Anar al contingut

Llet vegetal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llet vegetal
Amazake (llet d'arròs japonesa)
Orchata de chufa en un café en Espanya
Llet de coco

Les llet vegetals són suspensions de material vegetal dissolt i desintegrat en aigua, que tenen un aspecte similar a la llet d'orige animal, pero no són productes làcteus. S'elaboren a partir de certes varietats de fruts secs, cereals, llegums i unes atres llavors, extraent el material vegetal en aigua, separant el líquit i formulant el producte final, generalment en adició d'ingredients per a permetre el seu conservació i millorar el seu sabor i les seues propietats nutricionals. Encara que es publicitan com a saludables i sanes, a data de 2018 no s'han realisat suficients investigacions per a comprendre les implicacions nutricionals del seu consum a curt i llarc determini. La majoria d'estes begudes carixen de l'equilibri nutricional de la llet de vaca, són baixes en proteïnes, grasses, calories i ferro, i algunes tenen continguts de proteïnes i calci extremadament baixos. Per un atre costat, contenen components funcionalment actius en propietats beneficioses per a la salut.

Les llet vegetals no són un adequat substitut de la llet materna, de les fòrmules infantils ni de la llet de vaca en els primers dos anys de vida. En el cas de chiquets majors de dos anys que per raons mèdiques no poden consumir llet, la recomanació és elegir begudes fortificades i que continga a lo manco 6 g. de proteïna per cada 250 ml.

En l'objectiu de no confondre al consumidor, en els països de l'Unió Europea des de 2013 la llegislació prohibix l'ús de la paraula "llet" per a designar les begudes vegetals.[1]

S'entendrà per "llet" exclusivament la secreció mamària normal obtinguda a partir d'un o més monyides, sense cap tipo d'adició ni extracció.
Reglament (UE) Nº 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de decembre de 2013. L 347/814

Existixen vàries raons per al consum de les llet vegetals: de salut, incloent l'alèrgia a la llet de vaca, l'intolerància a la lactosa i l'hipercolesterolemia; econòmiques, en els grups socials de baixos ingressos i en llocs a on el suministrament de llet de vaca és insuficient; i ètiques, com en les dietes veganas.

En els Estats Units, a on les llet vegetals representen el 9,3% del mercat total de la llet,[2] la de soja va ser per molt temps la més popular, pero aproximadament des de 2010 va escomençar a créixer més la popularitat de la lecha d'armela i per a 2013 havia sobrepassat a la de soja en popularitat.[3] Les raons que varen motivar als consumidors a buscar alternatives a la llet de soja són els diversos problemes que presenta, principalment el seu sabor i el seu contingut d'antinutrientes. També hi ha llet d'avellana, cànem, de castanyes, i inclús de arvejas i de lupines.[4] En 2016, el mercat global alternatiu a la llet d'orige animal es va calcular en 10 230 millons de dólars, una taxa de creiximent anual compost un 16,6% major de lo que s'esperava.[5]

Les llet vegetals s'usen per a fer gelat, crema vegetal, formage vegano i yogurt (per eixemple, yogurt de soja).

Varietats

Cereals: Arròs, avena, centeno, ordi. Llegums: Lupino, pésol, maní, soja. Fruts secs: Armela, anacardo, avellana, coco, anou. Llavors: amaranto, cànem, girasol, lli, quinua, sésam.

Comparació nutricional

Calitat de les proteïnes
Digestibilidad proteica % (PDCAAS) Relació d'eficiència proteica (PER)
Llet de vaca 120 3,1
Soja 91; 93 0,46-2,28
Quinoa 67,7 2,7
Amaranto 63; 83 1,9-2,6
Cànem 63-66; -
Avena 45-51; 60 2,3
Arròs 54 2,0
Blat 42; 37 1,5
Sésam - 1,35
Armela 30 -
Contingut nutricional de la llet de vaca i d'armela (per cada 100ml)
Llet de vaca
(sancera, en vitamina D)[6]
Llet d'armela
(sense endulzar)[7]
Aigua (g) 88,13 96,54
Calories (kcal) 61 15
Proteïnes (g) 3,15 0,40
Grasses (g) 3,25 0,96
Carbohidrats (g) 4,80 1,31
Fibra (g) 0 0,2
Sucres (g) 5,05 0,81
Calci(mg) 113 184
Ferro (mg) 0,03 0,28
Magnesi (mg) 10 6
Fòsfor (mg) 84 9
Sodi (mg) 43 72
Potassi (mg) 132 67
Zinc (mg) 0,37 0,06
Vitamina B1 (mg) 0,046 0,000
Vitamina B2 (µg) 0,1690 0,010
Vitamina B3 (µg) 0,089 0,070
Vitamina B6 (µg) 0,036 0,000
Vitamina B9 (Àcit fólico) (µg) 5 1
Vitamina B12 (µg) 0,45 0,00
Vitamina A (IU) 162 0
Vitamina I (mg) 0,07 6,33
Vitamina D (IU) 51 41
Vitamina K (µg) 0,3 0,0
Àcit grassos saturats (g) 1,865 0,080
Àcit grassos monoinsaturados (g) 0,812 0,590
Àcit grassos poliinsaturados (g) 0,195 0,240
Colesterol (mg) 10 0

Referències

  1. ↑ «Reglamente (UE) Nº 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de decembre de 2013» pàg. 814. Diari Oficial de l'Unió Europea (17 de decembre de 2013). Consultat el 23 de maig de 2018.
  2. ↑ Purdy, Chase. «Coming soon: cow-free milk that tastes like cow milk thanks to genetically engineered yeast», Quartz. Consultat el 23 de maig de 2018 (en en-us).
  3. ↑ «Soc Milk Fades as Americans Opt for Drinkable Almonds», Bloomberg.com, 21 d'agost de 2013. Consultat el 23 de maig de 2018 (en en).
  4. ↑ Epperly, Victoria (2008). Daniel's Lifestyle Fasting Cook Book (en inglés), Xulon Press, p. 248–250.
  5. ↑ «Dairy Alternatives Market Size, Share | Industry Trend Report 2018-2024» (en en). www.grandviewresearch.com. Consultat el 23 de maig de 2018.
  6. ↑ «Food Composition Databases Show Foods -- Milk, whole, 3.25% milkfat, with added vitamin D» (en en). ndb.nal.usda.gov. Archivat des de l'original, el 28 de maig de 2018. Consultat el 5 d'abril de 2019.
  7. ↑ «Food Composition Databases Show Foods -- Beverages, almond milk, unsweetened, shelf stable» (en en). ndb.nal.usda.gov. Archivat des de l'original, el 5 d'abril de 2019. Consultat el 5 d'abril de 2019.