Lleixiu
El lleixiu, també coneguda com lavandina, és el nom donat a diferents substàncies que, en dissolució acuosa, són un fort oxidant i que solen utilisar-se com desinfectante (eficaç contra foncs i bactèries),[1] com decolorantes i en general com a solvents de matèries orgàniques. L'element clor és la base dels blanquejadors més utilisats, per eixemple, la solució d'hipoclorito de sodi, que en dissolució acuosa solament és estable en pH bàsic. Al acidular en presència de clorur llibera clor elemental, que en condicions normals es combina per a formar el gas dicloro, que és sumament tòxic.
Ventages del lleixiu:
- ampli espectre bactericida
- baix cost econòmic[2]
Desventages:
- corroent per a alguns metals
- inestable (pert efectivitat en el temps), es veu afectat per factors com a llum i calor
- s'inactiva per substàncies orgàniques
- en contacte en amoníac formarà cloramina, un gas molt tòxic.[3]
Història dels blanquejadors
El procés de blanqueig es coneix des de fa mils d'anys,[4] i la forma més primerenca va concernir a la difusió de teixits i teles sobre un camp de blanqueig somesos a l'acció del sol i l'aigua.[4][5] Els blanquejadors moderns varen resultar del treball de científics de el XVIII, entre ells el químic suec Carl Wilhelm Scheele —que va descobrir el clor—[4] i els francesos Claude Louis Berthollet (1748–1822) —que va reconéixer que el clor podia usar-se per a blanquejar teles[4] i que va fer el primer hipoclorito de sodi (Eau de Javel, o aigua de Javel)— i Antoine Germain Labarraque —que va descobrir la capacitat de desinfecció dels hipocloritos—. El químic i industrial escocés Charles Tennant va produir per primera volta una solució d'hipoclorito de calcio, despuix hipoclorito de calcio sòlit (blanquejador en pols).[4]
Louis Jacques Thénard va produir per primera volta peròxit de hidrogen en 1818 per reacció del peròxit de bari en àcit nítric.[6] El peròxit de hidrogen es va utilisar per primera volta per al blanqueig en 1882, pero no va aplegar a ser comercialment important fins al cap de 1930.[7] El perborato de sodi va ser llançat a principis de el XX, pero no es va fer popular en Amèrica del Nort fins a la década de 1980.[8] Ha segut substituït per productes industrials, tals com l'hidròxit de sodi, el carbonat de sodi i el bicarbonato de sodi.
S'utilisa generalment com una mescla de sodi i aigua (en un 2 % al 2,5 % de hipoclorito de sodi) i es considera una solució acuosa.[9]
Actualment es preferix l'us del hipoclorito de sodi en lloc del gas clor en el tractament d'aigua per les preocupacions de seguritat de transport i manipulació, lo que representa un mercat d'important expansió potencial.[10]
Noms vernàculs
- ↑ Peck B, Workeneh B, Kadikoy H, Patel SJ, Abdellatif A. Spectrum of sodium hypochlorite toxicity in man-also a concern for nephrologists. NDT Plus. 2011 Aug;4(4):231-5. doi: 10.1093/ndtplus/sfr053. Epub 2011 Apr 7. PMID: 25949487; PMCID: PMC4421444.
- ↑ Arrieta, M., Ramón, M., & Jerónimo, S. (2020). Intoxicacions agudes en la llar: exposicions per inhalació. Retrieved 7 November 2020, from https://dialnet.unirioja.es/servlet/articule?codigo=1309802
- ↑ Principal, P., mèdica, E., & sodi, I. (2020). Intoxicació en hipoclorito de sodi: MedlinePlus enciclopèdia mèdica. Retrieved 12 November 2020, from https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002488.htm
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Aspin, Chris (1981). The Cotton Industry, Shire Publications Ltd, p. 24. ISBN 0-85263-545-1.
- ↑ L. J. Thénard(1818).«Observations sur dones nouvelles combinaisons entre l'oxigène et divers acides».Annales de chimie et de physique.8
- 306–312.
- ↑ Tatjana Topalović. «Catalytic Bleaching Of Cotton: Molecular and Macroscopic Aspects p 16». Thesis, University of Twente, the Netherlands ISBN 90-365-2454-7. Consultat el 8 de maig de 2012.
- ↑ (1998).«Oxygen bleaching systems in domestic laundry».J. Surfactants and Detergents.1(2)
- 253–261.doi:10.1007/s11743-998-0029-z.Consultat el 8 de maig de 2012.
- ↑ «Sodium hypochlorite as a disinfectant» (en anglés). Lenntech.com.
- ↑ «Sodium Hypochlorite Chemical Production» (en anglés). Intratec.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lejía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.