Garra
Les garres (també salpa)[1] són les mans o peus proveïts d'unglas llargues i esmolades (cridades garfas)[2] que presenten alguns vertebrats, en especial les aus, els reptilés i varis órdens de mamífers, com Carnivora, Insectivora, Rodentia, Lagomorpha, Chiroptera i Edentata. Està adaptada per a ajudar en l'assut, permetent un agarre precís i ferm en els predadores, i ajudant també a cavar i escalar; estudis morfogenètics indiquen que l'ungla llarga i esmolada és la forma més antiga d'ungla present entre els vertebrats, sent la forma plana típica en els humans o el caixco dels artiodàctils modificacions evolutives. Quan els dits d'una garra no es mouen individualment uns respecte dels atres, com en els felinos, s'usa també el terme salpa.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Lo més provable és que derive del llatí vulgar garra, que el hauria pres del gal garra, a la seua volta del protocelta garrā utilisat per a referir-se a la part distal de la cama.[4] Compare's en l'occità o el català garra en el mateix significat. En el significat de cama, la trobem en la majoria de llengües celtes.[5] També s'ha propost que deriva de l'antic alt alemà harfam,[6] del celta gar o garra[7] o de les paraules castellanes esgarrar[8] o garfa.[9]
Morfologia
[editar | editar còdic]Les ungles de les garres consten internament de dos capes; el subunguis, el teixit intern, el gra del qual és paralel a la direcció de creiximent a partir de la matriu ungular, i el unguis, un teixit queratinoso i dur format per fibres el gra de les quals corre perpendicular a la direcció de creiximent. En créixer el unguis més veloçment, la garra es ahusa cap a l'extrem, adoptant la forma puntaguda típica.
Els felinos —en alguna excepció, especialment els guepardos (Acinonyx jubatus), els gats turón (Prionailurus planiceps) i els gats peixcadors (Prionailurus viverrinus)— es caracterisen per posseir garres en ungles retràctils. En estat de repòs, les ungles permaneixen estajades en una funda de teixit epitelial junt als dits; la forma de les falanges medial i distal, i l'excepcional resistència del lligament elàstic dorsal permeten als felinos moure's en soltura i flexionar lliurement la nina i els dits sense que per això l'ungla abandone la seua posició de repòs. És necessària la contracció del flexor i l'extensor de la gobanella per a produir l'extensió de l'ungla, utilisada sobretot per a efectuar l'assut sobre les víctimes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «salpa | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «garfa | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ https://archive.org/details/EtymologicalDictionaryOfProtoCeltic/page/n211/mode/2up?view=theater
- ↑ https://iecor.clld.org/cognatesets/1027#7/48.931/-4.150
- ↑ Echegaray, Eduardo de (1888). Diccionari general etimològic de la llengua espanyola (en és), José María Faquineto.
- ↑ Monlau, Pedro Felipe (1881). Diccionari etimològic de la lengue castellana: (ensaig), precedit d'uns rudimentos d'etimologia (en és), Aribau.
- ↑ Nova Revista de Filologia Hispànica (NRFH).36(1)
- 149–152.ISSN 2448-6558.doi:10.24201/nrfh.v36i1.669.Consultat el 2023-02-10.
- ↑ «garra | Diccionari de la llengua espanyola» (en és-es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-02-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.