Degut a que l'activitat volcànica va terminar fa uns 250 000 anys, els glaciars s'han apoderat de la seua estructura, creant abruptes costeres i un pico piramidal. La seua puntaguda forma fa que atraga raigs, per lo que es crea fulgurita, un mineral poc comú. La notòria banya constituïx un punt d'atracció en l'àrea natural del mont Thielsen, una reserva per a activitats recreatives com l'esquí i el senderisme.[1]
Va ser produït per mig de subducción de la placa de Juan de Fuca baix la placa nortamericana. El vulcanisme de la zona data de fa uns 55 millons d'anys i s'estén des de la Columbia Britànica fins a Califòrnia.[2] Les Altes cascades estan formades per volcans de menys de 3.5 millons d'anys, ademés de que el Thielsen és un dels pocs extints caracterisats per un cim puntagut.[3]
L'àrea que ho rodeja al principi va estar habitada pels natius d'una tribu chinook i va ser descobert posteriorment per colon polacs.[4] Un dels visitants va ser Jon Hurlburt, un primitiu explorador que va nomenar al mont en honor a l'ingenier Hans Thielsen.[5] Atres descobridors varen trobar més tart el llac del Cràter prop d'aquell territori. El volcà no va ser analisat fins a 1884, quan un equip del Servici Geològic d'Estats Units va prendre mostres dels seus depòsits de fulgurita.[6]
Història
[editar | editar còdic]
Originalment, l'àrea va estar habitada pels natius americans chinook, que varen denominar a la montanya com «Hischokwolas», que en idioma klamath-modoc es dia «hisc'akwaleeas».[4][7] Jon Hurlburt, un explorador polac, lo renombró com «Thielsen» en honor a Hans Thielsen, un ingenier civil i constructor que va tindre molta rellevància en la llínea ferroviària de Califòrnia i Oregó.[5][8]
En 1884, un equip del Servici Geològic d'Estats Units dirigit per J. S. Diller va escomençar a estudiar les montanyes de la cordillera de les Cascades. Entre els destins que planejava visitar s'incloïa el Thielsen, que es va escalar i del que es varen prendre mostres de les seues variants de fulgurita. La forma puntaguda del seu cim sol ser colpejada per rajos que desfan algunes roques, i donen lloc a un mineraloide conegut com lechatelierita, una varietat de fulgurita. D'esta forma, el mont s'ha guanyat el sobrenom de «vara allumenada».[4][9]
Deixant este estudi a un costat, el Thielsen i l'àrea del llac del Cràter varen destacar per la seua exploració en els sigles XIX i principis de el XX. En 1853, miners de Yreka varen descriure primer el llac; un ho va denominar com «l'aigua més blava que [ell] hi havia vist» i un atre com «el profunt llac blau». La primera cita va ser pronunciada per Chauncy Nye per al Jacksonville Sentinel en 1862. Est recorda una exploració de buscadors d'or per a on ells varen passar un llac blau profunt. Els natius americans varen viure en la zona i eren molt irascibles front a l'arribada de nous pobladors. En 1865, Fort Klamath va ser construït com un santuari protector. Una carretilla de raïl va ser construïda per a conectar el vall Rogue en l'edifici. A finals d'eixe mateix any, dos caçadors es varen atrevir a anar al llac; posteriorment, atres exploradors els varen seguir. Llavors, el llac es va fer famós pel seu distintiu color i per les multituts que anaven a vore-ho. El primer no nativoamericano que va estar en la vora del llac del Cràter va ser el sargent Orsen Stearns, que va descendir fins a la caldera. Un amic, el capità Franklin B. Sprague, li va donar el nom de «llac Majestad». El turisme per allí va continuar fins al 22 de maig de 1902; eixe dia, Theodore Roosevelt ho va declarar parc nacional.[6]
Geografia
[editar | editar còdic]Regional
[editar | editar còdic]
