Llac Towada
El llac Towada (十和田湖 Towada-ko?) és el llac de cràter més gran en l'illa Honshū, Japó. Es localisa entre la frontera entre Aomori i Akita, i yacer al voltant de 400 metros (1800 peus), sobre el nivell de la mar i posseïx una profunditat màxima de 327 metros (1073 peus), raó per la qual posseïx un color blau clar. Este llac dona naiximent al riu Oirase. Posseïx una superfície total de 61.1 km², lo que ho convertix en el 12º més gran de Japó. El llac posseïx determinades semblances a un círcul, i té dos penínsules que s'estenen des de la seua costa sur que s'ubiquen a aproximadament a un terç del centre del llac.
El llac en qüestió és un destí turístic popular.
Història
[editar | editar còdic]El llac Towada ocupa la caldera d'un volcà actiu, a on intenses erupció volcàniques han ocorregut en tres instàncies: fa 50.000, 25.000 i 13.000 anys respectivament. La més recent d'elles va deixar rastres de fluix piroclástico, en zones tan lluntana com l'actual ciutat d'Aomori. El llac és una doble caldera, en la que una ensanada, localisada entre les seues dos penínsules (cridat el "Nakaumi"), és el remanente d'una caldera secundària que erupcionó i colapse fa aproximadament 5400 anys. La montanya va continuar entrant en erupció durant el periodo històric, sent l'última erupció registrada en l'any 915 d. C., que va provocar una devastación per una alta concentració de fluix piroclástico, que va cobrir la majoria de la regió de Tōhoku de Japó en cendra volcànica, lo que va donar pas a la pèrdua de collites, canvi climàtic i hambruna.
L'àrea que comprén les afores del llac Tawada, va permanéixer inhabitada i va ser ocupada per vida salvage cap a casi el fi del Periodo Edo, quan el clan Nambu del domini Morioka, intente proyectes a llarga escala de reclamació de terra en el Sanbongihara (hui en dia, cridat llac Towada), usant el riu Oirase per a irrigación. En 1903, en gran part pels esforços de Wainai Sadayuki, es varen introduir espècimen de trucha de Princesa. Hui en dia, el llac conta en eixemplars de trucha d'arc iris, salmón de cirera, carpa, Carassius i anguila japonesa. Els boscs circumdants són templats caducifolios, i estan composts principalment pels abedulls de Erman i hages de Siebold
El llac va ser seleccionat per periòdic Tòquio Nichi Nichi Shimbun i el Osaka Mainichi Shimbun[1] com unes de les huit visites escèniques de Japó en 1927. En 1936, el llac i les seues àrees circumdants es varen tornar part del Parc nacional de Towada-Hachimantai
En 1953, per a popularisar el llac i el parc, una escultura de dos dònes anomenada “L'Estàtua Virginal” (Otome-no-zo) per Kōtarō Takamura va ser ubicada en les costes del llac com a part de la celebració del 15.º aniversari del parc. Esta va ser l'última obra de tal escultor.
Un avió de guerra Tachikawa Ki-54 del Servici Aéreu de l'Eixèrcit Imperial Japonés que es va estrelar en 1943 va ser trobat en el fondo del llac Towada el 13 d'agost de 2010. Va ser recuperat el 5 de setembre de 2012 i s'ha posat en exhibició.
Activitats
[editar | editar còdic]L'estàtua Otome-no-zo, localisada en l'àrea central de Yasumiya és el símbol del llac, D'allí barques d'excursió apleguen i partixen. En Utarube els visitants poden optar per l'us de canoas o l'us d'espais per a acampar.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «日本八景(昭和2年)の選定内容». Ministry of the Environment. Consultat el 17 de març de 2011.
- ↑ «About Lake Towada - Aomori Travel Guide | Planetyze» (en en). Planetyze. Consultat el 15 d'agost de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Towada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.