Convenció sobre Armes Químiques

La Convenció sobre Armes Químiques és un tractat internacional de control d'armament que illegalisa la producció, almagasenament i us d'armes químiques. El seu nom complet és Convenció sobre la Prohibició del Desenroll, Producció, Almagasenage i Us d'Armes Químiques i sobre la seua destrucció.

Convenció sobre Armes Químiques

El tractat va ser firmat el 13 de giner de 1993 i va entrar en vigència el 29 d'abril de 1997, passant a aumentar el Protocol de Ginebra de 1925 sobre les armes químiques. Inclou mides de verificació extenses tals com a inspeccions en el lloc; no obstant, no cobrix les armes biològiques. Este acort en vigor és administrat per l'Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques (OPCW, per la seua sigla en anglés), que és una organisació independent, encara que a sovint és incorrectament considerada com un departament de les Nacions Unides. Esta organisació porta a terme inspeccions a plantes militars i industrials en tots els països membres.

Esta Convenció té caràcter únic, puix constituïx el primer tractat multilateral destinat a prohibir tota una categoria d'armes de destrucció en massa i a velar per la verificació internacional de la seua destrucció. Aixina mateix, es tracta del primer tractat de desarmament negociat en un marc completament multilateral, en pro d'una major transparència i de la seua aplicació per igual en tots els Estats Partixes.

La Convenció es va negociar aixina mateix en la plena participació de l'indústria química de tot lo món, lo que va permetre assegurar la cooperació constant de l'indústria en el règim de verificació industrial de la Convenció. La Convenció assigna per mandat l'inspecció de les instalacions industrials, a fi de garantisar que les substàncies químiques tòxiques s'ampren únicament per a fins no prohibits per la Convenció.

Substàncies controlades

La Convenció distinguix tres tipos de substàncies químiques que poden ben ser usades com a armes en sí mateixes o per a l'elaboració d'armes. La classificació es basa en les cantitats produïdes comercialment de cada substància per a propòsits llegítims. Cada classe està separada en una Part A, que són les substàncies químiques que poden ser usats directament com a armes, i en una Partix B, que són les substàncies químiques que poden ser utilisades en la manufactura d'armes químiques.

• Programa 1: Les substàncies químiques que entren en esta categoria són escasses o tenen poc us fòra de les armes químiques. Estes poden ser produïts o usades per a investigació mèdica i farmacèutica o per a defensa contra armes químiques en propòsits experimentals, pero la producció per damunt dels 100 grams per any deu ser declarada a la OPCW. Un país està llimitat a posseir un màxim d'una tonellada d'estos materials. Eixemples d'estos químics són el gas mostaça i els agents nerviosos, aixina com les substàncies que són únicament usades com a químics precursors en la seua manufactura. Una cantitat menor d'estos químics tenen molt poques aplicacions a escala no militar; per eixemple, cantitats minúscules de nitrogen mostaça són usades per a tractar cert tipo de càncer.

• Programa 2: Els químics en esta categoria tenen aplicacions llegítimes a chicoteta escala. La seua producció deu ser declarada i existixen restriccions a l'exportació cap a països que no siguen signataris de la Convenció sobre armes químiques. Un eixemple d'estos químics és el thiodiglycol que pot ser usat en la producció d'agents mostaça, pero també és utilisat com un solvent per a tintes.

• Programa 3: Els químics en este rubro tenen usos a gran escala a banda de les armes químiques. Les plantes que produïxquen més de 30 tonellades per any d'estos químics deuen declarar-ho i poden ser objecte d'inspeccions. Aixina mateix, existixen restriccions a l'exportació d'estos químics cap a països no signataris de la Convenció sobre armes químiques. Eixemples d'estes substàncies són el fosgeno, que ha segut usat com a arma química, pero que també és un precursor en la producció de molts components orgànics llegítims, i la Trietanolamina, usada en la producció de nitrogen mostaça, pero també usada comunament en detergents.

El tractat també s'ocupa dels components carbónicos denominats "Químics orgànics discrets". Estos són qualsevol component carbónico ademés dels polímer de llarga cadena, òxits, sulfidos i carbonat metàlics, tals com els organofosforados. La OPCW deu ser informada de la seua possessió i pot realisar inspeccions a qualsevol planta que produïxca (o tinga intenció de produir) més de 200 tonellades a l'any o 30 tonellades si els químics contenen fòsfor, sofre o flúor, a menos que la planta únicament produïxca explosius o hidrocarburs.

Estats membres

Casi tots els països en el món han subscrit la Convenció sobre armes químiques. Fins a la data, 193 de 195 Estats reconeguts per les Nacions Unides eren signataris de la Convenció. Dels 4 Estats que no ho són, un ha firmat pero encara no han ratificat el tractat (Israel), mentres que hi ha 3 estats que no han firmat el tractat: Corea del Nort, Egipte i Sudan del Sur.