Llac de Coatepeque
El llac de Coatepeque és un llac ubicat en una caldera, un supervolcán, que és el resultat de vàries erupció cataclísmicas que varen dur a la formació i colapse de cons volcànics en l'antiga caldera Chilamatal i després en l'actual caldera. Es troba situat a 18 km al sur de la ciutat de Santa Ana, entre el municipi de Santa Ana Centre i el districte d'El Congo (municipi de Santa Ana Este).[1][2][3]
Té una altitut de 745 m s. n. m. i una superfície de 25.3 km². Ademés, la seua profunditat és de 115 m. Conta en dos illes: la Illa del Cerro (més coneguda com a Illa Teopán) i la Illa els Manegueta (també cridada Illa El Manegueta).[4][5]
El topònim "coatepeque" significa: 'cerro de la serp' o 'montanya de les serps' en náhuat. Va ser declarat com a Reserva Natural Protegida pel Ministeri de Mig ambient el 17 de febrer del 2023.[4][5][6]
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]Els seus accidents més importants són les dos menudes penínsules denominades “els anteojos”; i l'Illa Teopán o del Cerro i l'Illa del Manegueta o Els Manegueta. D'ells, l'illa del Cerro és un domo de lava ubicat al suroest del llac que té una altura de 80 a 100 m i un diàmetro d'aproximadament 1 km, i a on els indígenes pipilés tenien un temple i un monolit (elaborat sigles abans, en el preclásico tardà 400 a. C. a 200 a. C., pertanyent a l'estil denominat com barrigones) que es considerava representatiu de la deesa Itzqueye; mentres que l'illa Els Manegueta és una illa menuda, ubicada cap al surponiente de l'illa del Cerro, que es troba en un bajío que en temps de baix nivell d'aigua del llac queda en sec (per lo que el terreny passa a ser part de la ribera del llac) i en temps d'alt nivell s'inunda formant l'illa, en 1913 el geógrafo alemà Karl Sapper la va mencionar com a illa Sant Pedro.[7][6][8][9]
En els seus riberes hi ha unes formacions rocoses cridades "els anteojos" que també són domo de lava. L'domo nort té 25 m de diàmetro i 25 m d'altura, i l'domo sur té 150 m de diàmetro i 25 m d'altura.[8]
En les rodalies del llac, es troben atres 4 domo de lava de la caldera, que són els cerros Pacho, Guacamayero, Afate (els tres ubicats al suroest), i Ceiba chacha (al noroest del llac). D'ells, els més gran són: el cerro Pacho, que té una altitut de 943 m s. n. m. i un diàmetro en la seua base d'al voltant d'1 quilómetro; i el cerro Guacamayero, en una altitut de 940 m s. n. m. i la base del qual té un diàmetro de 400 m.[8][10]
Entorn i història geològica
[editar | editar còdic]La caldera del llac de Coatepeque fa part d'un complex volcànic, conegut com a complex volcànic de Santa Ana, que s'estén a lo llarc d'un sistema de fissures de 20 quilómetros, des de prop de l'àrea urbana de Chalchuapa fins al volcà Sant Marcelino i el cerro El Gorc (al suroest del volcà de Santa Ana). Este complex volcànic es troba en el llímit sur del Graven Central (una depressió tectónica que corre d'est a oest a lo llarc del país) i és part del arc volcànic centroamericano; sent dites estructures geològiques resultat de la subducción oblicua de la placa de Cocos baixe la placa del Carib.[11][12]
El complex volcànic té per principals centres eruptivos els estratovolcanes de Santa Ana o Ilamatepec, Izalco i la caldera del llac de Coatepeque. Cada u dels tres principals centres eruptivos del complex volcànic de Santa Ana tindria el seu propi sistemes de canonades de magma alimentats per una cambra de magma parental comú situat en lo profunt.[11][12][13]
Història geològica
[editar | editar còdic]Els estudis geològics de la zona, mostren que per lo manco dos voltes (en temps geològics diferents) varen sorgir en l'àrea grups de volcánes que varen colapsar per cambres magmáticas buides despuix de erupció enormes.[2]
En l'época del Plioceno del periodo Neógeno, es formarien cons volcànics, els depòsits volcànics dels quals farien part de lo que en la geologia salvadorenya es coneix com la formació Bàlsem. Fa uns 406 mil anys, en l'edat del Chibaniense de l'época Pleistoceno del periodo Cuartenario, estos cons volcànics farien una erupció molt explosiva (en gran cantitat de pómez, cendres i lava piroclásticas; els depòsits del qual formen part de la formació Cuscatlán) que va deixar buida la cambra de magma, provocant el colapse dels edificis volcànics i la formació de vàries fractures i falles; donant orige a la caldera Chilamatal (que els seus remanentes de part del seu costat oriental es troben per Ciutat Arce). S'estima que l'erupció que va formar la caldera Chilamatal va tirar un volum de tefra d'al voltant de 29 km³ (15 km³ DRE, equivalent de roca densa), tenint una massa eruptiva de 3 × 10¹³ quilograms en una distribució màxima de 5 × 10⁴ km².[2][14][15][16]
