Anar al contingut

Pa (animal)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pa és un gènero de primats homínits que comprén les espècies Pa troglodytes (chimpansé o jocó)[1] i Pa paniscus (bonobo). Per estudis de genètica i inmunología s'ha pogut datar la divergència entre la seua llínea evolutiva i la de Gorilla fa 7-8 millons d'anys i de la de Homo fa uns sis millons d'anys. Les dos espècies actuals es varen separar d'un últim ancestro comú fa uns dos millons d'anys, despuix de quedar aïllades una de l'atra pel riu Congo.[2] Els sers humans compartixen el 98-99 % del genoma en chimpansés i bonobos.[3][4]

Al contrari que la seua història genètica, el registre fòssil dels chimpansés i bonobos és per ara un misteri. Solament es coneixen algunes dents trobades recentment en la zona este del Gran Valle del Rift, pertanyents a Pa troglodytes o una atra espècie de Pa encara innominada, que tenen una antiguetat de 500 000 anys. En aquella época eixa zona d'Àfrica Oriental ya era una sabana, mentres que estos animals solament es troben actualment en les selvas d'Àfrica central i occidental.

Chimpansé i bonobo: comparació

[editar | editar còdic]

El chimpansé (P. troglodytes), que viu al nort del riu Congo, i el bonobo (P. paniscus), que viu al sur del mateix, es consideraven abans la mateixa espècie, pero des de 1928 es reconeixen com a distintes.[5] Ademés, P. troglodytes es dividix en quatre subespecies, mentres que P. paniscus no es dividix. Segons la seqüenciació del genoma, estes dos espècies existents de Pa varen divergir fa aproximadament un milló d'anys.

Les diferències més òbvies són que els chimpansés són alguna cosa més grans, més agressius i dominats pels machos, mentres que els bonobos són més gráciles, pacífics i dominats per les femelles. El seu pèl sol ser negre o marró. Machos i femelles diferixen en tamany i aspecte. Tant els chimpansés com els bonobos són dels grans simis més sociables, en vínculs socials que es donen en grans comunitats. La fruta és el component més important de la dieta d'un chimpansé, pero també mengen vegetació, corfa, mel, insectes i inclús atres chimpansés o mones. Poden viure més de trenta anys tant en llibertat com en captivitat.

Els chimpansés i els bonobos són els parents vius més propencs de la humanitat. Com a tals, es troben entre els primats més inteligents i de major cervell: utilisen diverses ferramentes sofisticades i construïxen elaborats nius per a dormir cada nit en branques i fullage. La seua capacitat d'aprenentage ha segut àmpliament estudiada. Inclús pot haver cultures distintives dins de les poblacions. Els estudis de camp de Pa troglodytes varen ser iniciats per la primatóloga Jane Goodall. Abdós espècies de Pa es consideren en perill d'extinció, ya que les activitats humanes han causat greus descensos en les poblacions i àrees de distribució d'abdós espècies. Entre les amenaces que es ciernen sobre les poblacions salvages de panina es troben la caça furtiva, la destrucció de l'hàbitat i el comerç illegal de mascotes. Vàries organisacions de conservació i rehabilitació es dediquen a la supervivència de l'espècie Panina en estat salvage.

Evolució del gènero Pa

[editar | editar còdic]

El gènero Pa es considera part de la subfamília Homininae, que engloba també al gènero Homo. Les dos espècies de chimpansé són les més propenques a Homo sapiens entre les actuals. Per mig de la comparació del genoma humà en el del chimpansé, s'ha determinat que l'ancestro comú de les tres espècies va existir fa uns cinc a sèt millons d'anys,[6] i la divergència entre el chimpansé comú en el bonobo es va produir fa uns dos millons d'anys.[2]

La divergència en el gènero Gorilla va tindre lloc fa aproximadament 10 millons d'anys, mentres que la del linaje dels orangutanes de fa dotze a catorze millons d'anys, i la dels gibones es va separar fa més de quinze millons d'anys.[7]

L'examen conjunt dels genomes del gorila, el chimpansé i el ser humà demostra que els dos últims són més similars en un 70 % del genoma, pero en el 30 % restant presenten més semblats en les seqüències corresponents del gorila que en les mútues. Esta separació incompleta de linajes podria ser un efecte del curt temps transcorregut, en térmens relatius, entre la divergència de les tres espècies. També podria deure's en part a creus entre els ancestros dels goriles i els de els sers humans per un costat, i els de els chimpansés per un atre, en temps antics.[8]

