Toxina botulínica
La toxina botulínica és una neurotoxina elaborada per una bactèria denominada Clostridium botulinum. La versió més popular d'esta neurotoxina pel seu us en estètica es denomina bótox.[1]
Com a agent d'intoxicació o enverinament produïx el botulisme, malaltia que es caracterisa pel desenroll d'alteracions vegetatives (sequetat de boca, nàusees i bossades) i paràlisis muscular progressiva que pot aplegar a ser causa de mort en afectar la funció respiratòria.
Com arma química o biològica és considerada extremadament perillosa i arma de destrucció massiva, prohibida per les Convencions de Ginebra i la Convenció sobre Armes Químiques.
La capacitat que posseïx la toxina botulínica per a produir paràlisis muscular per denervación química, s'aprofita per a usar-la com medicament en el tractament de certes malalties neurològiques, i com a producte cosmètic per a tractament estètic de les arrugues facials.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]La toxina botulínica és una proteïna, relativament termolábil, que està composta per una cadena pesada (cadena H) i una llaugera (cadena L), unides per un pont disulfuro. La cadena llaugera s'associa en un àtom de zinc.
La toxina botulínica és soluble en aigua, inodora, insípida i incolora i pot ser inactivada per mig de calor usant 85 graus centígrats a lo manco durant cinc minuts o al punt d'ebullició durant 10 minuts. També es pot inactivar en formaldehit o lleixiu, aigua en sabó o en els métodos usuals de potabilisació de l'aigua (cloración, aireación, etc.).[2]
La fòrmula química és: C6760H10447N1743O2010S32
El pes molecular de la toxina pura és d'uns 150 000 daltons (segons el tipo), pero en forma natural està lligada a proteïnes (que la protegixen, per eixemple, de l'acció dels sucs gàstrics) formant complexos de 900 o més kDa (kilodaltons).
Tipos de toxina botulínica
[editar | editar còdic]Els diferents ceps de Clostridium botulinum produïxen huit formes inmunológicamente distintes de neurotoxina botulínica la denominació de les quals és TbA fins a TbH. Els subtipos més usats per a aplicació mèdica o estètica són la toxina botulínica tipo A (TbA) i la toxina botulínica tipo B (TbB).
L'us clínic de la TbA va començar a principi dels anys 1980 i varis estudis clínics varen sugerir que és un tractament eficaç i segur per a una varietat de distonías focals. En l'actualitat, s'ha convertit en el tractament de primera llínea de la distonía cervical. No obstant, no tots els pacients responen be a la TbA i entre un 5 % i un 10 % es tornen resistents a ella despuix de varis cicles de tractament. Esta resistència és generalment duradora.
La toxina botulínica tipo B (TbB) és una alternativa a la TbA. Es dividix una part diferent del mecanisme de lliberació de les proteïnes vesiculares en la cèlula i és serológicamente diferent de la TbA.[3]
Els tipos més freqüents de toxina botulínica causants de botulisme humà són les A, B i I. En animals els tipos més freqüents causants de botulisme són C i D.[4]
La toxina botulínica tipo H (TbH) va ser trobada en 2013 en les heces d'un bebé en botulisme, i és tan letal que es va decidir censurar la seua seqüència genètica fins que es trobara un antídot per a esta nova variant, en la finalitat d'evitar el seu us en atacs terroristes.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Stephen S. Amón, et. al. «Botulinum Toxin as a Biological Weapon.» JAMA, 285, No 8, 28 de febrer 2001.
- ↑ Costa, J., Borges, A., Espírito-Sant, C., Ferreira, J., Coelho, M., Moore, P., Sampaio, C. «Toxina botulínica tipo A versus toxina botulínica tipo B per a la distonía cervical.» (Revisió Cochrane traduïda). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traduïda de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.)[1]
- ↑ Acha, Pedro N.; Boris Szyfres, Pa American Sanitary Bureau. Zoonoses and Communicable Diseases Common to Man and Animals: Bacterioses and mycoses. Volum 1 de Zoonoses and Communicable Diseases Common to Man and Animals, Boris Szyfres. número 580 de Scientific and technical publication Volum 580 de Scientific and technical publication // Pa American Health Organization, número 580 de Publicacions científiques. Paho Scientific Publications Séries. Pa American Health Org., 2001. ISBN 92-75-11580-X, 9789275115800.
- ↑ «[2]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxina botulínica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.