Anar al contingut

Adrenocromo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'adrenocromo és un compost químic natural de fòrmula molecular C 9 H 9 NO 3 producte de l'oxidació de l'adrenalina (epinefrina). A pesar de la similitut en els noms, no està relacionat en el crom.

La semicarbazona de adrenocromo també es coneix com carbazocromo.

Química

Una solució de adrenocromo pot sintetisar-se a través d'un procés que involucra provablement una suspensió d'adrenalina en una solució acuosa (provablement aigua per a suspendre i traces d'HCl per a dissoldre). Poden agregar-se òxit d'argent o catecol oxidasa per al procés d'oxidació requerit, i la solució deu filtrar-se, per a eliminar el adrenocromo.cita requerida

In viu, el adrenocromo se sintetisa per oxidació de l'adrenalina. In vitro, l'òxit d'argent (Ag 2 O) s'utilisa com agent oxidant.[1] En solució, el adrenocromo és rosat i la seua oxidació adicional fa que es polimerice en composts de melanina de color marró o negre.[2]

Efectes cerebrals

Varis estudis a chicoteta escala (en 15 o menys subjectes de prova) realisats en les décades de 1950 i 1960 varen informar que el adrenocromo desencadenava reaccions psicótiques com el trastorne del pensament i la desrealisació.


Els investigadors Abram Hoffer i Humphry Osmond varen afirmar que el adrenocromo és un neurotóxico.[3] En lo que varen cridar la "hipòtesis de l'adrenocromo",[4]  varen especular que les megadosis de vitamina C i niacina poden curar l'esquizofrènia en reduir el adrenocromo cerebral.[5]  El tractament de l'esquizofrènia en antioxidants tan potents és molt controvertit. En 1973, l'Associació Nortamericana de Siquiatria va informar falles metodològiques en el treball de Hoffer sobre la niacina com a tractament per a l'esquizofrènia i es va referir a estudis de seguiment que no varen confirmar cap benefici del tractament.  Múltiples estudis adicionals en els Estats Units,[6]  Canadà[7] i Austràlia[8]  tampoc varen conseguir trobar beneficis de la teràpia en megavitaminas per a tractar l'esquizofrènia. La teoria de l'adrenocromo de l'esquizofrènia es va desvanir, a pesar d'algunes proves de que podria ser psicotomimético, ya que el adrenocromo no era detectable en persones en esquizofrènia. A principis de la década de 2000, es va renovar l'interés pel descobriment de que el adrenocromo es pot produir normalment com a intermediari en la formació de neuromelanina.

Esta troballa pot ser significatiu perque el adrenocromo es desintoxica a lo manco parcialment per la glutatión-S-transferasa. Alguns estudis han trobat defectes genètics en el gen d'esta enzima.[9]

Esquizofrènia

Alguns estudis de mitan del XX han indicat que el adrenocromo es metaboliza a partir d'una de dos substàncies: el dihidroxi-indol o l'adrenolutina. El dihidroxi-indol pot equilibrar l'ansietat i els efectes depressius de l'adrenalina, per a reduir la tensió i l'irritabilitat. No obstant, el processament defectuós de l'adrenocromo favorix la generació de la adrenolutina, substància tòxica que es combina en el adrenocromo. La combinació adrenocromo-adrenolutina, que va ser hipotetizada per Abram Hoffer i Humphry Osmond, resulta de l'interrupció dels processos químics habituals del cervell. Esta interrupció, segons la seua hipòtesis, és potser la responsable de la sintomatologia de l'esquizofrènia.[10][11]


Referències

  1. ↑ MacCarthy, Chim, Ind. París 55.435 (1946)
  2. ↑ Hoffer, A.; Osmond, H. (22 d'octubre de 2013). The Hallucinogens (en en), Elsevier. ISBN 978-1-4832-6169-0.
  3. ↑ «Schizophrenia: A New Approach. II. Result of a Year's Research».Journal of Mental Science.100(418)
    29–45.ISSN 0368-315X.doi:10.1192/bjp.100.418.29.Consultat el 5 de setembre de 2020.
  4. ↑ «The Adrenochrome Hypothesis and Psychiatry - A. Hoffer, M.D. Ph.D. and H. Osmond, M.D.». www.orthomolecular.org. Consultat el 5 de setembre de 2020.
  5. ↑ Hoffer A, Osmond H (1967). Els alucinogens. Prensa acadèmica. ISBN 978-1-4832-6169-0.
  6. ↑ «Niacin in the Long-Term Treatment of Schizophrenia».Archives of General Psychiatry.28(3)
    308–315.ISSN 0003-990X.doi:10.1001/archpsyc.1973.01750330010002.Consultat el 5 de setembre de 2020.
  7. ↑ http://schizophreniabulletin.oxfordjournals.org/content/1/3/5.full.pdf+html
  8. ↑ «Megavitamin and Dietary Treatment in Schizophrenia: A Randomised, Controlled Trial:».Australian & New Zealand Journal of Psychiatry.ISSN 1440-1614.doi:10.1046/j.1440-1614.1999.00527.x.Consultat el 5 de setembre de 2020.
  9. ↑ Lipton M; et al. (1973). "Informe del grup de treball sobre megavitaminas i teràpia ortomolecular en siquiatria". Associació Americana de Siquiatria.
  10. ↑ Lipton M (1973). “Task Force Report on Megavitamin and Orthomolecular Therapy in Psychiatry”. American Psychiatric Association.
  11. ↑ http://orthomolecular.org/library/jom/1994/pdf/1994-v09n04-p205.pdf