Trietanolamina
La trietanolamina, 2,2´,2´´-nitrilotrietanol o trihidroxietilamina (freqüentment abreviada com TEA o trieta en el mercat de productes químics) és un compost químic orgànic format, principalment, per una amina terciaria i tres grups hidróxilos;el seu fòrmula química és C6H15NO3. Com atres amina, la trietanolamina actua com una base química dèbil pel parell solitari d'electrons en l'àtom de nitrogen.
Es presenta com un líquit viscós (encara que quan és impuro pot presentar-se com un sòlit, depenent de la temperatura), límpido, de color groc pàlit o incoloro, poc higroscòpic i volàtil, totalment soluble en aigua i miscible en la majoria dels solvents orgànics oxigenados. Posseïx una olor amoniacal suau.
Obtenció
[editar | editar còdic]És resultant de la reacció d'òxit de etileno en amoníac en solució acuosa; la reacció també produïx monoetanolamina i dietanolamina. La relació dels productes pot controlar-se canviant l'estequiometría dels reactants.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Este producte químic s'utilisa per a ajustar el pH en preparacions cosmètiques, d'higiene i en productes de neteja. Entre els productes cosmètics i d'higiene en el qual és usat con este fin s'inclouen locions per a la pell, geles per als ulls, geles hidroalcohólicos, hidratantes, champús, bromera per a afaitar, etc.
Com qualsevol amina, té potencial per a produir nitrosaminas, pero donades les baixes concentracions usades en productes cosmètics, les opcions de que açò ocórrega són molt chicotetes i deuen sumar-se a que teòricament les nitrosaminas no poden penetrar la pell.
Similarment al sodi i al amoni, pot ser usat com a base saponificadora en la fabricació de tensoactivos per a diverses aplicacions, com el lauril sulfat de trietanolamina i el lauril éter sulfat de trietanolamina, menys agressius que els similars de sodi i d'amoni, i per lo tant, utilisables en shampoo i acondicionadors suaus i infantils, per causar menys irritament en els ulls i en la pell, especialment del cuiro cabellut.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Klaus Weissermel, Hans-Jürgen Arpe, Charlet R. Lindley, Stephen Hawkins (2003). «Chap. 7. Oxidation Products of Ethylene», Industrial Organic Chemistry, Wiley-VCH, pp. 159–161. ISBN 3527305785.
- ↑ «Bolletí Tècnic - ALKOPON - www.oxiteno.com.br». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2009. Consultat el 3 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trietanolamina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.