Ossificació endocondral

Erro al crear miniatura:

Secció d'un os fetal de Gat.

L'ossificació endocondral és un dels processos en el desenroll del sistema esquelètic en els fetos, i que conclou en la producció del teixit òsseu a partir del teixit cartilaginoso. Els ossos, durant el desenroll embrionari, són un mòle de cartílec hialino que va sent progressivament reemplaçat per teixit òsseu. El terme "endocondral" significa que el procés es realisa des de l'interior cap a l'exterior. El procés invers, en el que l'ossificació es produïx des de l'exterior del cartílec (pericondri) es denomina pericondral. L'ossificació endocondral també és essencial en la formació i creiximent llongitudinal d'ossos llarcs, concretament l'esquelet apendicular, axial i la mandíbula.

Existix un atre procés del desenroll dels ossos distint, que no implica cartílec i es denomina ossificació intramembranosa. En ella no hi ha teixit calcificado, i l'ossificació es produïx a partir d'una membrana, que forma os (periostio). El periostio no solament genera os sino que també lo reabsorbe, permetent la remodelació.

Procés d'ossificació pericondral

Durant el procés, les cèlules del pericondri es tornen osteógenas, transformant-se este en periostio (capa de cèlules que recobrirà externament tot l'os) i es deposita una capa d'os subperióstico. Aixina es forma un anell al voltant de la zona central del mòle cartilaginoso, el cridat anell d'ossificació o pericondral.

L'anell pericondral rodeja externament a la placa de creiximent, ocupant les zones de transició entre els cartílecs epifisiarios i el centre primari d'ossificació. Es compon de tres regions:

• Regió òssea: hi ha os membranoso que forma un cilindre al voltant de la placa de creiximent. Adossat externament hi ha una capa de osteoblastos que generen l'os. El cilindre òsseu no manté continuïtat en l'os cortical de les diáfisis, perque es troben osteoclastos que lo reabsorben.

• Regió celular: hi ha gran densitat de cèlules que en la zona mija semblen indiferenciadas, mentres que en la zona més pròxima a les diáfisis són semblants als osteoblastos.

• Regió fibrosa: posseïx fas paralels de fibres colágenas, en a on es disponen els fibroblastos de manera ordenada. Es continua en el revestiment fibroso de la diáfisis i de l'epífisis. Té dos funcions principals. La primera d'elles és mecànica, fent de soport lateral de la placa de creiximent per la formació de la barra òssea. En la segona funció, ajuda al creiximent de la placa i de la metáfisis per transformació de les cèlules mesenquimàtiques en condroblastos i osteoblastos.

Vore també

• Os