Anar al contingut

Taquicinina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les taquicininas, taquiquininas (Tachykinin en anglés) TKN són neuromoduladors conformats per aminoàcits cadena curta, que es troben en vertebrats com amfibis i mamífers i que compartixen la seqüència comuna d'aminoàcits carbòxil terminal: Gli-Leu-Met-NH2.[1]
A finals de la década de 1990, també es varen descobrir estos neuromoduladores en invertebrats i moluscs, com les ostres, encara que en estos últims encara no es coneix la funció de la seua senyalisació.[2]
El nom taquicinina sugerix la capacitat d'estes molècules per a induir ràpidament (tachys, ràpit) una contracció dels músculs plans (kineo, moure's). Actuen com neurotransmissors també.[3]

Història

En 1931 von Euler i Gaddum varen caracterisar una substància no identificada, en experimentació en conill, capaç d'induir una contracció ràpida del múscul de l'intestí, a la que varen batejar com substància P.[4] A la substància P varen seguir un gran número de pèptids relacionats que varen ser aïllats de varis vertebrats, caracterisats tots per una seqüència comuna en l'extrem C-terminal: FX-G-L-M-amida.

En 1962 la primera taquicinina identificada en un invertebrat va ser la "eledoisina", aïllada de les glándulas salivares del cefalòpode Eledone moschata.[5]


En 1983 es va identificar la neurocinina A com a nou membre de la família de les taquicininas dels mamífers.[6] Des de llavors s'han aïllat atres taquicininas de mamífers: neuropèptid K (NPK), neuropèptid I (NPY),[7] neurocinina B (NKB), endocininas i hemocininas.

En el 2000 varen descobrir el membre més recent de la família de gens de taquicininas és el gen pre-pro-taquicinina C (Tac4).[8]

Característiques

Neurokinin A (abans Substància K). Estructura primària: Pèptid en cadena de 10 aminoàcits.
Substància P, cadena de 11 aminoàcits.
Kassinina, una taquicinina.

Les Taquicininas (TKN) constituïxen una família gran i variada en estructura, formada per pèptids en funcions múltiples, que estan presents en el sistema nerviós, el tracto gastrointestinal i molts teixits. Integrants d'esta família han segut identificats en anèlits, moluscs, artròpodes, i en vertebrats.[5][9]

Les taquicininas són una família de pèptids de chicotet tamany constituïda per tres gens:

TAC1 que codifica per a substància P (SP) i neurocinina A (NKA),

TAC3 que codifica per a neurocinina B (NKB) i TAC4 que codifica per a l'hemocinina (HK-1) i endocininas.

És evident l'implicació de les taquicininas i els seus receptors en la regulació de la reproducció en humans tant a nivell del sistema nerviós central com en els òrguens perifèrics.[10]

Per a portar a terme la seua acció, s'unixen a receptors acoplats a proteïna G codificats pels gens TAC1R (NK1R), TAC2R (NK2R), TAC3R (NK3R).


Tachykinin 1

  • Protachykinin-1 [gen TAC1 / TAC2]

129 aminoàcits i 15,003 (Dona)

    • Substance P
    • Neurokinin A (NKA) (Neuromedin L, Substance K)
    • Neuropeptide K (NPK)
    • Neuropeptide gamma[11]


  • Tachykinin 3 [gen TAC3 / NKNB]

121 aminoàcits i 13,438 (Dona)

    • Neurokinin-B / Neuromedin-K

Isoformas: Beta tachykinin 3, Alfa tachykinin 3, Gamma tachykinin 3 Is a critical central regulator of gonadal function.


  • Tachykinin 4 Preprotachykinin-C (PPT-C) [gen TAC4]

113 aminoàcits i 12,305 (Dona)

    • Endokinin-A (EKA)
    • Endokinin-A/B (EKA/B)
    • Endokinin-C (EKC)[12]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2010) Encyclopedia of Psychopharmacology (PDFPDF), Online-Ausg. edició (en Anglés), Springer-Verlag Berlin Heidelberg, p. 1301. ISBN 978-3-540-68706-1.
  2. ↑ (2018).«Characterization of a tachykinin signalling system in the bivalve mollusc Crassostrea gigues».General and Comparative Endocrinology.doi:10.1016/j.ygcen.2018.05.003.Consultat el 26 de maig de 2018.
  3. ↑ «Structure, expressió, and some regulatory mechanisms of the rat preprotachykinin gene encoding substance P, neurokinin A, neuropeptide K, and neuropeptide gamma.».The Journal of neuroscience : the official journal of the Society for Neuroscience.10(7)doi:10.1523/JNEUROSCI.10-07-02203.1990.
  4. ↑ «An unidentified depressor substance in certain tissue extracts.».The Journal of physiology.72(1)
    74-87.doi:10.1113/jphysiol.1931.sp002763.
  5. ↑ 5,0 5,1 Nässel, Dick R. (2013). «Chap. 44: Tachykinin Peptides», Handbook of Biologically Active Peptides, Second edició, pp. 315-320.
  6. ↑ «Immunohistochemical evidence for substance P-containing nerve endings in the human cortex».Brain Research.104(1)
    181–186.doi:10.1016/0006-8993(76)90662-4.
  7. ↑ «Neuropeptide γ: A mammalian tachykinin endowed with potent antidipsogenic action in rat».Physiology & Behavior.58(3)
    595–602.doi:10.1016/0031-9384(95)00071-P.
  8. ↑ CC BY
  9. ↑ P20366· TKN1_HUMAN / Substance-P. UniProt
  10. ↑ Dorta Sánchez, Idaira(2016).«Expressió de les taquicininas i els seus receptors en l'aparat reproductor femení i leiomiomas uterí».DIALNET.
  11. ↑ «P20366 · TKN1_HUMAN / Protachykinin-1». UniProt.
  12. ↑ «Q86UU9 · TKN4_HUMAN / Tachykinin 4». UniProt.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taquicinina&oldid=1178634»