Anómero

Archiu:Glucoseab.png

Anómeros α i β de la D-glucopiranosa.

Es definix anómero com l'isòmer d'un monosacàrit de més de 5 àtoms de carbono que ha desenrollat una unió hemiacetálica, lo que li permet prendre una estructura cíclica i determinar dos posicions diferents per al grup hidroxilo: α, o β, segons siga la seua orientació baix el pla, o sobre el pla, en una proyecció de Haworth.

Els ànguls d'unió dels carbono dels extrems dels monosacàrits de més de 5 carbono permeten un enroscamiento de les molècules llineals, en la que la funció aldehit de les aldosas en el carbono 1 s'ubica pròxima al hidroxilo del carbono 5 per a formar una unió hemiacetálica (reacció d'un aldehit o cetona en un alcohol), lo que provoca la ruptura del doble enllaç de la primera funció per a unir-se en el grup oxhidrilo del carbono 5. Lo mateixa succeïx en les cetosas, pero en este cas l'unió hemicetálica es donen entre el carbono 2 i el carbono 5.

És esta estructura cíclica d'isomeria la que determina que el glúcit siga α o β.

Bioquímica de carbohidrats

En Bioquímica de carbohidrats, un carbono anomérico fa referència al carbono carbonílico que es transforma en un nou centre quiral despuix d'una ciclación hemicetal o hemiacetal.

El sucre (carbohidrat) en el seu modo cíclico pot assumir dos orientacions en l'espai, que es designen en les lletres gregues α (alfa) i β (beta). Estos són anómeros, correspondientemente un de l'atre.

Representació estructural

Archiu:Glucose equilibrium.png

Glucosa α i ß, en Proyecció Haworth.

Per al seu estudi, els sucres solen representar-se en estructures bidimensionales de llínees creuades, millor conegudes com a proyecció de Fischer. No obstant, en el cas de Sucres que es troben ciclados, la forma més eficient de representar-los és utilisant Proyecció de Haworth, a on l'Alcohol (-OH) del carbono anomérico, senyalarà la propietat anomérica del sucre en qüestió.