Núcleus de condensació
Es denominen núcleus de condensació de la pluja a certes partícules higroscòpiques, usualment de tamany inferior a 0,1 μm de diàmetro, que es troben presents en la atmòsfera. Estes partícules absorbixen humitat de l'aire, favorint la formació de menudes gotículas que, a mida que absorbixen més humitat, van aumentant de tamany fins a fer-se visibles, formant les boires i núvols.
Condensació
[editar | editar còdic]El pas de l'aigua atmosfèrica de l'estat de vapor a estat líquit es coneix com condensació, situació que es produïx quan la pressió de vapor de l'aigua és major que la pressió de vapor de saturació: aumenta la humitat relativa de l'aire, be perque s'aporta més vapor d'aigua a l'atmòsfera o be per un descens de la temperatura. Açò ocorre quan es mesclen masses d'aire humit a diferents temperatures, quan l'aire entra en contacte en superfícies fredes o per refredat adiabàtic, sent este últim el mecanisme més efectiu de formació de núvols.
El procés requerix la contribució dels núcleus de condensació, que són els que faciliten el procés, puix en el cas de que no existixquen estes partícules higroscòpiques, l'aigua pot permanéixer en estat de vapor encara quan la pressió de vapor siga major que la pressió de vapor de saturació (sobresaturación). La seua importància és tal que, quan es troben presents estos núcleus higroscòpics, la condensació pot iniciar-se inclús abans d'alcançar-se la saturació.[1]
La composició dels núcleus de condensació pot variar d'unes zones a unes atres. En llocs pròxims a zones marines, estan formats principalment per aerosol marí, menudíssimes partícules de sal (NaCl), molt higroscòpiques, procedents dels oceans i arrastrades pel vent. També són importants, en la seua acció com a núcleus de condensació, les partícules provinents de les emissions volcàniques o de la combustió de biomassa o d'atres combustibles d'us industrial. Entre els aerosols, els menys eficients com a núcleus de condensació, són les partícules crustales, és dir les procedents de la erosió de la corfa terrestre.
Poden donar-se núcleus de condensació procedents de l'activitat vegetal. Actualment, una de les àrees d'estudi és el paper del fitoplàncton en la producció de núcleus de condensació (CLAW hypothesis). El fitoplàncton produïx sulfur de dimetilo (DMS), font de les partícules de sulfat que actuen com a núcleus de condensació (el DMS és el responsable del característic "olor a mar"). Extenses capes d'algas en les aigües superficials dels oceàs apareixen en un ampli ranc de latitut i lliberen gran cantitat de DMS. L'idea de que l'aument de la temperatura global puga incrementar l'activitat del fitoplàncton i per tant la dels núcleus de condensació, ha segut vista com un fenomen natural que podria ajudar a contrarrestar el canvi climàtic i està en procés d'estudi i debat científic.
La sembra de núvols per a l'obtenció de pluja es basa en este procés. Consistix en dispersar sobre núvols subenfriadas partícules molt higroscòpiques com el yodur d'argent o atres substàncies similars, que actuen com a núcleus de condensació. En conseqüència, el núvol aumenta de tamany, tant referent a l'espai que ocupa, com al tamany de les gotículas o els cristals de gèl que conté, podent aplegar a provocar la precipitació.
Precipitació
[editar | editar còdic]Una volta formades les gotículas a partir dels núcleus de condensació, estes permaneixen en suspensió aerodinàmica sostingudes per les corrents ascendents d'aire. Depenent de la temperatura de l'aire, poden estar formades per aigua líquida o per cristals de gèl. Les gotículas o els cristalitos de gèl poden aumentar el seu tamany a mida que reben més humitat provinent del vapor d'aigua atmosfèric fins a alcançar tamanys de l'orde d'un o dos milímetros de diàmetro.
En este moment, en circumstàncies normals no poden véncer les corrents ascendents de l'aire i comencen a precipitar en forma de pluja. Durant la seua caiguda poden seguir aumentat de tamany, alimentades pel vapor present en l'aire o per colisió en atres gotes. Si el núvol està format per cristals de gèl, estos poden aumentar de tamany en unir-se entre ells, procés que es veu facilitat per la seua forma dendrítica. Quan, com en el cas dels núvols líquits, alcancen un tamany i pes determinats comencen a precipitar. Si en el trayecte de caiguda travessen una capa d'aire en temperatures superiors als zero graus, es transformen en pluja, i en cas contrari la precipitació es produïx en forma de neu.
En algunes ocasions els núcleus de condensació viagen en llínea recta, formant llínees de núvols temporals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat de Múrcia. «Mecanismes de Condensació. Precipitació».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Núcleos de condensación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.