Canal de sodi

Archiu:Sodium channel open closed.jpg

Canal de sodi.

Els canals de sodi depenents de potencial són proteïnes transmembranales que permeten el pas de ions sodi a través de la membrana celular. El transport dels ions sodi a través d'estos canals és passiu i solament depén del potencial electroquímic del ion (no requerix energia en la forma de ATP).

En cèlules excitables, tals com neurones i cardiomiocitos, els canals de sodi són responsables de la fase ascendent del potencial d'acció (despolarización).

Els canals de sodi depenents de potencial (voltage) són una família d'aproximadament 9 canals, els quals s'òbrin per canvis en la diferència de potencial de la membrana plasmática, produïts per estímuls com neurotransmisores.

Gens

Esta família de canals està composta per 9 gens (SCN) que deriven en 9 proteïnes distintes (Nav 1.1 – Nav 1.9) i una nova subfamília anomenada Nav_x (taula 1). En humans, els gens per a estes proteïnes es troben en distints cromosomes (2, 3, 12 i 17) i són regulats de manera diferencial durant el desenroll.

Estructura proteica

Els canals de sodi estan composts per una gran subunidad proteica alfa, la que pot associar-se en atres proteïnes (subunidades beta). La part central d'un canal de sodi és la subunidad alfa, l'expressió d'esta en una cèlula és suficient i necessària per a conduir sodi a través de la membrana. La subunidad beta complix rols de modulació tant en l'activació com en la conducció de ions a través del canal.

La subunidad alfa posseïx quatre dominis repetits, composts de sis segments que travessen la membrana plasmática (S1-S6). En particular l'obertura d'estos canals està determinada per la presència de varis aminoàcits carregats positivament (argininas) en el segment S4, els quals complixen la funció de “censar” els canvis en el potencial de membrana. Els canvis en el potencial de membrana produïxen el moviment d'estos motius aminoacídicos, els quals transmeten este moviment al restant de la proteïna permetent l'obertura del canal. Per a que es produïxca l'obertura del canal, els quatre segments S4 presents en els dominis de la proteïna, deuen estar en la posició activada al mateix temps.

El poro de conducció del canal es forma entre els segments S5 i S6 de cada u dels dominis de la proteïna (loop-P). En la regió propenca a la porció extracelular es troba el filtre de selectivitat, en esta zona el ion és deshidratado i seleccionat per a travessar la membrana plasmática. En la regió d'unió entre els dominis III i IV es troba la “partícula de inactivación” la qual és un motiu aminoacídico que inactiva ràpidament el canal despuix de la seua obertura.