Elements traça

Un element traça és un element químic que la seua concentració (o una atra mida de cantitat) és molt baixa (una "cantitat traça"). La definició exacta depén del camp de la ciència:

• En química analítica, un element traça és aquell la concentració del qual promig és inferior a 100 partixes per milló (ppm) mides en el conteo atòmic o menys de 100 micrograms per gram.
• En bioquímica, un element traça essencial és un element dietètic que es necessita en cantitats molt chicotetes per al creiximent, desenroll i fisiologia adequats de l'organisme. Els elements dietètics o elements traça essencials són aquells que es requerixen per a realisar activitats metabòliques vitals en els organismes. Eixemples d'elements traça essencials en animals inclouen Fe (hemoglobina), Cu (pigments respiratoris), Co (Vitamina B₁₂), Mn i Zn (enzimes). Alguns eixemples dins del cos humà són cobalt, coure, flúor, yodo, ferro, manganeso i zinc. Encara que són essencials, es tornen tòxics a altes concentracions. Elements com Ag, As, Cd, Cr, Hg, Ni, Pb i Sn no tenen una funció biològica coneguda, en efectes tòxics inclús a baixes concentracions.
• En geoquímica, un element traça és aquell la concentració del qual és inferior a 1000 ppm o 0.1% de la composició d'una roca. El terme s'usa principalment en petrologia ígnea. Els elements traça seran compatibles en una fase líquida o sòlida. Si és compatible en un mineral, s'incorporarà a una fase sòlida (per eixemple, la compatibilitat del níquel en l'olivina). Si és incompatible en qualsevol fase mineral existent, permaneixerà en la fase líquida de magma. La medició d'esta relació es coneix com a coeficient de partició. Els elements traça poden ser substituïts per ions formadors de rets en estructures minerals. Els elements traça que no són essencials per a la composició definida d'un mineral no apareixeran en la fòrmula química d'eixe mineral.