Conservant

Erro al crear miniatura:

Nitrat de sodi, un dels conservants alimentaris més utilisats.

Un conservant o conservador és una substància química utilisada com aditiu alimentari que, afegida als aliments, deté o minimisa la deterioració causada per la presència de diferents tipos de microorganismes. Esta deterioració microbiano dels aliments pot produir pèrdues econòmiques substancials, tant per a l'empresa alimentària (que pot aplegar a generar pèrdues de matèries primeres i d'alguns subproductes elaborats abans de la seua comercialisació, deterioració de l'image de marca) aixina com per a distribuïdors i usuaris consumidors (tals com a deterioració de productes despuix de la seua adquisició i abans del seu consum, problemes de sanitat, etc.).

Els conservants, encara que siguen naturals, tenen impost un llímit oficial.A este respecto, deu tindre's en conte que l'ingesta freqüent o excessiva d'aliments en conservants antifúngicos o antibacterianos podria perjudicar a part de la flora intestinal que és necessària per a digerir els aliments.

Els conservants no solament s'utilisen en els aliments: existixen atres productes que també necessiten dels conservants per a evitar la seua deterioració.

Se sap en certea que més del 20% de tots els aliments produïts en el món es perden per acció dels microorganismes i, per una atra part, estos aliments alterats poden resultar molt perjudicials per a la salut del consumidor, per lo tant, la primera ocupació és el d'evitar la deterioració. Els aliments en mal estat poden aplegar a ser extremadament venenosos i perjudicials per a la salut dels consumidors, un eixemple d'açò és la toxina botulínica generada per la bactèria Clostridium botulinum que es troba present en les conserves mal esterilisades i embotits aixina com en atres productes envasats. Esta substància és una de les més venenoses que es coneixen (mils de voltes més tòxica que el cianur en una dosis similar).

Història

L'història dels conservants va començar sigles arrere. En civilisacions com l'antiga Grècia, la carn i el peix eren conservats en sal per a poder consumir-los fins a mesos despuix del seu captura. Atres clars eixemples són que, en eixes mateixes civilisacions, la carn era fumada en la finalitat de que la calor del fòc secara l'aliment i aixina aumentara la seua duració. Per un atre costat, durant la Segona Guerra Mundial, els ous i la llet eren racionados i s'oferien les seues alternatives en pols per a una major vida útil. Llavors, podem dir que de moltes maneres i en diversos moments durant l'evolució, per al ser humà, la conservació clau ha segut la conservació natural. No obstant, casi un sigle despuix, varen escomençar a descobrir-se nous composts conservants i en les sofisticades màquines fabricades en la lluita contra els microorganismes varen començar a crear-se en laboratoris alguns dels aproximadament 5.000 conservants coneguts hui en dia. Tant en l'antiguetat com en l'actualitat, els conservants gogen de mala fama pel fet de ser substàncies químiques que s'afigen als aliments i, com la paraula química esglaya al consumidor, si no està correctament informat, el mateix desconfia. Per açò últim i en la finalitat d'assegurar que els conservants realment contribuïxquen a millorar la seguritat i calitat dels aliments, el seu us està subjecte a una evaluació d'inocuïtat i a un procediment d'autorisació abans de la seua comercialisació.

Métodos

Existixen alguns métodos físics que actuen com a inhibidors de les bactèries tals són el calfament, deshidratació, irradiació o congelació. Es pot aplicar métodos químics que causen l'extinció per mort dels microorganismes o que a lo manco elimine la possibilitat de la seua reproducció. En una gran majoria d'aliments existixen els conservants de forma natural, per eixemple moltes frutes que contenen àcit orgànics tals com l'àcit benzoico o l'àcit cítric. Per eixemple la relativa estabilitat dels yogurts en comparar-ho en la llet es deu solament al àcit làctic elaborat durant la seua fermentació. Alguns aliments tals com els alls, cebes i la majoria de les espècies contenen potents agents antimicrobianos.