Geologia del Salvador
La geologia del Salvador descriu la composició i l'història de la formació i desenroll de les regions geològiques que hui comprenen El Salvador. El qual, geològicament, és un país extremadament jove; a on el 5% del territori es troba conformat per roques del periodo Cretácico de l'era Mesozoica; mentres que el restant del país està cobert de roques de l'era Cenozoica, estant tres quartes parts del territori nacional conformades per roques del periodo Neógeno (principalment de l'época del Plioceno), i una quarta part del territori nacional per roques del periodo Cuaternario (específicament de l'época del Pleistoceno).[1]
Tipos de roques
[editar | editar còdic]Roques Volcàniques
[editar | editar còdic]La major part del país es troba coberta per roques d'orige volcànic de caràcter riolítico fins a basáltico. En alguns casos es presenten en forma d'extensions considerables, en els que no ha segut possible determinar el punt d'orige de l'activitat volcànica que varen produir dits llocs; com és el cas de: la Serra de Tacuba, la Cordillera del Bàlsem, la Cordillera Jucuarán-Intipucá i la part Nort de Santa Ana.[1]
Existixen formacions volcàniques producte del volcanismo individual (per lo que és fàcil localisar l'orige de l'activitat); distinguint-se dos zones volcàniques: una al sur de les montanyes nortenyes en una série de volcans individuals que travessen tot el territori, i a la que pertanyen volcans com el volcà de Guazapa i el volcà Cacahuatique (que es caracterisen pel seu alt grau d'erosió; i els seus productes piroclásticos són efusivos en lava, de caràcter predominantment basálticos, i tobas de diferent grau de consolidació); mentres que l'atra zona s'ubica més al sur i corre paralela a l'anterior, a ella pertanyen més de 50 volcans (com: Estany Vert, Santa Ana, Izalco, Sant Salvador, Sant Vicente, Tecapa, Sant Miguel i Conchagua; aixina com calderes o depressió volcano-tectónicas, com els Lagos de Ilopango i Coatepeque) alguns dels quals encara es troben actius, i que es caracterisen per lava de caràcter basáltico i que la majoria dels productes piroclásticos són de caràcter dacítico (encara que també es coneixen productes piroclásticos de erupció lineares (fisurales) com els que es troben prop de Saragossa i Comalapa); en abdós zones el tipo d'estructura volcànica predominant és la d'estratovolcanés; per un atre costat, el volcanismo de la zona sur és més variat que el de la zona Nort.[1]
Roques sedimentarias i intrusivas
[editar | editar còdic]Roques sedimentarias marines es troben principalment en Metapán, a on cobrixen un àrea aproximada de 200 km², i la conformació del qual va des de calcàreas a una atra série de roques clásticas. Fòra d'això, existixen roques sedimentarias llacustres (de llac i estanys) i fluvials (de rius i rieres o quebrades), en extensions molt llimitades, que consistixen de productes redepositados de menor importància i d'alguns depòsits de diatomita i lignit de caràcter calcáreo; i que també conten en intercalació de productes piroclásticos (per lo que serien contemporàneus a l'activitat dels volcans de la cadena volcànica jove). També es troben torrentades a lo llarc dels rius més grans i en depressió locals (principalment en les planicies costeres del suroest i surest; cobrint un àrea aproximada de 3500 quilómetros quadrats).[1]
S'han trobat roques intrusivas de caràcter granític-diorítico, en les montanyes nortenyes, en l'àrea de Metapán i Chalatenango. Les de caràcter diorítico estarien en contacte en les séries sedimentarias marines, notant-se un metamorfisme de contacte que pot ser observat en les capes calcáreas. Per un atre costat, es troben afloraments de caràcter molt àcit des de Sant Miguel fins a Sant Isidro; que es caracterisen per córrer en paralel a les faixes volcàniques i està conectats a jaciments metalíferos subvolcánicos (ubicades baix les cobertes basalt-andesíticas).[1]
Geodinámica
[editar | editar còdic]
Ubicació del país en el Bloc Chortis de la placa del Carib
[editar | editar còdic]El país, aixina com la majoria del nort de Centroamérica (Hondures, Nicaragua, el sur de Guatemala, i part de l'alt nicaragüense), s'ubiquen en la marge oest de la corfa continental de la placa del Carib, en un bloc cortical denominat bloc Chortis; específicament sobre el terreny meridional o sur de dit bloc, que carix d'un basamento paleozoico i que s'interpreta com un element oceànic acrecionado als terrenys continentals.[2]
El bloc Chortis llimita al nort en la placa Nortamericana en la falla transformante sinestral (en moviment cap a l'esquerra) de Motagua-Polochic, el recorregut de la qual inclou també el centre de l'actual Guatemala; en dita falla la placa del Carib es mou cap a l'est al voltant de 20 milímetros per any. Dit moviment influïx en les característiques tectónicas del bloc Chortis.[2][3]
La falla dextral de Guayape, que corre al nort de la part hondurenya del golf de Fonseca cap al noreste, representa el llímit entre els terrenys central i oriental del bloc Chortis i de segments de l'arc volcànic; i provablement va jugar un important rol en la formació del golf de Fonseca, ya que s'observa la seua influència en les falles que corren en les illes del golf (com és el cas de la illa Zacatillo).[2][4]
