Dicloro
El dicloro (segons l'IUPAC[1]) o clor diatómico (també cridat clor molecular, o antigament gas clor o simplement clor) és una molècula diatómica homonuclear formada per dos àtoms de clor. En condicions normals de pressió i temperatura és un gas groc-verdoso, unes 2,5 voltes més pesat que l'aire, d'olor desagradable i venenós. El dicloro gaseós és molt tòxic (neumotóxico) i es va usar com a gas de guerra en la Primera Guerra Mundial (la bertolita), a partir de la qual varen començar a usar-se armes químiques.
Història
[editar | editar còdic]El dicloro (del grec χλωρος, que significa "groc verdoso") va ser descripto en 1774 pel suec Carl Wilhelm Scheele, per l'oxidació del clorur de sodi (NaCl) en diòxit de manganeso (MnO2). Obtenint la següent reacció:
En 1810 el químic anglés Humphry Davy demostra que està format per àtoms d'un nou element químic al que dona el nom de clor pel seu color.
Existixen ademés atres fòrmules en producte Clor molecular com són:
MnO2 (s) + 4HCl (ac) → 2H2O + MnCl2(ac) +Cl2 (g)
PbO2(s) + 4HCl(ac) → Cl2(g) + PbCl2(s) + 2H2O
Us
[editar | editar còdic]S'usa com a font principal per a produir àcit clorhídric (HCl) a partir de la reacció entre dicloro i dihidrógeno. S'utilisa també per a produir clorur de polivinilo (PVC).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ International Union of Pure and Applied; Nomenclature of inorganic chemistry - IUPAC recommendations 2005; 2005; 0-85404-438-8; [1]
- ↑ «Introducció a la Química».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dicloro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.