Base de senyes de Beilstein
La base de senyes de Beilstein és la base de senyes més gran en el camp de la química orgànica, en la que els composts s'identifiquen de manera única per la seua número de registre Beilstein. La base de senyes cobrix la lliteratura científica des de 1771 fins al present i conté informació experimentalment validada sobre millons de reaccions químiquess i substàncies químiques de publicacions científiquess originals. La base de senyes electrònica va ser creada a partir de Beilstein's Handbook of Organic Chemistry, fundada per Friedrich Konrad Beilstein en 1881, pero ha aparegut en llínea baix varis noms diferents, incloent Crossfire Beilstein. Des de 2009, el contingut ha segut mantingut i distribuït per Elsevier Sistemes d'informació en Frankfurt baix el nom de producte "Reaxys".[1]
La base de senyes conté informació sobre reaccions, substàncies, estructures i propietats. Es dispon de fins a 350 camps que contenen senyes químiques i físics (com punt de fusió, índex de refracció, etc.) per a cada substància. També es donen referències a la lliteratura en la que apareixen les senyes de la reacció o de la substància.
El contingut de Beilstein està disponible a través de Reaxys[2] es complementa en informació extreta de Gmelin (que dona accés a la Base de senyes Gmelin), un depòsit molt gran d'informació d'organometálica i inorgànica, aixina com per l'informació extreta de la base de senyes sobre química de palesas. La marca registrada de Reaxys i la pròpia base de senyes són propietat i estan protegides per Elsevier Properties SA i s'utilisen baix llicència.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- L'història curta d'Isaac Asimov "¿Qué hi ha en un nom?" (1956) va introduir el Manual de Química Orgànica de Beilstein com un element important de la trama.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Press Room». Reaxys. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011. Consultat el 17 de novembre de 2018.
- ↑ «Reaxys». Consultat el 17 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base de datos de Beilstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.