Llet vegetal



Les llet vegetals són suspensions de material vegetal dissolt i desintegrat en aigua, que tenen un aspecte similar a la llet d'orige animal, pero no són productes làcteus. S'elaboren a partir de certes varietats de fruts secs, cereals, llegums i unes atres llavors, extraent el material vegetal en aigua, separant el líquit i formulant el producte final, generalment en adició d'ingredients per a permetre el seu conservació i millorar el seu sabor i les seues propietats nutricionals. Encara que es publicitan com a saludables i sanes, a data de 2018 no s'han realisat suficients investigacions per a comprendre les implicacions nutricionals del seu consum a curt i llarc determini. La majoria d'estes begudes carixen de l'equilibri nutricional de la llet de vaca, són baixes en proteïnes, grasses, calories i ferro, i algunes tenen continguts de proteïnes i calci extremadament baixos. Per un atre costat, contenen components funcionalment actius en propietats beneficioses per a la salut.
Les llet vegetals no són un adequat substitut de la llet materna, de les fòrmules infantils ni de la llet de vaca en els primers dos anys de vida. En el cas de chiquets majors de dos anys que per raons mèdiques no poden consumir llet, la recomanació és elegir begudes fortificades i que continga a lo manco 6 g. de proteïna per cada 250 ml.
En l'objectiu de no confondre al consumidor, en els països de l'Unió Europea des de 2013 la llegislació prohibix l'ús de la paraula "llet" per a designar les begudes vegetals.[1]
Existixen vàries raons per al consum de les llet vegetals: de salut, incloent l'alèrgia a la llet de vaca, l'intolerància a la lactosa i l'hipercolesterolemia; econòmiques, en els grups socials de baixos ingressos i en llocs a on el suministrament de llet de vaca és insuficient; i ètiques, com en les dietes veganas.
En els Estats Units, a on les llet vegetals representen el 9,3% del mercat total de la llet,[2] la de soja va ser per molt temps la més popular, pero aproximadament des de 2010 va escomençar a créixer més la popularitat de la lecha d'armela i per a 2013 havia sobrepassat a la de soja en popularitat.[3] Les raons que varen motivar als consumidors a buscar alternatives a la llet de soja són els diversos problemes que presenta, principalment el seu sabor i el seu contingut d'antinutrientes. També hi ha llet d'avellana, cànem, de castanyes, i inclús de arvejas i de lupines.[4] En 2016, el mercat global alternatiu a la llet d'orige animal es va calcular en 10 230 millons de dólars, una taxa de creiximent anual compost un 16,6% major de lo que s'esperava.[5]
Les llet vegetals s'usen per a fer gelat, crema vegetal, formage vegano i yogurt (per eixemple, yogurt de soja).
Varietats
Cereals: Arròs, avena, centeno, ordi. Llegums: Lupino, pésol, maní, soja. Fruts secs: Armela, anacardo, avellana, coco, anou. Llavors: amaranto, cànem, girasol, lli, quinua, sésam.
Comparació nutricional
| Calitat de les proteïnes | ||
|---|---|---|
| Digestibilidad proteica % (PDCAAS) | Relació d'eficiència proteica (PER) | |
| Llet de vaca | 120 | 3,1 |
| Soja | 91; 93 | 0,46-2,28 |
| Quinoa | 67,7 | 2,7 |
| Amaranto | 63; 83 | 1,9-2,6 |
| Cànem | 63-66; | - |
| Avena | 45-51; 60 | 2,3 |
| Arròs | 54 | 2,0 |
| Blat | 42; 37 | 1,5 |
| Sésam | - | 1,35 |
| Armela | 30 | - |
| Contingut nutricional de la llet de vaca i d'armela (per cada 100ml) | ||
|---|---|---|
| Llet de vaca (sancera, en vitamina D)[6] |
Llet d'armela (sense endulzar)[7] | |
| Aigua (g) | 88,13 | 96,54 |
| Calories (kcal) | 61 | 15 |
| Proteïnes (g) | 3,15 | 0,40 |
| Grasses (g) | 3,25 | 0,96 |
| Carbohidrats (g) | 4,80 | 1,31 |
| Fibra (g) | 0 | 0,2 |
| Sucres (g) | 5,05 | 0,81 |
| Calci(mg) | 113 | 184 |
| Ferro (mg) | 0,03 | 0,28 |
| Magnesi (mg) | 10 | 6 |
| Fòsfor (mg) | 84 | 9 |
| Sodi (mg) | 43 | 72 |
| Potassi (mg) | 132 | 67 |
| Zinc (mg) | 0,37 | 0,06 |
| Vitamina B1 (mg) | 0,046 | 0,000 |
| Vitamina B2 (µg) | 0,1690 | 0,010 |
| Vitamina B3 (µg) | 0,089 | 0,070 |
| Vitamina B6 (µg) | 0,036 | 0,000 |
| Vitamina B9 (Àcit fólico) (µg) | 5 | 1 |
| Vitamina B12 (µg) | 0,45 | 0,00 |
| Vitamina A (IU) | 162 | 0 |
| Vitamina I (mg) | 0,07 | 6,33 |
| Vitamina D (IU) | 51 | 41 |
| Vitamina K (µg) | 0,3 | 0,0 |
| Àcit grassos saturats (g) | 1,865 | 0,080 |
| Àcit grassos monoinsaturados (g) | 0,812 | 0,590 |
| Àcit grassos poliinsaturados (g) | 0,195 | 0,240 |
| Colesterol (mg) | 10 | 0 |
Referències
- ↑ «Reglamente (UE) Nº 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de decembre de 2013» pàg. 814. Diari Oficial de l'Unió Europea (17 de decembre de 2013). Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ Purdy, Chase. «Coming soon: cow-free milk that tastes like cow milk thanks to genetically engineered yeast», Quartz. Consultat el 23 de maig de 2018 (en en-us).
- ↑ «Soc Milk Fades as Americans Opt for Drinkable Almonds», Bloomberg.com, 21 d'agost de 2013. Consultat el 23 de maig de 2018 (en en).
- ↑ Epperly, Victoria (2008). Daniel's Lifestyle Fasting Cook Book (en inglés), Xulon Press, p. 248–250.
- ↑ «Dairy Alternatives Market Size, Share | Industry Trend Report 2018-2024» (en en). www.grandviewresearch.com. Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ «Food Composition Databases Show Foods -- Milk, whole, 3.25% milkfat, with added vitamin D» (en en). ndb.nal.usda.gov. Archivat des de l'original, el 28 de maig de 2018. Consultat el 5 d'abril de 2019.
- ↑ «Food Composition Databases Show Foods -- Beverages, almond milk, unsweetened, shelf stable» (en en). ndb.nal.usda.gov. Archivat des de l'original, el 5 d'abril de 2019. Consultat el 5 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leche vegetal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.