Homo sapiens idaltu
Homo sapiens idaltu, també conegut per extensió dels noms comuns dels fòssils com a home de Herto, hòmens de Herto o restants de Herto, és una provable espècie o subespecie de Homo sapiens descrita a partir de espècimen fòssils trobats en les proximitats de la localitat etíope d'Herto Bouri en l'any 1997 per l'equip de paleoantropólogos dirigit per Tim White. No obstant, el nou descobriment no es va fer públic fins a l'any 2003.[1][2][3]
Homo sapiens idaltu és un nom trinominal, com és preceptiu, segons la taxonomia, per a denominar les subespecies; les dos primeres paraules són llatines i signifiquen humà que sap —capacitat per a conéixer i reflexionar respecte a lo que coneix—, mentres que la tercera i última és una paraula del amhárico que significa vell.[1]
Donat el lloc en el qual es va fer la troballa dels restants (tres cràneus) se li va cridar Home de Herto. Dits fòssils han segut datats en una antiguetat d'uns 158 000 anys, és dir del Chibaniense, antigament cridat Pleistoceno mig.[4]
El descobriment va suscitar alguna polèmica entre els investigadors. Varis consideren a Homo sapiens idaltu com una subespecie extinta de Homo sapiens i és per açò que s'usa la denominació taxonómica trinomial. Uns atres, en canvi, consideren que Homo sapiens idaltu és solament un ser humà de l'actual espècie que manté llaugeres traces morfològiques arcaics en relació en atres fòssils que són indiscutiblement de Homo sapiens (i.i.: els Cro-Magnon, els hòmens de Grimaldi, etc.), com per eixemple Stringer (2003).[5][6]
Si és correcta la tesis segons la qual el Homo sapiens idaltu és una subespecie de la nostra, caldria rescatar l'antiga denominació de Homo sapiens sapiens per a el home actual. Esta terminologia s'usava quan el home de Neanderthal era considerat una subespecie nostra (Homo sapiens neanderthalensis), pero posteriorment es va impondre la creència de que els neandertal i els humans moderns representaven espècies biològiques distintes, per lo que es va convindre l'us dels térmens Homo sapiens i Homo neanderthalensis; encara que alguns biòlecs no estan d'acort en açò, ya que per definició i seguint a Ernst Mayr pertanyen a la mateixa espècie, ya que s'ha comprovat que sapiens i neandertal s'han creuat obtenint descendència fèrtil.[7][8]
Els restants de Homo sapiens idaltu varen ser considerats com els espècimen més antics de l'espècie humana fins a la redataació de 2005 dels fòssils de H. sapiens coneguts com Omo I i Omo II, als quals se'ls ha atribuït un antiguetat de 195 000 anys i,[9] posteriorment, en 2017 els descobriments en Marroc de Jebel Irhoud 10 i 11, d'uns 315 000 anys.[10]
Principals fòssils
[editar | editar còdic]Tres cràneus són els restants principals trobats en Herto Bouri i el conjunt dels quals rep com a noms comuns home de Herto, hòmens de Herto o restants de Herto.
En estudis morfològics comparatius tots ells encaixen en H. sapiens (especialment la forma globular del cràneu i la cara), encara en traces distintives, i més propi de Homo africans, com l'arc supraciliar, la constitució més robusta i una protuberància occipital molt proyectada.[11] No obstant no presenten el prognatisme habitual en neandertal.[12]
BOU-VP-16/1
[editar | editar còdic]BOU-VP-16/1 és un cràneu casi complet d'un adult, en una capacitat craneal d'uns 1450 cm³ (superior a molts dels humans moderns).[12][13]
BOU-VP-16/2
[editar | editar còdic]BOU-VP-16/2: parts d'un atre cràneu adult que podria ser, inclús, de major tamany que l'anterior.[6]
BOU-VP-16/5
[editar | editar còdic]
BOU-VP-16/5 és una calvaria casi completa d'un chiquet d'uns 6 a 7 anys, estimat a partir de les dents, en una capacitat craneal de 1250 cm³.[6][13]
Vore també
[editar | editar còdic]- Homo rhodesiensis
- Hòmens de Kibish
- Hòmens de la cova dels cérvols
- Evolució humana
- Fòssils de l'evolució humana
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Nature.423(6941)
- 742–747.doi:10.1038/nature01669.
- ↑ A. Aguirre de CàrcerABC.Madrit:Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Vore image dels Restants de Herto, Homo sapiens idaltu.
- ↑ «160,000-year-old fossilized skulls uncovered in Ethiopia llaure oldest anatomically modern humans» (en en). UC Berkeley. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ Nature.423(6941)
- 693–695.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/423692a.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Herto skulls (Homo sapiens idaltu)» (en en). talkorigins.org. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ (2006).PLoS Genetics.2(7)
- ↑ (2014).Nature.505(7481)ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature12886.
- ↑ (2005).Nature.433(7027)
- 733–736.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature03258.
- ↑ (2017).Nature.546
- 289–292.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature22336.
- ↑ «Homo sapiens idaltu» (en en). Bradshaw foundation. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ 12,0 12,1 Robert Jurmain. «New Finds of Early Homo sapiens from Ethiopia» (en en). The Latest Dirt. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2012. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ 13,0 13,1 Smith y Ahern, 2013.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (9 de juliol de 2013) The Origins of Modern Humans: Biology Reconsidered (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-65990-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homo sapiens idaltu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.