Genoma

[editar | editar còdic]

En el 2002, l'Institut Nacional per a l'Investigació del Genoma Humà (NHGRI), fundat pels Instituts Nacionals de la Salut nortamericanes, varen aprovar la seqüenciació del genoma de Pa troglodytes.[9] La meta d'este proyecte és entendre millor quin és la base genètica de les diferències entre els sers humans i atres espècies. En decembre de 2003 es va anunciar l'obtenció de la primera seqüència i la seua alliniació en el genoma humà.[10] En 2005 la revista Nature va publicar un artícul en els primers resultats de l'anàlisis dels dos genomes; els gens que han evolucionat més ràpidament des de la separació de les espècies són aquells relacionats en la reproducció i la defensa de l'organisme.[11] Les diferències entre les seccions equivalents dels genomes són menudes, al voltant d'un 1,24 %, encara que el percentage aumenta considerablement, fins a un 5 o un 10 % si es tenen en conte les seccions duplicades del genoma. Se sospita que una gran part de les diferències fenotípicas i de comportament entre les espècies es deuen més a factors reguladors dels gens que a la seqüència exacta d'estos.[12]

Un estudi d'octubre de 2016 va demostrar que els chimpansés i els bonobos varen tindre hibridació (es varen creuar) en dos ocasions. Fa uns cinccents mil anys, els bonobos es varen creuar en el grup que va originar els actuals chimpansés centrals i orientals. La segona hibridació va ocórrer fa uns doscents mil anys. Com a resultat, algunes subespecies de chimpansé actuals duen fins a un 1 % d'ADN bonobo.[13]

Registre fòssil

[editar | editar còdic]

A pesar de que s'han trobat numerosos restants fòssils d'humans, no es varen descobrir fòssils de chimpansé sino fins al 2005. Les poblacions existents de chimpansés i bonobos en Àfrica Central i del Oest no se superponen en la majoria dels fòssils humans trobats en Àfrica de l'Est. No obstant, recentment s'han trobat alguns fòssils de chimpansé en Kènia. Açò indicaria que tant els humans, com els membres del gènero Pa varen coexistir durant el Pleistoceno Mig en l'Àfrica de l'Est.[14]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Durant molt temps, els científics varen creure que la dieta dels chimpansés consistia únicament de frutes, fulls, anous, raïls i insectes. Despuix varen descobrir que també cacen menuts vertebrats i uns atres primats (principalment les mones colobos rojos i els gálagos) i inclús maten a chimpansés d'atres famílies. Cacen de forma cooperativa: per eixemple, mentres un perseguix a un primat distint pels arbres, un atre obstruïx la ruta d'escape i un tercer ho espera per a emboscar-ho.[15][16][17]

Etologia

[editar | editar còdic]

Inteligència

[editar | editar còdic]

Els chimpansés posseïxen estratègies de caça sofisticades que requerixen cooperació. Són conscients del seu estatus social i són manipuladors, capaços d'enganyar. Poden deprendre a usar símbols i poden entendre aspectes del llenguage humà, inclús algunes relacions sintàctiques i conceptes de números i numeració.[18] Són capaços de planejar espontàneament el futur propenc.[19] No obstant, no poden parlar tal com com ho fan els humans ya que en el seu cervell carixen de circuits neuronals a tal efecte aun cuando estudis recents demostren lo contrari.[20]Per lo que només emeten chillidos.

Us de ferramentes

[editar | editar còdic]

Un dels descobriments més importants va ser en octubre de 1960 quan Jane Goodall va observar l'use de ferramentes entre els chimpansés. Investigacions recents indiquen que el chimpansé usaria ferramentes de pedra des de fa per lo manco 4300 anys.[21] També s'ha reportat l'utilisació de pals llarcs per a cavar en els termiteros i pals menuts que modifiquen en un extrem per a poder traure i capturar termites.[22] En 2007 es va registrar l'us de ferramentes alvançades; com llances que esmolen en les dents i les usen per a enfilar gálagos de Senegal en els buits dels arbres.[23][24] Abans del descobriment de l'us de ferramentes per part dels chimpansés es creïa que els sers humans eren els únics que les utilisaven; hui se sap que són vàries les espècies que també les utilisen.[25][26]

Us de l'humor

[editar | editar còdic]

Un extens grup de primatólogos va portar a terme un estudi detallat, gravant extenses hores d'interaccions entre jóvens de les quatre espècies de grans simis en varis zoològics i centres d'investigació. Els resultats, publicats en la revista científica Proceedings of the Royal Society B, varen revelar al voltant de 500 interaccions socials no violentes, de les quals unes 140 varen ser catalogades com a bromes, mofas o burles.[27]

