Anar al contingut

Thelodonti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Thelodonti

Els telodontos (Thelodonti, del grec θῆλυς, "peçó" i ὀδούς, "dent") són una classe extinta de peixos agnatos que varen viure del Ordovícico Mig al Devónico Superior.[1] És l'única classe de la superclase Thelodontomorphi,[2] es caracterisen principal s'unixen per la possessió de escates telodontas que eren chicotetes i espinoses es formaven i es desprendian a lo llarc de la vida de l'espècie i es separaraban ràpidament despuix de la seua mort.[3] Existix un debat obert sobre si els telodontos són un grup monofilético o una agrupació de linajes basals, tant agnatos com gnatóstomos.[4]

Sent que alguns autors consideren que la característica distintiva de escates telodontas no es deu necessàriament a una ascendència compartida, ya que pot haver segut desenrollada independentment per diferents grups i per lo tant, significaria que els telodontos representen un grup polifilético.[5] La morfologia dels telodontos era molt similar a la dels heterostráceos i dels anáspidos, en els que segurament estaven estretament emparentats, i dels que es distinguien per les mencionades escates.[6][7]

Els telodontos varen viure tant en ambients d'aigua dolça com a marins., tradicionalment es considerava que s'alimentaven predominantment de depòsits en el fondo marí, pero estudis més recents han demostrat que eixercitaven diverses funcions ecològiques en diverses parts de la columna d'aigua, de forma similar als peixos òsseus i taburons moderns. En particular, una gran varietat d'espècies preferien els ecosistemes de sec i s'ha sugerit que esta preferència va ser la raó del desenroll dels seus escates úniques, que les protegien de l'abrasió i els permetien desenrollar cossos més flexibles que atres peixos sense mandíbula, que tenien armadures rígides i estaven restringits a hàbitats oberts.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Posseïxen exoesquelet està compost per numeroses escates similars a dents generalment d'entre 0,5 i 1,5 mm de tamany. Estes escates no se superponien i estaven alineades apuntant cap a arrere a lo llarc del peix i en la direcció més aerodinàmica, a sovint presenten una orientació irregular. Les escates s'aproximen a la forma d'una llàgrima montada sobre una base chicoteta i voluminosa, que a sovint conté una chicoteta raicilla en la que la escata s'unia al peix. Esta llàgrima a sovint presentava llínees, crestes, regates i púas que recorren la seua llongitut en una série de patrons a voltes complexos.[8] Les escates trobades al voltant de la regió branquial eren generalment més chicotetes que les escates més grans i voluminoses trobades en les cares dorsal i ventral ademés que alguns gèneros presenten files de púas més llargues.[9]

Ademés de escates disperses, alguns espècimen semblen presentar chafades, lo que indica l'estructura completa de l'animal, que semblava alcançar entre 15 i 30 cm de llongitut.[10] Estudis preliminars semblen sugerir que el peix posseïa una caixa craneana més desenrollada que les lampreas en un contorn similar al d'un taburó. També s'han recuperat escates internes, algunes fusionades en plaques que s'assemblen als verticilos de les dents dels gnatostomados , fins a tal punt que alguns investigadors sugerixen un víncul estret entre les famílies.[8]


A pesar de la rarea dels fòssils complets, estos rar espècimen intactes que permeten comprendre millor la disposició dels òrguens interns dels telodontos. Alguns espècimen descrits en 1993 varen ser els primers en trobar-se en un grau significatiu de tridimensionalidad, descartant la creència de que els telodontos eren peixos aplanados. Ademés que estos fòssils varen permetre interpretar la morfologia intestinal, lo que va revelar que els seus intestins eren diferents als d'uns atres agnatos i es podia apreciar clarament un estòmec, descobrint-se que l'estòmec va aparéixer abans que hi haguera els vertebrats en mandíbules. També es varen trobar coes distintives en forma de forqueta, generalment característiques dels peixos en mandíbules.[11] Al mateix temps, les aletes dels telodontos són útils per a reconstruir a l'espècimen degut a que les seues aletes pectorals parells es combinaven en una sola aleta dorsal i anal generalment ben desenrollades,[10] ademés que presentaven els lòbuls hipercercales i hipocercales molt més grans, fent que formen una coa heterocercal, assemblant-se a les traces dels peixos moderns associats en la seua destrea per a la depredació i l'evasió.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Segons la taxonomia més recent basada en els treballs de Mikko's Phylogeny Archive,[12] Nelson, Gran i Wilson 2016,[2] i van der Laan 2018,[13] la sistemàtica de Thelodonti es voria aixina:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Squamation and ecology of thelodonts».PLOS ONE.12(2)
    i0172781.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0172781.Consultat el 2025-08-21.
  2. 2,0 2,1 Nelson, Joseph S.; Wilson, {{{nom2}}}; Gran, {{{nom3}}} (2016). Fishes of the world, Fifth edition edició, John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-34233-6.
  3. «Thelodont and other agnathan distributions as tests of Lower Palaeozoic continental reconstructions».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.39(3)
    295–311.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/0031-0182(82)90027-X.Consultat el 2025-08-21.
  4. Turner, S.(1982).«Thelodont and other agnathan distributions as tests of Lower Paleozoic continental reconstructions».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.39doi:10.1016/0031-0182(82)90027-X.
  5. (1995) Vertebrate fossils and the evolution of scientific concepts, Gordon & Breach. ISBN 978-2-88124-996-9.
  6. Turner, S (1999), Early Silurian to Early Devonian thelodont assemblages and their possible ecological significance, in AJ Boucot & J Lawson [eds.], Palaeocommunities, International Geological Correlation Programme 53, Project Ecostratigraphy, Final Report. Cambridge University Press, pp. 42-78.
  7. The early and mid Silurian. See Kazlev, M.A., White, T. «Thelodonti». Palaeos.com. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2007. Consultat el 30 d'octubre de 2007.
  8. 8,0 8,1 Janvier, Philippe (1996). Early vertebrates, Clarendon Press ; Oxford University Press. ISBN 978-0-19-854047-2.
  9. 9,0 9,1 «The anatomy of Turinia pagei (Powrie), and the phylogenetic status of the Thelodonti».Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh.92(01)
    15.ISSN 0263-5933.doi:10.1017/S0263593301000025.Consultat el 2025-08-22.
  10. 10,0 10,1 «A NEW EARLY DEVONIAN THELODONT FROM CELTIBERIA (SPAIN), WITH A REVISION OF SPANISH THELODONTS».Palaeontology.49(1)
    141–154.ISSN 0031-0239.doi:10.1111/j.1475-4983.2005.00534.x.Consultat el 2025-08-22.
  11. «New Silurian and Devonian fork-tailed 'thelodonts' llaure jawless vertebrates with stomachs and deep bodies».Nature.361(6411)
    442–444.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/361442a0.Consultat el 2025-08-22.
  12. «†Thelodonti» (en en). www.mv.helsinki.fi. Consultat el 2025-08-21.
  13. «Family-group names of fossil fishes».European Journal of Taxonomy.(466)ISSN 2118-9773.doi:10.5852/ejt.2018.466.Consultat el 2025-08-21.