La cordillera de les Cascades va ser creada per mig de la subducción entre la placa nortamericana i la de Juan de Fuca. L'activitat volcànica ha pres lloc durant 36 millons d'anys, aproximadament; la propenca cordillera Challis presenta formacions de fins a 55 millons d'anys. Molts geólogos creuen que l'activitat en la de les Cascades ha segut més o menys intermitent, aplegant a produir fins a 3000 calderes en el mateix moment. La freqüència del vulcanisme en els últims 10 000 anys ha creat massiços des del mont Garibaldi en la Columbia Britànica fins al Lassen en el nort de Califòrnia. Existixen algunes diferències destacables d'un estat a un atre, com les cordilleres volcàniques que van des de grans volcans a menudes zones d'escassos destacaments geològics, com volcans en escut i cons de escoria. Els volcans de les Cascades estan dividits en dos zones: les Altes cascades i les Cascades occidentals. El Thielsen s'ubica en la primera, a l'est de la segona.[2]
Local
[editar | editar còdic]
El llac Diamant, format per una de les erupció del Thielsen, llimita a l'oest en este mont i més allà en el Bailey, un estratovolcano més jove i menys erosionat.[10] L'esmolat cim del Thielsen és un lloc destacable del skyline visible des del parc nacional del Llac del Cràter. Eixos tres formen part de les Altes cascades d'Oregó, una cadena montanyosa que disgrega als estratovolcanos que són més jóvens de 3.5 millons d'anys. Les Altes cascades inclouen el mont Jefferson, les Tres Germanes, la Cim Trencat i un atre tipo de estratovolcanos.[3]
Es calcula que les roques en la zona es varen crear entre el Plioceno superior i el periodo Cuaternario. El basalt i la andesita basáltica constituïxen volcans més nous sobre les Altes cascades: majors centres volcànics, incloent el mont Hood, el Cim trencat-Tres germanes, el mont Mazama —en el llac del Cràter— i el Jefferson. Tots han produït diverses erupció, incloent fluix de lava i piroclastos, ademés de vàries composicions entre la dacita, el basalt i també riolita —a excepció del Hood, que no s'han trobat restants d'este últim—.[2] El Thielsen forma part d'una série de volcans extints en Oregó denominats «Matterhorns», per la forma puntaguda del seu pico; és el més alt d'estos (2799 m). D'este tipo també són el monte Washington, el Three Fingered Jack, el Bailey i el pique Diamant. A diferència d'atres montanyes de les Altes cascades, estos volcans es varen extinguir entre 250 000 i 100 000 anys arrere, i els seus cims varen soportar les últimes glaciacions, lo que explica la varietat de formes que tenen.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTHIEL - ↑ 2,0 2,1 2,2 Topinka, Lyn. «Description: Cascade Range Volcanoes and Volcanics» (en anglés). Servici Geològic d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 O'Connor, Jim I; Hardison III, Jasper H.; Costa, John E.. «Debris Flows from Failures of Neoglacial-Age Moraine Dams in the Three Sisters and Mount Jefferson Wilderness Areas, Oregon: USGS Professional Paper 1606» (en anglés) (PDF). Servici Geològic d'Estats Units. Consultat el 24 de novembre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Topinka, Lyn. «Description: Mount Thielsen Volcano, Oregon» (en anglés). Servici Geològic d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2013. Consultat el 22 de juliol de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 McArthur 1982
- ↑ 6,0 6,1 Topinka, Lyn. «Description: Mount Mazama Volcano and Crater Lake Caldera, Oregon» (en anglés). Servici Geològic d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2013. Consultat el 22 de novembre de 2015.
- ↑ «Klamath Tribes Language Project: Vocabulary» (en anglés). The Klamath Tribes. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2015. Consultat el 22 de juliol de 2015.
- ↑ Heer & Heer 1914, p. 47.
- ↑ Purdom, William B.. «Fulgurites from Mount Thielsen, Oregon» (en anglés) (PDF). The Ore-Bin. Oregon Department of Geology and Mineral Industries. Consultat el 20 de novembre de 2015.
- ↑ Mohlenbrock 2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Thielsen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.