Codex Alimentarius
El Codex Alimentarius és una colecció de normes, còdics de pràctiques, i atres recomanacions reconegudes internacionalment i publicades per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació en relació en els aliments, la producció d'aliments, l'etiquetage d'aliments i l'inocuïtat dels aliments.
Història i gobernanza
El seu nom es deriva del Codex Alimentarius Austriacus.[1] Els seus texts són desenrollats i mantinguts per la Comissió del Codex Alimentarius (CAC), un organisme establit a principis de novembre de 1961 per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), al que es va unir l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) en juny de 1962. i va celebrar la seua primera sessió en Roma en octubre de 1963.[2]
Els principals objectius de la Comissió són protegir la salut dels consumidors, facilitar el comerç internacional i garantisar pràctiques lleals en el comerç internacional d'aliments.[3]
El CAC és una organisació intergovernamental; els Estats membres de la FAO i la OMS envien delegacions al CAC.[4] En 2021, hi havia 189 membres del CAC (188 països membres més una organisació membre, l'Unió Europea (UE)[5] i 239 observadors del Codex (59 organisacions intergovernamentals, 164 organisacions no governamentals i 16 organisacions de les Nacions Unides)[6]
El CAC desenrolla normes alimentàries sobre la base de l'evidència científica proporcionada pels comités científics de la FAO i la OMS; el més antic d'ells, el Comité Mixt FAO/OMS d'Experts en Aditius Alimentaris (JECFA), es va establir en 1956 i és anterior a l'establiment del propi CAC.[4] Segons un estudi de 2013, les funcions principals de la CAC són:
...establir estàndarts alimentaris internacionals per als aditius alimentaris aprovats que proporcionen nivells màxims en els aliments, llímits màxims per a contaminants i toxines, llímits màxims de residus per a pesticidas i medicaments veterinaris utilisats en animals veterinaris, i establir normes d'higiene i còdics de pràctiques de funcions tecnològiques.[4]
El CAC no té autoritat reguladora, i el Codex Alimentarius és una guia de referència, no un estàndart aplicable per sí mateixa.[4] No obstant, vàries nacions adopten el Codex Alimentarius en les seues pròpies reglamentacions, i l'Organisació Mundial del Comerç (OMC), per a efectes de la inocuïtat dels aliments, es referix als còdics de pràctiques sanitàries i fitosanitàries del Codex Alimentarius en l'Acort sobre l'Aplicació de Mides Sanitàries i Fitosanitarias (Acort MSF) per als països membres.[4] El Codex Alimentarius és aixina un punt de referència internacional per a la resolució de disputes comercials internacionals relacionades en la seguritat alimentària i la protecció del consumidor.[3][7] Molts acorts comercials bilaterals i multilaterals fan referència al Codex Alimentarius, adoptant-ho com a punt de referència.[3]
Alcanç
El Codex Alimentarius cobrix tots els aliments, ya siguen processats, semiprocesados o crus. Ademés de les normes per a aliments específics, el Codex Alimentarius conté normes generals que comprenen qüestions com l'etiquetat dels aliments, l'higiene dels aliments, els aditius alimentaris i els residus de plaguicidas, i els procediments per a evaluar la seguritat dels aliments derivats de la biotecnología moderna. També conté directrius per a la gestió dels sistemes oficials, és dir governamentals, d'inspecció i certificació d'importacions i exportacions d'aliments.
El Codex Alimentarius es publica en els sis idiomes oficials de les Nacions Unides: àrap, chinenc, anglés, francés, espanyol i rus.[8] No tots els texts estan disponibles en tots els idiomes.
A partir de 2017, la CAC té un total de 78 directrius, 221 normes per a productes, 53 còdics de pràctiques i 106 nivells màxims per a contaminants dels aliments (dels quals 18 cobrien contaminants).[3]
En una publicació de 2018, el CAC va declarar que:
El Codex a voltes ha segut criticat per la seua llentitut per a completar el seu treball, pero desenrollar estàndarts alimentaris i compilarlos com un còdic que siga creible i autorisat requerix una àmplia consulta. També es necessita temps per a recopilar i evaluar l'informació, per al seguiment i la verificació i, en ocasions, per a trobar un consens que satisfaça les opinions divergents. En general, es tarda un promig de 4.2 anys en desenrollar una norma del Codex, i molt manco per als LMR de plaguicidas o els nivells d'aditius alimentaris.[3]
Texts generals
- Etiquetage d'aliments (norma general, llineaments sobre etiquetage nutricional, llineaments sobre declaracions de propietats)
- Aditius alimentaris (norma general que inclou usos autorisats, especificacions per a productes químics de calitat alimentària)
- Contaminants en els aliments (norma general, tolerància per a contaminants específics, inclosos radionucleidos, aflatoxinas i unes atres micotoxinas)
- Residus de plaguicidas i productes químics veterinaris en els aliments (llímits màxims de residus)
- Procediments d'evaluació de riscs per a determinar la seguritat dels aliments derivats de la biotecnologia (plantes modificades en ADN, microorganismes modificats en ADN, alérgenos)
- Higiene dels aliments (principis generals, còdics de pràctiques higièniques en indústries específiques o establiments de manipulació d'aliments, llineaments per a l'us del sistema d'Anàlisis de Perills i Punts Crítics de Control o “HACCP”)
- Métodos d'anàlisis i mostreig
Normes específiques
- Productes cárnicos (carns fresques, congelades, processades i aus)
- Peixcat i productes peixquers (marins, d'aigua dolça i acuicultura)
- Llet i productes làcteus
- Aliments per a usos dietètics especials (inclosos els preparats per a lactants i aliments per a bebés)
- Verdures fresques i processades, frutes i sucs de frutes
- Cereals i productes derivats, llegums secs
- Greixos, olis i productes derivats com la margarina
- Productes alimenticis varis (chocolate, sucre, mel, aigua mineral)
Referències
- ↑ Codex Alimentarius: how it all began Food and Agriculture Organization of the United Nations website. Accessed 6 September 2012.
- ↑ Codex timeline from 1945 to the present
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Understanding Codex, World Health Organization and the Food and Agriculture Organization of the United Nations (5th ed. Sept. 2018).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (2013).«Review of the regulation and safety assessment of food substances in various countries and jurisdictions».Food Additives & Contaminants: Part A.30(7)
- 1214, 1248.ISSN 1944-0049.doi:10.1080/19440049.2013.795293.
- ↑ Members: Codex Alimentarius Commission
- ↑ Codex Observers, Food and Agriculture Organization, United Nations (last accessed August 31, 2021).
- ↑ Understanding the WTO Agreement on Sanitary and Phytosanitary Measures, World Trade Organization (May 1998).
- ↑ «CODEX Alimentarius: Understanding Codex». FAO and WHO. Consultat el 2012-09-06. «Understanding Codex is available in English, French, Spanish, Arabic, Chinese and Russian version.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Alimentarius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.