Disparitat binocular
Nostre sistema visual humà és capaç de vore en tres dimensions principalment perque tenim visió binocular. La visió binocular té lloc perque els dos ulls (separats uns centímetros) miren al mateix objecte des d'ànguls llaugerament distints, obtenint com a resultat dos imàgens molt paregudes, pero no iguals.
Molts animals, com per eixemple els conills, peixos i pardals, tenen els ulls a cada costat del cap, enfocant cap a direccions opostes. Estos animals poden vore tot el seu entorn casi sense moure el cap, pero no poden percebre dos imàgens paregudes del mateix objecte. És per este motiu que no pot gojar de la varietat de formes en relleu que nos proporciona la visió binocular als humans.
Definició
[editar | editar còdic]Es coneix com a disparitat binocular o retinal a la llaugera diferencia entre els dos punts de vista proporcionats per abdós ulls. La disparitat binocular és la forma de percebre profunditat i relleu més utilisada pel cervell humà, i és la que permet ser més manipulada, convertint-se en la base per a la creació d'imàgens 3D en superfícies planes. El cervell agarra estos dos punts de vista distints i els integra, creant aixina un objecte en tres dimensions.
Hi ha moltes formes de crear ilusió òptica de profunditat utilisant la disparitat binocular: hologrames, estereoscopis i estereogrames, tots ells separen imàgens per a ser captades per un sol ull.
Tipos
[editar | editar còdic]Podem parlar de dos tipos de disparitat binocular: la creuada i la no creuada, cada una d'elles depén de la distància en que es trobe l'objecte i el punt de fixació en la retina.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Disparidad binocular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.