Vitamina B3
La vitamina B3, niacina,[1] àcit nicotínico o vitamina PP, en fòrmula química C6H5NO2 és una vitamina hidrosoluble i que forma part del complex B. Actua en el metabolisme celular formant part del coenzima NAD i NADP. És absorbida per difusió passiva, no s'almagasena i els excedents s'eliminen en l'orina. Els seus derivats, NADH i NAD+, i NADPH i NADP+, són essencials en el metabolisme energètic de la cèlula i en la reparació del ADN.[2] La designació vitamina B3 també inclou a la corresponent amida, la nicotinamida o niacinamida, en fòrmula química C6H6N2O. Dins de les funcions de la niacina s'inclouen l'eliminació de substàncies químiques tòxiques del cos i la participació en la producció d'hormones esteroideas sintetisades per la glándula suprarrenal, com són les hormones sexuals i les hormones relacionades en l'estrés. Una atra senya sobre l'àcit nicotínico és que tant ell com els seus derivats són potents rubefacientes.
Història
[editar | editar còdic]
La niacina va ser descoberta per primera volta per la oxidació de la nicotina, que forma l'àcit nicotínico. Quan les propietats de l'àcit nicotínico varen ser descobertes, es va considerar prudent triar un nom per a poder diferenciar-ho de la nicotina i aixina evitar la percepció de que les vitamines o aliments rics en niacina contenen nicotina. El resultat va ser el nom de niacina, derivat d'àcit nicotínico + vitamina.
Alguns científics varen fer aportes de gran importància sobre la niacina, els quals varen anar:
- 1867: Huber va ser el primer en sintetisar l'àcit nicotínico.
- 1914: Funk va aïllar l'àcit nicotínico de la cascarilla d'arròs.
- 1915: Goldberg va demostrar que la pelagra era una malaltia nutricional.
- 1935: Warburg i Christian varen determinar que la niacinamida és essencial en el transport d'hidrogen com NAD+.
- 1936: Euler i colaboradors varen aïllar el NAD+ i varen determinar la seua estructura.
- 1937: Fouts i uns atres varen curar la pelagra en niacinamida.
- 1947: Handley i Bond es varen donar conte de que el teixit animal és capaç de convertir el triptófano en niacina.[3]
Per una atra part, a la niacina, també denominada vitamina B3, li va ser adjudicat este número en base en que va ser la tercera vitamina del complex B en ser descoberta. Històricament també ha segut referida com a vitamina PP, un nom derivat del terme "factor de prevenció de la pelagra", ya que la malaltia de la pelagra és deguda a la deficiència de niacina en la dieta.
Formes de la niacina
[editar | editar còdic]En el terme genèric de niacina o vitamina PP s'entén l'àcit nicotínico, el seu amida (la nicotinamida) i tots els derivats biològics que es poden transformar en composts biològicament actius. Per lo general es definix l'activitat de la niacina en els aliments com a concentració d'àcit nicotínico format per la conversió del triptófano, contingut en els aliments, en niacina. Esta és biològicament precursora de dos coenzimas que intervenen en casi totes les reaccions d'òxit-reducció: el nicotín adenín dinucleótido (NAD+) i el nicotín adenín dinucleótido fosfat (NADP+), les quals eixercixen la seua activitat com coenzimas que intervenen en casi totes les reaccions d'òxit-reducció, o be en funció no coenzimática, participant en reaccions anabólicas i catabólicas de carbohidrats, proteïnas i grassas. La pelagra és la conseqüència d'una carència de vitamina PP (posseïx el factor PP, preventiu de la pelagra) i de triptófano o del seu metabolisme.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Vitamina B3». http://vitaminas.org.es/. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ «Northwestern University Nutrition». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2010. Consultat el 23 de febrer de 2007.
- ↑ Martín Ilera; Illera Del Portal, {{{nom2}}}; Illera Del Portal, {{{nom3}}} (2000). Vitamines i minerals, Complutense, pp. 91.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vitamina B3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.