Òxit d'argent

El òxit d'argent (I) és el compost químic de la fòrmula $A g_{2} O$ . És una fina pols negra o café obscur, usat per a preparar atres composts d'argent.

Preparació

Archiu:Silver(I) oxide. caps block 0

Òxit d'argent(I) produït en reaccionar hidròxit de liti en una solució molt diluïda de nitrat d'argent

L'òxit d'argent està disponible comercialment. Pot preparar-se fàcilment combinant dissolució acuosas de nitrat d'argent i un hidròxit alcalino.^[1] cal destacar el fet de que esta reacció no aporta una cantitat apreciable d'hidròxit d'argent per la següent reacció energèticament favorable:^[2]

2 A g O H

⟶

A g_{2} O + H_{2} O

(pK = 2.875^[3])

Estructura i propietats

De la mateixa manera que la majoria dels òxits binarios, el $A g_{2} O$ és un polímero tridimensional en un enllaç covalente unint el metal en l'òxit. És isoestructural en el $C u_{2} O$ , és dir que compartixen la mateixa estructura, per la qual cosa s'espera que el $A g_{2} O$ siga insoluble en tots els solvents,^[4] llevat per mig d'una reacció. Ademés és evident que és soluble en solucions acuosas per la formació del ion $A g (O H)_{2}^{-}$ i possiblement es relaciona en productes de hidrólisis.^[5] Es dissol en una solució d'hidròxit d'amoni produint derivats solubles.

Un compost acuoso de $A g_{2} O$ és immediatament atacat per àcits:

A g_{2} O + 2 H X

⟶

2 A g X + H_{2} O

A on $H X$ és igual a $H F,$ $H C l,$ $H B r,$ $H I$ o ( $H O_{2} C C F_{3}$ ) . També reacciona en solucions de clorur alcalinos per a precipitar clorur d'argent, deixant una solució al corresponent hidròxit alcalino.^[6]^[5] L'òxit d'argent és fotosensible, i es descompon a temperatures per damunt de 280 °C.^[4]

Referències

↑ Plantilla:OrgSynth
↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
↑ Biedermann, George; Sillén, Lars Gunnar(1960).Acta Chemica Scandinavica.14
717.doi:10.3891/acta.chem.scand.14-0717.
↑ ^4,0 ^4,1 Merck Index of Chemicals and Drugs [1] archivat en Wayback Machine., 14th ed. monograph 8521
↑ ^5,0 ^5,1 Cotton, F. Albert; Wilkinson, Geoffrey (1966). Advanced Inorganic Chemistry (2nd Ed.), New York:Interscience, p. 1042.
↑ General Chemistry by Linus Pauling, 1970 Dover ed. p703-704

Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Plantilla:OrgSynth

[2] Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.

[3] Biedermann, George; Sillén, Lars Gunnar(1960).Acta Chemica Scandinavica.14
717.doi:10.3891/acta.chem.scand.14-0717.

[merck-4] 4,0 ^4,1 Merck Index of Chemicals and Drugs [1] archivat en Wayback Machine., 14th ed. monograph 8521

[c_w-5] 5,0 ^5,1 Cotton, F. Albert; Wilkinson, Geoffrey (1966). Advanced Inorganic Chemistry (2nd Ed.), New York:Interscience, p. 1042.

[pauling-6] General Chemistry by Linus Pauling, 1970 Dover ed. p703-704

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]