Àcit γ-aminobutírico
El àcit γ-aminobutírico o àcit gamma-aminobutírico, conegut generalment per les seues sigles en anglés, GABA (gamma-aminobutyric acid), és un neurotransmissor que es troba present àmpliament en microorganismes, plantes i animals. És el principal neurotransmissor inhibidor en el sistema nerviós central (SNC) de mamífers.[1][2]
Eixercita el paper principal en la reducció de excitabilitat neuronal a lo llarc del sistema nerviós. En humans, GABA és directament responsable de la regulació del to muscular i en aus migratòries de la seua hiperactivitat nocturna i disminució del temps dedicat al somi.[3]
A pesar de que, en térmens químics, és un aminoàcit, en les comunitats científica i meja rara volta es referixen a GABA com a tal degut a que el terme "aminoàcit" per convenció es referix als α aminoàcits i GABA no ho és. Ademés no es considera com a part de cap proteïna.
En la diplejía espástica en humans des de primerenca edat, l'absorció de GABA es veu afectada de forma negativa pels nervis danyats per la lesió en les neurones superiors motores pròpies de la condició lo que du a desenrollar hipertonía muscular senyalisada per aquells nervis que són incapaços d'absorbir GABA.
Història
[editar | editar còdic]L'àcit γ-aminobutírico va ser sintetisat per primera volta en 1883, i va ser conegut originalment únicament com a producte metabòlic de plantes i microorganismes. En 1950, no obstant, es va descobrir que GABA era una part integral del sistema nerviós central.[4]
El GABA natural va ser descobert en l'any 1949 en el teixit de la creïlla.[1]
En l'any 1950, va ser trobat en el cervell de mamífers pel Dr. Jorge Awapara et al, i per Roberts i Frankel. Estos últims varen descobrir que el GABA es produïa a partir del glutamato.[2]
En els anys 1970, es va descobrir que el GABA està involucrat en l'esporulaació de Neurospora crassa i Bacillus megaterium.[1]
A fins dels anys 1990, es va descobrir que el GABA conferix resistència al pH àcit a bactèries com E. coli, Lactococcus lactis, Listeria monocytogenes, Mycobacterium i Clostridium perfringens.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]GABA es troba principalment com ion dipolar o zwitterion, açò és, en un grup carboxilo desprotonado i el grup amino protonado. La seua conformació depén del seu entorn. En l'estat gaseós, una conformació altament plegada és fortament favorida per l'atracció electrostàtica entre abdós grups funcionals. La seua estabilisació és aproximadament 50 kcal/mol, d'acort a càlculs de química quàntica. En el seu estat sòlit, es favorix una conformació més estesa, en una conformació trans en el grup amino terminal i una conformació gauche en el grup carbòxil terminal. Açò es deu a les interaccions de la seua forma plegada en les molècules veïnes. En solució, es troben cinc conformació distintes, algunes plegades i atres esteses, com a resultat dels efectes de solvataació. La flexibilitat conformacional de GABA és important per a la seua funció biològica, ya que s'ha trobat unit a diferents receptors en diferents conformació. Molts anàlecs de GABA en aplicacions farmacèutiques tenen estructures més rígides per a poder controlar l'unió a receptors de millor manera.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDhakal2012 - ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWatanabe2002 - ↑ Frias-Soler RC, Pildaín LV, Pârâu LG, Wink M, Bairlein F. Transcriptome signatures in the brain of a migratory songbird. Comp Biochem Physiol Part D Genomics Proteomics. 2020 Mar;34 100681. doi:10.1016/j.cbd.2020.100681. PMID: 32222683
- ↑ Roth RJ, Cooper JR, Bloom FE (2003). The Biochemical Basis of Neuropharmacology, Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, pp. 106. ISBN 0-19-514008-7.
- ↑ Majumdar Devashis, Guha Sephali(1988).Journal of Molecular Structure: THEOCHEM.180
- 125–140.doi:10.1016/0166-1280(88)80084-8.
- ↑ Sapse A-M (2000). Molecular Orbital Calculations for Amino Acids and Peptides, Birkhäuser, p. 28. ISBN 978-0-8176-3893-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido γ-aminobutírico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.