Anar al contingut

Humans arcaics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cràneu de Homo rhodesiensis trobat en Kabwe (Zàmbia). Té una edat d'entre 800 000 i 600 000, similar al Homo erectus, depenent del método de datació que s'utilise. Uns 130 000 anys segons la datació per racemisació d'aminoàcits

En la categoria de humans arcaics s'agrupen numeroses varietats de Homo que varen existir en el periodo que va començar fa 500 000 (500 ka). Sol incloure al Homo neanderthalensis (40 - 300 ka), Homo rhodesiensis (125 - 300 ka), Homo heidelbergensis (200 - 600 ka) i en ocasions també al Homo antecessor (800 - 1200 ka).[1] Esta categoria es diferencia dels humans anatómicamente moderns, que inclouen al Homo sapiens sapiens i la subespècie Homo sapiens idaltu.

Segons algunes teories, els humans moderns varen evolucionar dels humans arcaics, que a la seua volta descendien del Homo erectus. Algunes varietats d'humans arcaics s'inclouen en ocasions en la denominació «Homo sapiens» ya que el tamany del seu cervell és molt similar al dels humans moderns. Els arcaics tenien un cervell de 1200 a 1400 cc, que coincidix en part en el ranc dels moderns (1100 – 1300 cc.). Els humans arcaics es distinguixen dels anatómicamente moderns per tindre un gros cràneu, un arc superciliar prominent i una barbeta poc accentuada.[1][2]

Els humans anatómicamente moderns varen aparéixer fa uns 200 000 anys, i fa uns 70 000 varen ser marginant gradualment a les varietats arcaiques (vore la teoria de la catàstrofe de Toba). És segur que algunes varietats no modernes de Homo varen sobreviure fins a fa 30 000 anys, i potser fins a fa solament 10 000. Quins d'estes varietats s'inclouen en el terme «humà arcaic» és una qüestió de definició i varia d'un autor a un atre. No obstant, segons estudis genètics recents, els humans moderns podrien haver procreado en a lo manco dos grups d'humans antics: els neandertal i l'homínit de Denísova.[3] Atres estudis tiren dubtes sobre la possibilitat de que el mestiçage siga la causa de que els humans arcaics i moderns compartixquen marcadors genètics, i es decanten per un orige ancestral d'estes traces que es remontaria a fa entre 500 000 i 800 000 anys.[4][5]


Noves evidències sugerixen que un atre grup també podrien haver-se extinguit fa solament 11 500 anys, els Hòmens de la cova dels cérvols de China.[6] Christopher Stringer, investigador del Museu d'Història Natural de Londres creu que este poble podria ser el resultat del creuament entre homínits de Denísova i humans moderns.[7] Atres científics són escèptics, i consideren que les úniques traces comunes entren dins de les variacions previsibles en les poblacions humanes.[8]

Terminologia i definició

[editar | editar còdic]
Comparació anatòmica dels cràneus d'humà modern (esquerra) i Homo neanderthalensis (dreta)

La categoria d'humà arcaic carix d'una definició única i consensuada.[1] Segons una definició, Homo sapiens és una sola espècie que comprén vàries subespècies d'humans moderns i arcaics. Baixe esta definició, els humans moderns es denominen Homo sapiens sapiens, i els arcaics es denominen Homo sapiens seguit de la seua designació específica: Homo sapiens neanderthalensis, Homo sapiens heidelbergensis, etc. Atres taxonomistas preferixen considerar als humans arcaics i moderns com vàries espècies distintes, en el cas de les quals s'utilisa la taxonomia estàndar: Homo rhodesiensis, Homo neanderthalensis, etc.[1]

No estan clares les llínees divisòries que separen als humans moderns dels Homo sapiens arcaics i als arcaics del Homo erectus. Els fòssils més antics coneguts d'humans anatómicamente moderns, com l'home de Kibish (de fa 195 000 anys), el Homo sapiens idaltu (de fa 160 000) o els restants trobats en Qafzeh (de fa 90 000 anys), són humans moderns reconeixibles. No obstant, estos primers humans moderns exhibixen una mescla de traces, per eixemple, arcs superciliares poc prominents.

És un tema no tancat i de gran debat entre els paleoantropòlecs. Ademés dels noms tradicionals de Homo sapiens arcaic i Homo heidelberguensis, existixen uns atres d'enfocament més regional: Homo rhodesiensis (Àfrica), Homo soloensis (Indonèsia), Homo daliensis (nort de China), i Homo mabaensis (sur de China).[9]

Expansió del tamany del cervell

[editar | editar còdic]

L'aparició dels humans arcaics s'utilisa en ocasions com a eixemple d'equilibri puntuat.[10] Este equilibri es produïx quan una espècie passa per evolucions biològiques importants en periodos relativament curts separats per llarcs periodos sense canvis significatius. El tamany del cervell dels humans arcaics va aumentar considerablement, dels 900 cc. del Homo erectus als 1300 cc. Des del màxim volum alcançat en els arcaics, el tamany del cervell humà s'ha reduït.[11]

Orige del llenguage

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Orige de les llengües.


Robin Dunbar argumenta que els humans arcaics varen ser els primers en utilisar el llenguage. Basant-se en el seu anàlisis de la relació entre el tamany del cervell i el tamany del grup de hominoideos, va concloure que en tindre grans cervells, els humans arcaics tenien que viure en grups de més de 120 individus. Dumbar afirma que no era possible viure en grups tan numerosos sense utilisar el llenguage, d'una atra forma no hi hauria cohesió i el grup es desintegraria. Com a comparació, els chimpansés viuen en grups de fins a 50 individus.[12][13]

Indústria lítica

[editar | editar còdic]

Les ferramentes de pedra dels humans arcaics no són molt distintes de les de Homo erectus. En Europa, Àfrica i el Sur d'Àsia, la tècnica es basa en un núcleu i lascas de pedra, bifaces líticos o astrals de mà, ferramentes característiques del Paleolític Inferior, mentres que en Àsia oriental, les ferramentes corresponen a l'indústria olduvayense, també característica del Paleolític Inferior, sense astrals de mà, pero sí en ferramentes de tallar. Este patró de troballes arqueològiques seguix una llínea, cridada la llínea de Movius, ya que va ser proposta per l'arqueòlec Hallam L. Movius en 1948.[9]

Fòssils

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2005) «Archaic homo sapiens», The Ancestor's Tale, Boston: Mariner. ISBN 0-618-61916-X.
  2. ↑ «Companion encyclopedia of archaeology».
  3. ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 31 de giner de 2012.
  4. ↑ «Neanderthals 'unlikely to have interbred with human ancestors'».
  5. ↑ «Neanderthal and Denisova genetic affinities with contemporary humans: Introgression versus common ancestral polymorphisms».
  6. ↑ «[2]», BBC. Consultat el 14 de març de 2012.
  7. ↑ «Chinese human fossils unlike any known species». New Scientist. Consultat el 15 de març de 2012.
  8. ↑ James Owen. «[3]».
  9. ↑ 9,0 9,1 Ciutat Universitària Virtual de Sant Isidoro. «Homo sapiens arcaic». Consultat el 28 de decembre de 2016.
  10. ↑ «Alone in the Universe».
  11. ↑ «http://phys.org/news187877156.html».
  12. ↑ «Co-Evolution of Neocortex Size, Group Size and Language in Humans».
  13. ↑ Dunbar (1993). Grooming, Gossip, and the Evolution of Language, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-36336-6.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Humans_arcaics&oldid=1343198»