Home d'Cromañón

Home d'Cromañón

Es denomina cromañón, Cro-Magnon o primers humans moderns europeus (abreviat EEMH, per les seues sigles en anglés), als primers sers humans moderns (Homo sapiens) que es varen assentar en Europa, ocupant de manera ininterrompuda el continent, s'estima que des de fa quarantacinc mil anys. Varen interactuar i es varen creuar limitadamente en els neandertal (Homo neanderthalensis), els quals es varen extinguir fa quaranta mil a trentacinc mil anys. Els seus fòssilés s'han trobat en covas d'Europa en les que hi ha pintures rupestres. Els cromañón varen descendir de la població fundadora que aporta ascendència als sers humans actuals d'orige europeu.

Sol castellanizarse i abreviar-se la grafia original Cro-Magnon com a cromañón, sobretot per al seu us en plural (cromañón). Cromañón és la denominació local d'una cova francesa en la que es varen trobar els fòssilés a partir dels que es va tipificar el grup. La seua datació (quaranta mil i dèu mil anys d'antiguetat) es pren com la fita que dona començ al Paleolític superior des del punt de vista antropològic, mentres que el llímit modern no ho marca l'aparició de cap modificació física, sino ambiental i cultural: el fi de l'última glaciació i el començ de l'actual periodo interglaciar (periodo geològic Holoceno), en els periodos culturals denominats Mesolítico i el Neolític.

L'us del concepte «home d'Cromañón», com a alternatiu a atres denominacions, està abandonat pels prehistoriadores i paleontòlecs en l'actualitat, encara que pot trobar-se el seu us en les publicacions, normalment com a sinònim de Homo sapiens en el Paleolític, sense més #precisió.

Els primers hòmens moderns europeus s'agrupaven fins fa poc en dos varietats: la raça de Cro-Magnon, més robusta, i la varietat de Combe Capel, Brno o Predmost, més grácil. En realitat, esta dicotomia pretenia justificar el binomi cultural Auriñaciense-Perigordiense i hui en dia s'ha abandonat, estant només generalisat l'us del terme cromañón per als hòmens moderns paleolítics. Varietats més tardanes (home de Grimaldi o de Chancelade) tampoc semblen tindre diferències somàtiques que justifiquen una completa diferenciació poblacional de tipo racial.

No obstant, durant molt temps es va popularisar l'errònea identificació d'eixos tres tipos humans en les tres divisions racials o races humanes de la antropologia antiga: Cro-Magnon en la raça blanca o caucasoide, Grimaldi en la raça negra o negroide i Chancelade en els esquimal o raça groga o mongoloide.

Els EEMH eren anatómicamente similars als europeus actuals, pero més robusts, en cervells més grans, cares més amples, crestes de les celles més prominents i dents més grans. Els primers eixemplars de EEMH també presenten algunes traces que recorden als dels neandertal. Els primers EEMH tindrien la pell més obscura; la selecció natural per a una pell més clara no començaria fins a fa trenta mil anys. Abans del LGM (Últim Màxim Glacial), els EEMH tenien en general una baixa densitat de població, una estatura alta similar a la dels humans posindustriales i rutes comercials expansives que s'estenien fins a 900 km i caçaven animals de caça major. Els EEMH tenien poblacions molt més altes que els neandertal, possiblement per taxes de fertilitat més altes; l'esperança de vida per a abdós espècies era típicament inferior als quaranta anys. Despuix de la LGM, la densitat de població va aumentar a mida que les comunitats es desplaçaven en menys freqüència (encara que per distàncies més llargues) i la necessitat d'alimentar a més gent junt en la creixent escassea de caça major va fer que depengueren més de la caça menor o aquàtica, i que participaren en més freqüència en sistemes de batudes i mataren raberes sanceres al mateix temps. L'atarassana dels EEMH incloïa llances, llançadors, arpones i possiblement pals arrojadizos i gossos paleolítics. És provable que els EEMH construïren cabanyes provisionals durant els seus desplaçaments, i els Gravettianos varen construir grans cabanyes en la Planura d'Europa Oriental en ossos de mamut.

Els EEMH són coneguts per crear una gran varietat d'obres artístiques, com pintures rupestres, estatuillas de Venus, bastons perforats, estatuillas d'animals i motius geomètrics. És possible que decoraren els seus cossos en llàpissos d'ocre i tal volta en tatuages, escarificación i pírcings. El simbolisme exacte d'estes obres seguix sent enigmàtic, pero en general (encara que no universalment) es creu que els EEMH practicaven el chamanisme, en el que l'art rupestre -específicament el que representa híbrits humà/animal- eixercitava un paper central. També duyen abalorios decoratius i robes de fibra vegetal teñir en diverses tenyides vegetals, que possiblement utilisaven com a símbol d'estatus. Sobre la música, fabricaven flautes d'os, silbatos i possiblement també instruments semblants a la churinga o al güiro, aixina com tambors, idiófonoss i uns atres. Enterraven als seus morts, encara que possiblement només rebien sepultura les persones que havien alcançat un estatus elevat o havien naixcut en ell.

