Home de Grimaldi
El home de Grimaldi és el nom que es donava antigament a dos esquelets humans del Paleolític Superior descoberts en Itàlia en 1901. En l'actualitat es reconeix que els restants representen a dos individus, s'han datat entre 26.000 i 22.000 anys arrere (és dir, entre 24.000 i 20.000 a. C.) i es classifiquen com a part de la població més àmplia dels primers humans moderns d'Europa de finals del Auriñaciense a principis del Gravetiense.
Història
[editar | editar còdic]_%C3%A0_l%27est_de_Menton_2.jpg)
A finals de el XIX es varen produir vàries troballes de l'Edat de Pedra d'extrema antiguetat en les coves i abrics rocosos de les afores dels "Balzi Rossi" (el Penya-segat Rojo), prop de Ventimiglia (Itàlia).[1] Un dels més espectaculars va ser el de dos chiquets en cinturons de closca de caragols en lo que es va denominar "Grotte dei fanciulli" (Cova dels chiquets), aixina com ferramentes de pedra i vàries estatuillas de Venus.[2] A finals de el XIX, Alberto I, Príncip de Mónaco, va finançar l'exploració arqueològica de les sèt coves més importants. Estes varen rebre el nom de "Cuevas de Grimaldi" en honor de la casa de Grimaldi.[3] La troballa està exposta en el Museu d'Antropologia Prehistòrica de Mónaco.[4]
Les coves varen produir vàries troballes. Els restants d'una de les coves, la "Barma Gran", han segut datats recentment per radiocarbono en 25.000 anys, lo que la situa en el Paleolític Superior.[5]
Es troba a l'home Grimaldi
[editar | editar còdic]La Grotte dei fanciulli contenia artefactes auriñacienses i restants de renos en les capes superiors, mentres que les capes inferiors mostraven una fauna més tropical en rinoceronts de Merck, hipopótams i elefants de claus rectes. L'horisó inferior contenia ferramentes musterienses, associades als neandertals.[3] Els esquelets de Grimaldi varen ser trobats en la capa inferior del Auriñaciense en juny de 1901, pel canonge de Villeneuve. Els dos esquelets semblaven notablement diferents dels esquelets de Cro-Magnon trobats més dalt en la cova i en atres coves de les afores de Balzi Rossi, i va ser batejat com "home de Grimaldi" en honor del príncip.
Un dels dos esquelets pertanyia a una dòna de més de 50 anys i l'atre a un adolescent de 16 o 17 anys.[6] Els esquelets estaven en molt bon estat, encara que el pes d'uns 8 metros de sediment havia esclafat una miqueta els cràneus, sobretot els ossos fins de la cara. No obstant, de Villeneuve va quedar impressionat pel prognatisme dels cràneus.[7] Donada la naturalea esclafada dels cràneus, tal observació hauria segut, en el millor dels casos, incerta. No obstant, més tart es va demostrar que la vella era prognata, encara que per una afecció patològica.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bisson, M.S. & Bolduc, P. (1994): Previously Undescribed Figurines From the Grimaldi Caves. Current Anthropology no 35(4), pages 458-468.
- ↑ Émile Rivière (1887): Paléoethnologie : De l'Antiquité de L'Homme dans els Alps-Maritimes, Paris: J.B. Baillère
- ↑ 3,0 3,1 Bishop, C.W., Abbot, C.G. & Hrdlicka, A. (1930): Man from the Farthest Past, Volume VII from the Smithsonian Institution Séries. original text from American Libraries
- ↑ «La plus riche collection dones Grottes dones Balzi Rossi». Li Musée d'anthropologie préhistorique. Consultat el 26 de novembre de 2013.
- ↑ Bisson, M.S., Tisnerat, N., & Whit, R. (1996): Radiocarbon Dates From the Upper Paleolithic of the Barma Gran. Current Anthropology no 37(1), pages 156- 162.
- ↑ Keith, A. (1911): Ancient Types of Man. Harper and Brothers Read book online, (Grimaldi man covered on pages 58-63)
- ↑ Verneau, R. (1909): Els fouilles du Prince de Monaco aux Baoussé Roussé. Un nouveau type humain. L'anthropologie no 13, pages 561-585
- ↑ Masset, C. (1989): Grimaldi : unix imposture honnête et toujours jeune, Bulletin de la Société préhistorique française, vol. 86, n° 8, pp. 228-243.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de Grimaldi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.