Subducción de la placa de Cocos, grabénes o fosses tectónicas, i arc volcànic
[editar | editar còdic]
La costa salvadorenya es troba en la zona a on baixe la placa del Carib fa subducción la placa de Cocos (que es desplaça a una velocitat absoluta de 6.5 quilómetros per any; subduciéndose cap al noreste, en molt baix acoplament en la zona del país, entre 70 a 80 milímetros per any) en l'àrea denominada com Fossa mesoamericana, la qual està ubicada mar adins, estenent-se paralel a la costa des del sur de Mèxic fins a Costa Rica (a una distància de 150 km de la costa salvadorenya).[3][5][6]
La subducción provoca una intensa activitat sísmica, i la fusió de roques de la corfa terrestre (que es troben someses a altes temperatures i pressions). A finals del Mioceno, un esgarre en la placa de Cocos va produir la seua reculada, lo que va ocasionar una deformació extensional (de estiramiento de les roques) que va generar una zona debilitat (de baixa gruixa de la corfa terrestre) en la que en algunes zones la terra es va afonar, formant varis grabénes o fosses tectónicas (llimitats per falles normals o de desplaçament vertical, per lo general inclinat cap a avall). Destacant-se el Graven Centroamericano (conegut localment com Graven Central, que és un baix estructural que en El Salvador té un ample irregular que varia d'uns 15 km a 30 km) que és un grabén extensional que corre d'est a oest i que té en el seu interior al Arc volcànic centroamericano, que s'estén per 1500 quilómetros des de la frontera de Mèxic i Guatemala fins a Panamà, i que inclou a la majoria de volcans del país.[5][6][7][2][3][8]
Atres grabénes, generats per la reculada de la placa de Cocos, en els països veïns i que també influïxen en el territori salvadoreny (principalment en el volcanismo darrere de l'arc volcànic), són les fosses tectónicas que corren de nort a sur i que són conegudes com:[2][9][10][3]
- El grabén de Ipala, la configuració del qual s'estén des del surest de Guatemala al noroest del Salvador. Trobant-se llimitat al nort per la falla sinestral de Jocotán i al sur per la dextral de Jalpatagua, i que influïx en la formació de falles en el país (sobretot a l'occident) i en el volcanismo jove (en volcans com Chingo, en Chalchuapa per la frontera en Guatemala; Sant Diego, en Metapán; i Sant Lorenzo, en Ahuachapán.[2][9][11][12]
- El grabén de Comayagua, que conecta el camp volcànic de Tegucigalpa en l'àrea del Golf de Fonseca. Este graven és una important llínea divisòria tectónica que separa dos segments de l'arc volcànic centroamericano; i en ell es produïx un desplaçament lateral dret significatiu dels dos segments, aixina com un canvi important en la profunditat del cim de la placa baix del volcà (tenint 146 quilómetros baix del volcà de Conchagua).[2][4]
Estos grabénes, a partir del Holoceno i pel baix acoplament en la zona d'subducción en el país, duria que es veren afectats per la deriva cap a l'est del bloc Chortis, lo que faria que en els llímits dels grabénes es formaren falles d'esgarre o de desplaçament horisontal (com la falla de Jalpatagua) i que es generaren falles dins dels grabenes (com la falla Sant Diego) que impulsarien el volcanismo jove darrere de l'arc del país.[2][9][11][12]
Moviment cap a l'oest del antearco
[editar | editar còdic]La falla Motagua-Polochic i la zona de cisalla (en falles que es mouen horisontalment) de l'arc volcànic es tanquen com una cremallera o zíper pel moviment fa l'oest de la placa Nortamericana; la qual, a la seua volta, arrastra cap a l'oest el antearco centroamericano (el terreny al sur de l'arc volcànic, incloent la costa del país), tenint les falles de l'arc entre 10 i 15 milímetros per any de translació cap al noroest de la franja del antearco.[3]
Este arrastre del antearco es veu impulsat per la subducción de la placa de Cocos i el major acoplament d'esta en Costa Rica; i a la seua volta, l'acció conjunta d'estos tres processos llimita la deformació interna a lo llarc del antearco. Sent tot açò consistent en la disminució cap a l'oest de la taxa d'esmonyida a lo llarc de les falles Motagua-Polochic i en les falles d'est a oest a lo llarc de l'arc volcànic en El Salvador i Guatemala.[3]
El moviment forçat cap al noroest de la franja de antearco, combinat en la falta d'acoplament en la zona d'subducción, condiciona el règim de deformacions que controla la tectónica activa en El Salvador.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 SNET
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Universitat Complutense de Madrit.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Journal of South American Earth Sciences.Volum 105doi:10.1016/j.jsames.2020.103038.
- ↑ 4,0 4,1 Journal of Geosciences.(55)doi:10.3190/jgeosci.069.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGeologia i geotectónica de Amèrica Central - ↑ 6,0 6,1 Snet
- ↑ Universitat Politècnica de Madrit.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:4 - ↑ 9,0 9,1 9,2
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:10 - ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaEstudi geològic Metapán - ↑ 12,0 12,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geología de El Salvador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.