Homo sapiens idaltu
Homo sapiens idaltu, també conegut per extensió dels noms comuns dels fòssils com a home de Herto, hòmens de Herto o restants de Herto, és una provable espècie o subespècie de Homo sapiens descrita a partir de espècimen fòssils trobats en les proximitats de la localitat etíope d'Herto Bouri en l'any 1997 per l'equip de paleoantropòlecs dirigit per Tim White. No obstant, el nou descobriment no es va fer públic fins a l'any 2003.[1][2][3]
Homo sapiens idaltu és un nom trinominal, com és preceptiu, segons la taxonomia, per a denominar les subespècies; les dos primeres paraules són llatines i signifiquen humà que sap —capacitat per a conéixer i reflexionar respecte a lo que coneix—, mentres que la tercera i última és una paraula del amhárico que significa vell.[1]
Donat el lloc en el qual es va fer la troballa dels restants (tres cràneus) se li va cridar Home de Herto. Dits fòssils han segut datats en una antiguetat d'uns 158 000 anys, és dir del Chibaniense, antigament cridat Pleistoceno mig.[4]
El descobriment va suscitar alguna polèmica entre els investigadors. Varis consideren a Homo sapiens idaltu com una subespècie extinta de Homo sapiens i és per açò que s'usa la denominació taxonòmica trinomial. Uns atres, en canvi, consideren que Homo sapiens idaltu és solament un ser humà de l'actual espècie que manté llaugeres traces morfològiques arcaics en relació en atres fòssils que són indiscutiblement de Homo sapiens (i.i.: els Cro-Magnon, els hòmens de Grimaldi, etc.), com per eixemple Stringer (2003).[5][6]
Si és correcta la tesis segons la qual el Homo sapiens idaltu és una subespècie de la nostra, caldria rescatar l'antiga denominació de Homo sapiens sapiens per a el home actual. Esta terminologia s'usava quan l'home de Neanderthal era considerat una subespècie nostra (Homo sapiens neanderthalensis), pero posteriorment es va impondre la creència de que els neandertal i els humans moderns representaven espècies biològiques distintes, per lo que es va convindre l'us dels térmens Homo sapiens i Homo neanderthalensis; encara que alguns biòlecs no estan d'acort en açò, ya que per definició i seguint a Ernst Mayr pertanyen a la mateixa espècie, ya que s'ha comprovat que sapiens i neandertal s'han creuat obtenint descendència fèrtil.[7][8]
Els restants de Homo sapiens idaltu varen ser considerats com els espècimen més antics de l'espècie humana fins a la redataació de 2005 dels fòssils de H. sapiens coneguts com Omo I i Omo II, als quals se'ls ha atribuït un antiguetat de 195 000 anys i,[9] posteriorment, en 2017 els descobriments en Marroc de Jebel Irhoud 10 i 11, d'uns 315 000 anys.[10]
Principals fòssils
editarTres cràneus són els restants principals trobats en Herto Bouri i el conjunt dels quals rep com a noms comuns home de Herto, hòmens de Herto o restants de Herto.
En estudis morfològics comparatius tots ells encaixen en H. sapiens (especialment la forma globular del cràneu i la cara), encara en traces distintives, i més propi de Homo africans, com l'arc supraciliar, la constitució més robusta i una protuberància occipital molt proyectada.[11] No obstant no presenten el prognatisme habitual en neandertal.[12]
BOU-VP-16/1
editarBOU-VP-16/1 és un cràneu casi complet d'un adult, en una capacitat craneal d'uns 1450 cm³ (superior a molts dels humans moderns).[12][13]
BOU-VP-16/2
editarBOU-VP-16/2: parts d'un atre cràneu adult que podria ser, inclús, de major tamany que l'anterior.[6]
BOU-VP-16/5
editar
BOU-VP-16/5 és una calvaria casi completa d'un chiquet d'uns 6 a 7 anys, estimat a partir de les dents, en una capacitat craneal de 1250 cm³.[6][13]
Vore també
editarNotes
editar- ↑ 1,0 1,1 «Pleistocene Homo sapiens from Middle Awash, Ethiopia».Nature.423(6941)
- 742–747.doi:10.1038/nature01669.
- ↑ A. Aguirre de Càrcer«Descoberts en Etiopia els restants fòssils més antics de la nostra espècie, Homo sapiens».ABC.Madrit:Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Vore image dels Restants de Herto, Homo sapiens idaltu.
- ↑ «160,000-year-old fossilized skulls uncovered in Ethiopia llaure oldest anatomically modern humans» (en en). UC Berkeley. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «Human evolution: Out of Ethiopia».Nature.423(6941)
- 693–695.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/423692a.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Herto skulls (Homo sapiens idaltu)» (en en). talkorigins.org. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ (2006).«Possible Ancestral Structure in Human Populations»].PLoS Genetics.2(7)
- ↑ (2014).«The complete genome sequence of a Neanderthal from the Altai Mountains».Nature.505(7481)ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature12886.
- ↑ (2005).«Stratigraphic placement and age of modern humans from Kibish, Ethiopia».Nature.433(7027)
- 733–736.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature03258.
- ↑ (2017).«New fossils from Jebel Irhoud, Morocco and the pa-African origin of Homo sapiens».Nature.546
- 289–292.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature22336.
- ↑ «Homo sapiens idaltu» (en en). Bradshaw foundation. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ 12,0 12,1 Robert Jurmain. «New Finds of Early Homo sapiens from Ethiopia» (en en). The Latest Dirt. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2012. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ 13,0 13,1 Smith y Ahern, 2013.
Referències
editarBibliografia
editar- (9 de juliol de 2013) The Origins of Modern Humans: Biology Reconsidered (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-65990-8.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homo sapiens idaltu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.