Anar al contingut

Fulgurita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fulgurita.

La fulgurita (del llatí fulgur, 'llampada') és una roca metamòrfica en forma de tubo composta per lechatelierita (sílice vitrificada) que es pot trobar en arenes o arenisques.[1] La seua formació es deu a la caiguda de raigs atmosfèrics.[2]

Etimologia

El nom «fulgurita» procedix del llatí «fulgur», que significa «llampada».[1]

Formació

L'alta temperatura causada per la caiguda d'un raig sobre un terreny arenenc provoca la fusió dels grans de sílice,[2] ya que pot alcançar els 4 000 graus Celsius, fins a una profunditat de més d'un metro, pero en una zona molt estreta.[2] La sílice queda aixina vitrificada en forma de tubos de raig, de 2 a 50 mm de diàmetro, a voltes retortillats o ramificats. Eixes fulguritas poden trobar-se en els deserts d'arena i en les dunes llitorals.[1]

Poden ser de diferents colors depenent de la composició de l'arena, en a on es varen formar, incloent negre, bronze, vert i blanc translúcido.[2][1] L'interior de la fulgurita és comunament pla o delineado d'unes fines bombetes; l'exterior està generalment cobert d'asproses partícules d'arena. Tenen apariència de raïl i a sovint mostren chicotets forats.[1] Les fulguritas algunes voltes formen conjunts vítreos en roques sòlides.[1]

La formació de fulguritas és un fenomen poc freqüent, i extraure una íntegra és complicat per causa de la fragilitat del mineral, que es quebra fàcilment.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Fulgurita: qué és, característiques, orige i propietats Consultat el 4 de giner de 2023.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fulgurita Consultat el 4 de giner de 2023.