Adrenocromo

L'adrenocromo és un compost químic natural de fòrmula molecular C ₉ H ₉ NO ₃ producte de l'oxidació de l'adrenalina (epinefrina). A pesar de la similitut en els noms, no està relacionat en el crom.

La semicarbazona de adrenocromo també es coneix com carbazocromo.

Química

Una solució de adrenocromo pot sintetisar-se a través d'un procés que involucra provablement una suspensió d'adrenalina en una solució acuosa (provablement aigua per a suspendre i traces d'HCl per a dissoldre). Poden agregar-se òxit d'argent o catecol oxidasa per al procés d'oxidació requerit, i la solució deu filtrar-se, per a eliminar el adrenocromo.^{cita requerida}

In viu, el adrenocromo se sintetisa per oxidació de l'adrenalina. In vitro, l'òxit d'argent (Ag ₂ O) s'utilisa com agent oxidant. En solució, el adrenocromo és rosat i la seua oxidació adicional fa que es polimerice en composts de melanina de color marró o negre.

Efectes cerebrals

Varis estudis a chicoteta escala (en 15 o menys subjectes de prova) realisats en les décades de 1950 i 1960 varen informar que el adrenocromo desencadenava reaccions psicótiques com el trastorne del pensament i la desrealisació.

Els investigadors Abram Hoffer i Humphry Osmond varen afirmar que el adrenocromo és un neurotóxico. En lo que varen cridar la "hipòtesis de l'adrenocromo",  varen especular que les megadosis de vitamina C i niacina poden curar l'esquizofrènia en reduir el adrenocromo cerebral.  El tractament de l'esquizofrènia en antioxidants tan potents és molt controvertit. En 1973, l'Associació Nortamericana de Siquiatria va informar falles metodològiques en el treball de Hoffer sobre la niacina com a tractament per a l'esquizofrènia i es va referir a estudis de seguiment que no varen confirmar cap benefici del tractament.  Múltiples estudis adicionals en els Estats Units,  Canadà i Austràlia  tampoc varen conseguir trobar beneficis de la teràpia en megavitaminas per a tractar l'esquizofrènia. La teoria de l'adrenocromo de l'esquizofrènia es va desvanir, a pesar d'algunes proves de que podria ser psicotomimético, ya que el adrenocromo no era detectable en persones en esquizofrènia. A principis de la década de 2000, es va renovar l'interés pel descobriment de que el adrenocromo es pot produir normalment com a intermediari en la formació de neuromelanina.

Esta troballa pot ser significatiu perque el adrenocromo es desintoxica a lo manco parcialment per la glutatión-S-transferasa. Alguns estudis han trobat defectes genètics en el gen d'esta enzima.

Esquizofrènia

Alguns estudis de mitan del XX han indicat que el adrenocromo es metaboliza a partir d'una de dos substàncies: el dihidroxi-indol o l'adrenolutina. El dihidroxi-indol pot equilibrar l'ansietat i els efectes depressius de l'adrenalina, per a reduir la tensió i l'irritabilitat. No obstant, el processament defectuós de l'adrenocromo favorix la generació de la adrenolutina, substància tòxica que es combina en el adrenocromo. La combinació adrenocromo-adrenolutina, que va ser hipotetizada per Abram Hoffer i Humphry Osmond, resulta de l'interrupció dels processos químics habituals del cervell. Esta interrupció, segons la seua hipòtesis, és potser la responsable de la sintomatologia de l'esquizofrènia.