Anar al contingut

Petrologia ígnea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Álcali total (Na2O+K2O) versus sílice (SiO2), o TAS, sistema de classificació de roques ígneas

La petrologia ígnea és l'estudi de les roques ígneas, és dir, aquelles que es formen a partir de magma. Com a branca de la geologia, la petrologia ígnea està estretament relacionada en la vulcanologia, la tectonofísica i la petrologia en general. L'estudi modern de les roques ígneas utilisa una série de tècniques, algunes d'elles desenrollades en els camps de la química, la física o unes atres Ciències de la Terra. La petrografia, la cristalografia i els estudis isotòpics són métodos comuns utilisats en petrologia ígnea.

Métodos

[editar | editar còdic]

Determinació de la composició química

[editar | editar còdic]

La composició de roques i minerals ígneos es pot determinar per mig d'una varietat de métodos de diferent facilitat, cost i complexitat. El método més senzill és l'observació de mostres grans a simple vista i/o en una lupa. Açò es pot utilisar per a medir la composició mineralógica general de la roca, lo que dona una idea de la composició. Una forma més precisa, pero encara relativament econòmica, d'identificar minerals (i, per tant, la composició química general de la roca) en un microscopi petrográfico. Estos microscopis tenen plaques polarizadoras, filtres i una lent conoscópica que permeten a l'usuari medir una varietat de propietats cristalográficas. Un atre método per a determinar la mineralogia és utilisar la difracció de rajos X, en la que una mostra en pols es bombardeja en rajos X i l'espectre resultant d'orientacions cristalográficas es compara en un conjunt d'estàndarts. Una de les formes més precises de determinar la composició química és per mig de l'us d'una microsonda electrònica, en la que es prenen mostres de chicotetes taques de materials. Els anàlisis en microsonda electrònica poden detectar tant la composició massiva com la composició d'elements traça.

Métodos de datació

[editar | editar còdic]

La datació de les roques ígneas determina quàn el magma es solidificó en roca. Els isòtops radiogénicos s'utilisen freqüentment per a determinar l'edat de les roques ígneas.

Datació potassi-argón

[editar | editar còdic]

En este método de datació, la cantitat de 40Ar atrapada en una roca es compara en la cantitat de 40K en la roca per a calcular la cantitat de temps que el 40K deuen haver estat descomponent-se en la roca sòlida per a produir el 40Ar present.

Datació rubidi-estronci

[editar | editar còdic]

La datació rubidi-estronci es basa en la desintegració natural del 87 Rb a 87 Sr i el diferent comportament d'estos elements durant la cristalisació fraccionada del magma. Tant el Sr com el Rb es troben en la majoria dels magma; no obstant, a mida que es produïx la cristalisació fraccionada, el Sr tendirà a concentrar-se en cristals de plagioclasa,[1]mentres que el Rb permaneixerà en la massa fosa durant més temps. El 87Rb es desintegra de modo que cada 1.42×1011 anys la mitat es convertix en 87Sr. Coneixent la constant de desintegració i la cantitat de 87Rb i 87Sr en una roca, és possible calcular el temps que el 87Rb deu haver necessitat ans que la roca alcançara la temperatura de tancament per a produir tot el 87 Sr, considerant encara que va haver 87Sr no produïda per 87 Rb en el cos magmático. Els valors inicials de 87 Sr, quan el magma va iniciar la seua cristalisació fraccionada, podrien estimar-se coneixent les cantitats de 87 Rb i 87 Sr de dos roques ígneas produïdes en diferents moments per un mateix cos magmático.

Atres métodos

[editar | editar còdic]

Els principis estratigráficos poden resultar útils per a determinar l'edat relativa de les roques volcàniques. La tefrocronología és l'aplicació més comuna de la datació estratigráfica en roques volcàniques.

Métodos de termobarometría

[editar | editar còdic]

En petrologia, el mineral clinopiroxeno s'utilisa per a calcular la temperatura i pressió del magma que va produir la roca ígnea que conté este mineral.[2] La termobarometría de clinopiroxeno és un de varis geotermobarómetros. Dos coses fan que este método siga especialment útil: primer, el clinopiroxeno és un fenocristal comú en roques ígneas fàcil d'identificar; i en segon lloc, la cristalisació del component jadeíta del clinopiroxeno implica un creiximent del volum molar sent, per tant, un bon indicador de pressió.

Petròlecs ígneos notables

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wilson, M. Igneous Petrogeneis. 1995 fifth edition (1989 first edition). Page 23.
  2. Scientific Reports.8(1)
    10547.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-018-28125-2.