Tayikos
Els térmens tayiko i tayico (persa: تاجيک Tājīk, rus: Таджики, chinenc: 塔吉克族; pinyin: Tâjíkè zú) són una forma general per a designar a una série de pobles d'idioma persa,[1] situats de forma tradicional en l'occident de l'actual Afganistan, en Tadjikistan i al sur d'Uzbekistan. A causa de la guerra d'Afganistan (1978-1992) existixen àmplies poblacions de refugiats tant en Iran com en Pakistan.[2] També li'ls crida Fārsī (persa), Fārsīwān (parlant del persa), i Dīhgān (cf. tayiko Деҳқон, Dehqon, lliteralment «llaurador», en sentit ampli «assentat» en contrast en «nómada»).[3]
Com a denominació pròpia, el terme Tayik, que anteriorment havia segut considerat més o menys pijoratiu, s'ha tornat acceptable solament durant les últimes décades, en especial a conseqüència de l'administració soviètica en Àsia Central.[1]
Els tayikos que parlen persa estan estretament relacionats en els parlants del persa en Iran, a lo manco des del punt de vista de la cultura persa i la història.
També són cridats tayikos els pertanyents a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular China, encara que en este cas parlen idiomes iranios orientals i són distints dels tayikos perses.
Este poble està compost per dotzenes de chicotetes ètnia procedents de la zona este de l'actual Iran.
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma tayiko.
El tayiko o tayico és una llengua irania pertanyent a la branca occidental, subgrup meridional occidental com el persa. En realitat el tayiko, el dari i el persa actual, deriven del persa clàssic (o modern). Pertany a la família de llengües indoiranias. És l'idioma oficial de Tadjikistan, encara que també es parla en Uzbekistan, Afganistan i China.
(Els tayikos de China, o del Waján, en realitat no pertanyen al poble tayiko. Esta gent s'autodenominen com tayikos pero els seus idiomes no té que vore res ni en el tayiko ni en el persa, puix tant l'idioma sarikoli com l'idioma wajaní pertanyen a les cridades llengües pamirianas, que s'engloben en la branca oriental, sugbrupo meridional oriental (de la mateixa manera que el pastún). A estos pobles se'ls preferixen cridar sarikolíes i wajaníes respectivamentcita requerida. La majoria dels sarikolíes utilisa l'idioma uigur o l'idioma kirguís per a relacionar-se en el restant d'ètnia locals, mentres que els wajaníes usen el tayiko, el dari o el urdú, depenent del país a on viuen. En Iran existixen grups de gent que també es fan cridar tayikos pero que no tenen res a vore en els tayikos d'este artícul.)
Història
[editar | editar còdic]L'orige d'este poble està en els antics pobles iranios, com els escitas[4][5][6]bactrianos, sogdianos, parts i antics perses. En el XI, es parla ya d'un grup nómada procedent d'Àsia central de nom tayiko. Algunes excavacions recents demostren que els tayikos varen habitar l'actual província de Sinkiang fa ya més de 3000 anys lo que els convertix en un dels pobles més antics del país.
A finals d'el XVIII, els tayikos junt en les guarnicions militars de la zona, varen defendre la frontera de diversos atacs llançats per la Rússia sarista que pretenia anexionarse el territori.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Afghan refugees in Iran and Pakistan (en anglés)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kuzʹmina, Elena Efimovna. The Origin of the Indo-Iranians (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-16054-5.
- ↑ Foltz, Richard. The Ossetes: Modern-Day Scythians of the Caucasus (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-0-7556-1847-7.
- ↑ Mapping Transition in the Pamirs: Changing Human-Environmental Landscapes (en en), Springer. ISBN 978-3-319-23198-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dupree, Louis (1980). Afghanistan, Princeton, New Jersey: Princeton University Press.
- Jawad, Nassim (1992). Afghanistan: A Nation of Minorities, London: Minority Rights Group International. ISBN 0-946690-76-6.
- Rahmonov, Emomali (2001). The Tajiks in the Mirror of History: From the Aryans to the Samanids, Guernsey, United Kingdom: London River Editions, p. 272. ISBN 0-9540425-0-6.
- World Almanac and Book of Facts, 2003 edició, World Almanac Books. ISBN 0-88687-882-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tayikos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.