Una conclusió destacada va ser que els adults rara volta són els instigadors d'estes interaccions jocoses, sent majorment els jóvens els qui les inicien. Ademés, es va observar una tendència en els chimpansés a ser els més juganers, seguits per orangutanes, bonobos i, en menor mida, els goriles. Entre les conductes més comunes es troben espentar, colpejar, llevar objectes o menjar, sempre mantenint la mirada en la víctima, lo que sugerix una intenció de provocar una reacció o a lo manco captar l'atenció.[27]

Els provocadors solen retirar-se despuix de les seues accions, pero continuen observant al seu objectiu. Les respostes de les víctimes varien, des de l'ignorança fins a respostes lleus d'agressió, encara que la paciència és la resposta més comuna. Este estudi, liderat per Erica Cartmill de l'Universitat de Califòrnia, Los Àngeles, tira llum sobre les complexes interaccions socials i el sentit de l'humor en els grans simis, evidenciant similituts notables en el comportament humà.[27]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ :Real Acadèmia Espanyola - Definició de jocó
  2. ↑ 2,0 2,1 Chaline, Jean (1997). Del simi a l'home, Edicions AKAL, p. 41. ISBN 8446005883, 9788446005889.
  3. ↑ «La seqüència del genoma del chimpansé mostra que compartix un 98% en l'humà». El Món.
  4. ↑ «Humà i chimpansé compartixen el 99% de l'ADN». L'Economiste.
  5. ↑ Shefferly, N. (2005). «html Pa troglodytes». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology.
  6. ↑ (2005).Genome Research.15
    1746-1758.doi:10.1101/gr.3737405.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  8. ↑ Nature.483
    164-165.doi:10.1038/483164a.
  9. ↑ «Chimpanzee Genome Sequencing: Pa troglodytes» (en anglés). NHGRI. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2012. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
  10. ↑ «[1]», NHGRI. Consultat el 13 d'octubre de 2012 (en anglés).
  11. ↑ The Chimpanzee Sequencing and Analysis ConsortiumNature.437doi:10.1038/nature04072.
  12. ↑ «[2]», La Vanguardia. Consultat el 15 d'octubre de 2012.
  13. ↑ «[3]», El País. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  14. ↑ Nature.437(7055)
    105-108.doi:10.1038/nature04008.
  15. ↑ http://www.st-andrews.ac.uk/psychology/people/personal/rwb/publications/2007%20Byrne%20CurrBiol%20PruetzDispatch.pdf
  16. ↑ Plantilla:JSTOR
  17. ↑ doi:10.1016/0003-3472(95)80191-X
  18. ↑ «Chimpanzee intelligence». Indiana University. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2016. Consultat el 24 de març de 2008.
  19. ↑ Current Biology.Elsevier.19(5)
    R190-R191.doi:10.1016/j.cub.2009.01.010.
  20. ↑ «Els chimpansés tenen la capacitat de parlar com els humans, segons un experiment».
  21. ↑ Juliol Mercader, Huw Barton, Jason Gillespie, Jack Harris, Steven Kuhn, Robert Tyler, Christophe Boesch(2007).PNAS.Feb
  22. ↑ Bijal T.. «Chimps Shown Using Not Just a Tool but a "Tool Kit"». Consultat el 20 de giner de 2010.
  23. ↑ Fox, M.. «Hunting chimps may change view of human evolution». Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2007. Consultat el 22 de febrer de 2007.
  24. ↑ «ISU anthropologist's study is first to report chimps hunting with tools». Iowa State University News Service. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  25. ↑ «Chimps Learned Tool Use Long Ago Without Human Help». LiveScience. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  26. ↑ «Tool Use». Jane Goodall Institute. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Els grans simis també són bromistes» (en és). El País. Consultat el 2024-02-16.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • McBrearty, Sally and Nina G. Jablonski 2005: "First fossil chimpanzee"; Nature 437: 105-108.
  • Gagneux, Pascal 2004: "A Pa-oramic view: insights into hominoid evolution through the chimpanzee genome"; 19(11): 571-576.
  • Shoshani, Jeheskel; Colin P. Groves; Elwyn L. Simons and Gregg F. Gunnell 1996: "Primat Phylogeny: Morfological vs Molecular result"; Molecular Phylogenetics and Evolution 5 (1):102-154

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa_(animal)&oldid=785282»