Conca estructural
Plantilla:Províncies geològiques de la Terra
Una conca estructural és una formació estructural a gran escala d'estrats rocosos formada per la deformació tectònica (plegament) d'estrats prèviament plans.[1] Són depressió geològiques, l'inversa dels domo. Les conques estructurals allargades també es coneixen com sinclinals. Algunes són conques sedimentarias, agregació de sediment que varen reblir una depressió o es varen acumular en una zona. Unes atres es varen formar per acontenyiments tectónicos molt despuix de que es depositaren les capes sedimentarias.
Les conques poden aparéixer en un mapa geològic com aproximadament circulares o elíptiques, en capes concèntriques. Ya que els estrats s'inclinen cap al centre, els estrats exposts en una conca són progressivament més jóvens de fòra cap a dins, en les roques més jóvens en el centre. Les conques solen tindre una gran extensió, a sovint centenars de quilómetros.
Les conques estructurals solen ser fonts importants de carbó, petròleu i aigua subterrànea.
Eixemples
Europa
- Conca d'Hampshire, Regne Unit
- Conca de Londres, Regne Unit
- Conca de París, França
- Conca Pérmica, Polònia, nort d'Alemània, Dinamarca, Països Baixos, Mar del Nort i Escòcia
- Conca de Turgay, Kazakhstan
Amèrica del nort
Trinitat i Tobago
- Conca Sur, Trinitat
Estats Units
- Conca de Albuquerque, Nou Mèxic
- Conca dels Apalaches, este d'Estats Units
- Conca del Big Horn, Wyoming
- Conca del Guerrer Negre, Alabama i Mississipi
- Conca de Delaware, Texas i Nou Mèxic
- Conca de Denver, Colorat
- Conca d'Illinois, Illinois
- Conca de Los Àngeles, Califòrnia
- Conca de Míchigan, Míchigan
- Conca del Colorat del Parc Nort
- Conca Paradox, Utah i Colorat
- Conca Pérmica, Texas i Nou Mèxic
- Conca de Piceance, Colorat
- Conca del riu Powder, Wyoming i Montana
- Conca de Rata, Colorat i Nou Mèxic
- Conca de Sacrament, Califòrnia
- Conca de Sant Joan, Nou Mèxic i Colorat
- Conca de Uinta, Utah
- Conca Williston, Montana i Dakota del Nort
- Conca del riu Wind, Wyoming
Oceania
Austràlia
- Conca de Amadeo
- Conca Bowen
- Conca Cooper
- Conca de Galilea
- Gran Conca Artesiana
- Wilpena Pound
Sudamérica
- Conca del Chaco, Argentina, Bolívia i Paraguai
- Conca de Magallanes, Chile
- Conca Neuquina, Argentina i Chile
- Conca del Paraná, Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguay
- Conca dels Plans, Colòmbia
Referències
- ↑ Bhattacharya, A. R. (2022-09-01). Structural Geology (en en), Springer Nature, p. 432. ISBN 978-3-030-80795-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca estructural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.