Conca de Magallanes
.jpg)
La conca de Magallanes és una conca sedimentaria que aplega pel nort fins a la Patagonia superior en Chile. Les roques dins d'ella es deriven del periodo Jurásico, i inclou la formació Cerro Bou. Esta conca oferix l'oportunitat d'estudiar numeroses formes de vida de fòssils antics i atres elements naturals prehistòrics per l'estratificació sedimentaria profunda.[1]
Té una extensió de 250km nort-sur i constituïx la major reserva de carbó del país.[2]
Certes formacions geològiques de la conca de Magallanes han oferit abrics rocosos i coves per als humans primitius; un dels més notables d'estos llocs és la Cova del Milodón, un lloc que se sabia que va ser habitat per l'home antic, basat en la recuperació arqueològica d'esta série de coves.[3] Aixina mateix, en els voltants del cerro Guido i la vall del riu de les Chinenques s'emplaça un important jaciment fòssil i paleontológico.[4]
Referències
- ↑ Julie C. Fosdick (2007) LATE MIOCENE EXHUMATION OF THE MAGALLANES BASIN AND SUB-ANDEAN FOLD BELT, SOUTHERN CHILE: NEW CONSTRAINTS FROM APATITE U-TH/HE THERMOCHRONOLOGY, Geological Society of America, Denver Annual Meeting (28–31 October 2007) Paper No. 123-15
- ↑ Castro, Liliana; Alfaro, Guillermo. «Els depòsits de carbó d'Argentina i Chile: Importància en la matriu energètica i alternatives d'us» (PDF). Geotemas. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ C. Michael Hogan, Cova del Milodon, The Megalithic Portal, 13 April 2008
- ↑ Montes, Carlos (8 d'abril de 2019). «Cerro Guido i el seu impressionant registre de dinosauris». La Tercera. Consultat el 14 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca de Magallanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.