Estereograma
Un estereograma és una representació gràfica d'objectes tridimensionals sobre un mig pla, per mig de les seues proyeccions, valent-se de l'estereoscopía, de manera que aparenten tindre volum.
És una ilusió òptica basada en la manera en que els ulls humans capten les imàgens des de dos punts de vista distints. Eixes perspectives diferents són interpretades pel cervell com una image tridimensional.[1]
Els estereogramas s'han elaborat durant anys, utilisant dos fotografias preses des d'ànguls llaugerament distints. No obstant, s'han popularisat més els RDS (Estereograma de punts aleatoris), creats en programes de computadora[1] i els SIRDS, a voltes cridats autoestereogramas.
Tipos de estereogramas
[editar | editar còdic]Existixen diversos tipos de estereogramas, com l'anaglifo, l'estereograma de punts aleatoris, l'image autoestereoscópica, l'autoestereograma (o 3D sense ulleres) o l'image lenticular.
Dibuix d'un estereograma
[editar | editar còdic]La figura representa un método per a dibuixar estereogramas. Es mostra, en un pla perpendicular al paper, la superfície que desigem representar, que és la llínea blava; el paper, que és la llínea verda, i els dos ulls (OD, ull dret i OI, ull esquerre).
Com la profunditat es percep en funció de la disparitat entre abdós ulls, necessitem dibuixar alguna cosa que cada u d'ells interprete de diferent forma. Per a això agranem la superfície en llínees horisontals que representarem en el paper una a una.
- Comencem en la primera. Elegim un punt arbitrari de la superfície, en la figura l'1. Traçant una recta entre l'ull esquerre i el punt, talla al paper en 1i, que és a on l'ull esquerre veu el punt 1. Dibuixem este punt.
- A continuació tracem la recta entre el punt 1 i l'ull dret, que nos dona 1d i dibuixem este nou punt, que és a on l'ull dret veu el punt 1.
- Pero com no podem impedir que l'ull esquerre també ho veja, ho aprofitarem com 2i per a dibuixar el següent punt de la superfície. Per a això tracem una recta entre l'ull esquerre i 1d i la prolonguem fins a tallar la superfície. Açò nos dona el punt 2.
- Repetint el pas 2, obtenim 2d, que dibuixem en el paper i proseguim fins a finalisar la llínea.
Igual que s'ha descrit per a dibuixar d'esquerra a dreta, es té que fer també de dreta a esquerra. Com este método nos dona punts molt dispersos, es partix de varis punts pròxims, situats entre 1 i 2, que nos donen unes atres tantes famílies per a dibuixar la llínea completa.
A continuació es repetix el procés per a la llínea següent fins a completar la superfície d'una manera regular i licita.
Com es veu, el estereograma depén de paràmetros físics que no són arbitraris: distància interpupilar, distància dels ulls al paper i profunditat de l'image. Abans de dibuixar un objecte complex, convé ajustar estos valors en figures simples (un con va molt ben) fins a conseguir que la percepció de profunditat d'alcanç fàcilment.
Es pot posar el paper tant davant com darrere de la superfície. Si es tracta d'un objecte (una esfera per eixemple) és molt curiós posar el paper darrere, ya que en el estereograma es vorà una esfera surant en l'aire, en la sensació de poder-se tocar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Alvances en Informàtica i Sistema Computacionals Tom I (CONAIS 2006) (en és), Univ. J. Autònoma de Tabasco. ISBN 9789685748988.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estereograma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.