Fa uns 220 mil anys, es formarien en la caldera Chilamatal dos estratovolcanes (Coatepeque nort i Coatepeque sur) que aplegarien a alcançar una altitut d'aproximadament 2500 m s. n. m, i que es varen formar al costat d'un graven o depressió tectónica (la planura de Zapotitán) que s'aniria omplint de sediment i materials volcànics.[2][8][14]
Els estratovolcanes de Coatepeque produirien l'erupció Bellavista, ocorreguda fa aproximadament 77 ± 2 mil anys, que es va caracterisar per una série de erupció plinianas que eyectaron un volum de tefra d'aproximadament 1 km³ (0.1 km³ DRE), lo que la caracterisa com una erupció d'un IEV (índex de explosividad volcànica) de 5.[1][8][17]
El volcà Coatepeque nort colapsaria en dos erupció subsecuentes denominades Arce (que en els events eruptivos posteriors farien part de la formació Sant Salvador), que pertanydrien al tipo d'erupció Krakatoana i que varen ocórrer fa 72 ± 3 mil anys. Estes erupció varen tirar pedra pómez, i materials riolíticos, aixina com una migració de magma al volcà de Santa Ana, que va ser lo que va formar les parets de la caldera, i part de les parets del volcà de Santa Ana. Es calcula que l'altura de la columna de cendra va alcançar els 38 km d'altura, i que va cobrir un àrea d'al voltant de 2000 km² contant en un volum de tefra eyectada d'al voltant de 40 km³ (17 km³ DRE) km³, lo que és una erupció IEV de 6. Després d'esta erupció es formaria un primer llac de Coatepeque, més menut que l'actual.[1][2][8][14][17][18][19]
El volcà Coatepeque sur colapsaria en una erupció anomenada erupció Congo, la qual és una supererupción ultrapliniana que se situa aproximadament fa 53 ± 3 mil anys, i que va produir una columna eruptiva que hauria aplegat a una altitut de 32 km. Està va ser l'erupció més potent en este complex volcànic, produint erupció riolíticas, en un volum de tefra eyectada d'aproximadament 112.8 km³ (74.6 km³ DRE) i un IEV de 7.2. En això, es va estendre el tamany del llac i la caldera va adquirir la seua forma de huit.[1][2][8][14][17]
La caldera del llac de Coatepeque faria una última gran erupció fa 51 000 anys, coneguda com l'erupció Conacaste-Atiquisaya, que va conseguir una columna eruptiva de 31 km d'altura, en un volum de tefra eyectada de 20.8 km³ (11.6 km³ DRE) i un IEV de 6.4.[1][16][17]
Després es varen formar cons de escorias i fluix de lava en la part occidental de la caldera, aixina com 6 domo de lava (fets de lava riodacítica; i que són les penínsules anomenades anteojos, l'illa Teopan, el cerro Afate, el cerro Pacho, i el cerro Guacamayero). La formació de l'domo més recent es va iniciar al voltant de 8000 a. C.[1][8][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «VOGRIPA». www2.bgs.ac.uk. Consultat el 2022-12-02.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Enfortiment de la Gestió Ambiental en El Salvador.Servici Nacional d'Estudis Territorials del Salvador, SNET.
- ↑ (2009) Monografia del Departament de Sant Ana, CNR El Salvador.
- ↑ 4,0 4,1 «Cossos d'Aigua Continentals del Salvador» (doc). Servici Nacional d'Estudis Territorials (SNET). Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2009. Consultat el 14 de maig de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 «Pobladors protesten per tancament de carrer en llac Coatepeque» (en és). El Diari de Hui. Consultat el 2024-04-12.
- ↑ 6,0 6,1 Larde i Larín, Jorge (1977). Toponímia del Salvador occidental, Concultura.
- ↑ «Google Search». www.google.com. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Comunicacions, 3 (2-3).
- 107-120.
- ↑ Amaroli (1997). “A newly discovered potbelly sculpture from El Salvador and a reinterpretation of the genre” (PDF). Mexicon 19 (3): 51–53. Germany: Markt Schwaben Saurwein.
- ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:6 - ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:12 - ↑ 12,0 12,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:22 - ↑ Lardé i Larín, Jorge. El Salvador: Inundacions i incendis, erupció i terremots, p. 21. ISBN 99923-0-049-3.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Servici Nacional d'estudis territorials (SNET).
- ↑ Larde i Larín, Jorge (1976). Toponímia del Salvador central, Concultura.
- ↑ 16,0 16,1 Quaternary Science Reviews.Volum 150doi:10.1016/j.quascirev.2016.08.023.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Geochemistry, Geophysics, Geosystems.Volum 9(número 2)doi:10.1029/2007GC001791.
- ↑ S. Kutterolf et al.
- ↑ Natural Hazards.71(3)doi:10.1007/s11069-013-0948-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Coatepeque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.