El bosc templat de coníferes és un bioma terrestre definit pel Fondo Mundial per a la Naturalea. Els boscs templats de coníferes es troben predominantment en àrees en estius càlits i hiverns frescs, i varien en els seus tipos de vida vegetal. En alguns, dominen els arbres de fulls d'agulla, mentres que uns atres alberguen principalment arbres de full perenne de full ample o una combinació d'abdós tipos d'arbres,[1] és un bioma terrestre corresponent a boscs de coníferes de latitut miges de clima templat o subalpino, i pluviositat suficient en a on predominen els arbres gimnospermos o coníferes. Per lo general són d'altitut (bosc subalpino).

Bosc templat de coníferes
Forstenrieder Park ( bosc al sur de Munich)

Els boscs templats de coníferes són comunes en les àrees costeres de les regions que tenen hiverns templats i fortes pluges, o terra adins en climes més secs o àrees montanyoses. Moltes espècies d'arbres habiten estos boscs, inclosos pins, cedres, avets i secoyas. El sotobosque també conté una gran varietat d'espècies herbàcies i arbustivas. Els boscs templats de coníferes sostenen els nivells més alts de biomassa en qualsevol ecosistema terrestre i són notables per arbres de proporcions massives en les regions templades de boscs plujosos.[2]

Les regions a on són notables els boscs templats de coníferes són en les següents regions del món:

Araucaria araucana - parc nacional Conguillío

Moltes espècies de coníferes componen estos boscs, com els cedres, ciprers, avets, sabinas i ginebreres, kauris, pins, mañíos, secuoyas, tejos, etc. El sotobosque conté una gran varietat d'espècies herbàcies i arbustivas.

Lebensjahr

Estructuralment, es tracta de boscs prou simples, formats per dos capes: el dosel i el sotobosque. En alguns casos existix també una capa intermija arbustiva. Els boscs de pins alberguen un sotobosque herbáceo, que sol estar dominat per herbes perennes, subjecte a incendis naturals ecològicament importants i presència de falagueres.

Bosc de pins en Polònia.


Els boscs templats de coníferes més humits contenen la major cantitat de biomassa de tots els ecosistemes terrestres, i destaquen per les jagantesques proporcions dels seus arbres: secuoya jagant (Sequoiadendron giganteum), secuoya roja de Califòrnia (Sequoia sempervirens), avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), lahuán (Fitzroya cupressoides), kauri (Agathis australis)... Estos boscs solament existixen en chicotetes zones del noroest de Norteamérica, en el suroest de Sudamérica i en el nort de Nova Zelanda.

En les ecorregions de bosc templat de coníferes, el WWF inclou també a boscs mixts (coníferes i frondoses).

Vore també

Referències

  1. ↑ «WWF - Temperate Coniferous Forest Ecoregions». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 2023-04-19.
  2. ↑ «WWF - Temperate Coniferous Forest Ecoregions». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 2022-10-31.