Anar al contingut

Toxina botulínica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La toxina botulínica és una neurotoxina elaborada per una bactèria denominada Clostridium botulinum. La versió més popular d'esta neurotoxina pel seu us en estètica es denomina bótox.[1]

Com a agent d'intoxicació o enverinament produïx el botulisme, malaltia que es caracterisa pel desenroll d'alteracions vegetatives (sequetat de boca, nàusees i bossades) i paràlisis muscular progressiva que pot aplegar a ser causa de mort en afectar la funció respiratòria.

Com arma química o biològica és considerada extremadament perillosa i arma de destrucció massiva, prohibida per les Convencions de Ginebra i la Convenció sobre Armes Químiques.

La capacitat que posseïx la toxina botulínica per a produir paràlisis muscular per denervación química, s'aprofita per a usar-la com medicament en el tractament de certes malalties neurològiques, i com a producte cosmètic per a tractament estètic de les arrugues facials.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

La toxina botulínica és una proteïna, relativament termolábil, que està composta per una cadena pesada (cadena H) i una llaugera (cadena L), unides per un pont disulfuro. La cadena llaugera s'associa en un àtom de zinc.

La toxina botulínica és soluble en aigua, inodora, insípida i incolora i pot ser inactivada per mig de calor usant 85 graus centígrats a lo manco durant cinc minuts o al punt d'ebullició durant 10 minuts. També es pot inactivar en formaldehit o lleixiu, aigua en sabó o en els métodos usuals de potabilisació de l'aigua (cloración, aireación, etc.).[2]

La fòrmula química és: C6760H10447N1743O2010S32

El pes molecular de la toxina pura és d'uns 150 000 daltons (segons el tipo), pero en forma natural està lligada a proteïnes (que la protegixen, per eixemple, de l'acció dels sucs gàstrics) formant complexos de 900 o més kDa (kilodaltons).

Tipos de toxina botulínica

[editar | editar còdic]

Els diferents ceps de Clostridium botulinum produïxen huit formes inmunológicamente distintes de neurotoxina botulínica la denominació de les quals és TbA fins a TbH. Els subtipos més usats per a aplicació mèdica o estètica són la toxina botulínica tipo A (TbA) i la toxina botulínica tipo B (TbB).

L'us clínic de la TbA va començar a principi dels anys 1980 i varis estudis clínics varen sugerir que és un tractament eficaç i segur per a una varietat de distonías focals. En l'actualitat, s'ha convertit en el tractament de primera llínea de la distonía cervical. No obstant, no tots els pacients responen be a la TbA i entre un 5 % i un 10 % es tornen resistents a ella despuix de varis cicles de tractament. Esta resistència és generalment duradora.

La toxina botulínica tipo B (TbB) és una alternativa a la TbA. Es dividix una part diferent del mecanisme de lliberació de les proteïnes vesiculares en la cèlula i és serológicamente diferent de la TbA.[3]

Els tipos més freqüents de toxina botulínica causants de botulisme humà són les A, B i I. En animals els tipos més freqüents causants de botulisme són C i D.[4]

La toxina botulínica tipo H (TbH) va ser trobada en 2013 en les heces d'un bebé en botulisme, i és tan letal que es va decidir censurar la seua seqüència genètica fins que es trobara un antídot per a esta nova variant, en la finalitat d'evitar el seu us en atacs terroristes.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:DLE
  2. Stephen S. Amón, et. al. «Botulinum Toxin as a Biological Weapon.» JAMA, 285, No 8, 28 de febrer 2001.
  3. Costa, J., Borges, A., Espírito-Sant, C., Ferreira, J., Coelho, M., Moore, P., Sampaio, C. «Toxina botulínica tipo A versus toxina botulínica tipo B per a la distonía cervical.» (Revisió Cochrane traduïda). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traduïda de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.)[1]
  4. Acha, Pedro N.; Boris Szyfres, Pa American Sanitary Bureau. Zoonoses and Communicable Diseases Common to Man and Animals: Bacterioses and mycoses. Volum 1 de Zoonoses and Communicable Diseases Common to Man and Animals, Boris Szyfres. número 580 de Scientific and technical publication Volum 580 de Scientific and technical publication // Pa American Health Organization, número 580 de Publicacions científiques. Paho Scientific Publications Séries. Pa American Health Org., 2001. ISBN 92-75-11580-X, 9789275115800.
  5. «[2]».