Anar al contingut

Lechatelierita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lechatelierite-224100.jpg
Lechatelierita
Archiu:Trinitite-detail2.jpg
Trinitita, varietat de lechatelierita produïda per una explosió atòmica.
Archiu:Libyan Desert Glass.jpg
Lechatelierita procedent del Desert Líbico.

La lechatelierita és vidre de sílice (SiO2). És considerada com mineraloide, ya que en ser un vidre presenta una estructura amorfa, no cristalina, encara que a sovint es classifica en el grup de mineralés del cuarzo. El seu nom procedix del químic francés Henry Li Châtelier.

Es troba lechatelierita natural principalment per fusió d'arenas de cuarzo despuix de la caiguda de raigs, que produïxen unes estructures tubulars irregulars i ramificadas, a sovint huecas, denominades fulguritas.

També pot formar-se lechatelierita com a resultat del metamorfisme d'alta pressió produït pel choc d'un meteorit; aixina és un component comú de les tectitas, un tipo de eyecciones vítreas típiques d'estos impactes. Algunes tectitas estan compostes per lechatelierita pura, com en el denominat vidre del Desert Líbico, que es troba en el Sàhara (Líbia i Egipte). També es va formar lechatelierita en una capa de l'arenisca de Coconino per l'impacte del meteorit que va causar el Cràter del Meteor en Arizona.[1]

Els experiments d'alta pressió han demostrat que són necessaris chocs en una pressió mínima de 85 GPa per a produir lechatelierita a partir dels grans de cuarzo d'un granit.[2]

També pot formar-se lechatelierita artificialment, un eixemple és la trinitita, produïda per la fusió d'arena de cuarzo en la primera explosió d'una bomba atòmica, en Nou Mèxic (Estats Units).


Referències

[editar | editar còdic]