Descobriment

El geólogo Louis Lartet va descobrir els primers cinc esquelets en març de 1869 en la cova d'Cromañón (prop d'Els Eyzies de Tayac-Sireuil, Dordonya, França), lloc del que obtenen el seu nom.

Antropologia física

Per a vintihuit #espècimen humans moderns de fa 190 a vinticinc mil anys, es va estimar que el volum cerebral mig era d'aproximadament , i per a 13 EEMH d'aproximadament . En comparació, els humans actuals tenen una mija de , que és notablement menor. Açò es deu a que el cervell EEMH, encara que dins de la variació per als sers humans actuals, exhibix més llarc promig lòbul frontal llongitut i més alt lòbul occipital altura. Els lòbuls parietals, no obstant, són més curts en EEMH. No està clar si açò podria equivaldre a alguna diferència funcional entre els humans actuals i els moderns primitius.

Els EEMH són físicament similars als humans actuals, en una caixa toràcica globular, una cara completament plana, un entrecejo grácil i una barbeta definida. No obstant, els ossos dels EEMH són alguna cosa més grossos i més robusts. Els primers EEMH mostren a sovint traces que recorden als observats en Neandertal. Els auriñacienses, en particular, presentaven una major proporció de traces que recordaven en cert modo als neandertal, com (encara que no exclusivament) una calota llaugerament aplanada i el consegüent castanya occipital que descollava de la part posterior del cràneu (este últim podia ser prou definit). La seua freqüència va disminuir significativament en els Gravettianos, i en 2007, el paleoantropólogo Erik Trinkaus va concloure que es tractava de restants de introgresión neandertal que finalment varen ser criats fòra del acervo genètic en la seua revisió de la morfologia rellevant.

• 
  Cràneu d'un home d'Cromañón.
• 
  Cràneu de dòna cromañón.
• Reconstrucció òssea del cràneu Cromañón
  Reconstrucció òssea del cràneu Cromañón
• Cràneus complets d'un adult i tres infants del tipo Cromañón.
  Cràneus complets d'un adult i tres infants del tipo Cromañón.
• 
  Reconstrucció forense de l'home d'Cromañón.
• 
  Reconstrucció artística de l'home d'Cromañón.

De l'estudi efectuat per Broca, Quatrefages, Hamy i Lartet dels restants de la cova de Cro-Magnon (tres adults varons, una dòna i un feto) es va derivar una descripció que incloïa, com a traces destacades, una elevada altura —un dels varons media 1,80 m—, mentó prominent i gran capacitat craneal (1590 cc). Ademés,

Cultura material

L'home d'Cromañón es va associar des del seu descobriment a la indústria lítica denominada Auriñaciense (Modo 4) identificada pocs anys abans. No obstant, esta associació no es considera en l'actualitat d'un modo molt estricte.

• 
  Rascador
• Cuchilles del Auriñaciense
  Cuchilles del Auriñaciense
• 
  Hojita Dufour
• Punta d'os.
  Punta d'os.
• 
  Pintura de rinoceronts en la Cova de Chauvet de fa més de trenta mil anys.

Forma de vida

Vivia en coves i en ocasions a l'aire lliure en campaments. Sense que puga considerar-se-li sedentario, és possible que mantinguera un lloc preferent de residència, que abandonaria per a traslladar-se. La forma de vida era caçadora-recolectora. Caçava en grup; els animals grans, en trampes; i els menuts, en pedres i saetas.

Demografia

Es creu que el començ del Paleolític superior es va caracterisar per un gran aument de la població en Europa, i que la població humana d'Europa occidental possiblement es va multiplicar per dèu en la transició neandertal-humà modern. El registre arqueològic indica que l'immensa majoria de les persones del Paleolític (tant neandertals com a humans moderns) varen morir abans d'alcançar els quaranta anys, registrant-se pocs individus vells. És possible que l'auge demogràfic es deguera a un aument significatiu de les taxes de fertilitat.

Un estudi de 2005 va estimar la població de l'Europa del Paleolític Superior calculant l'àrea geogràfica total que va ser habitada basant-se en el registre arqueològic; promedió la densitat de població de Chipewyan, Hän, poble Hill, i Naskapi natius americans que viuen en climes frets i ho va aplicar a EEMH; i va supondre que la densitat de població aumentava contínuament en el temps calculat pel canvi en el número de llocs totals per periodo de temps. L'estudi va calcular que: de 40 a 30 mil anys arrere la població era aproximadament d'1.700-28.400 (promig de 4.400); de 30 a 22 mil anys arrere aproximadament d'1.900-30.600 (promig de 4.800); de 22 a 16,5 mil anys arrere aproximadament de 2.300-37.700 (promig de 5.900); i de 16,5-11,5 mil anys arrere aproximadament d'11.300-72.600 (promig de 28.700).

Despuix del LGM, es creu que els EEMH eren molt manco mòvils i presentaven una major densitat de població, indicada per rutes comercials aparentment més curtes, aixina com per síntomes d'estrés nutricional.

Neandertal i cromañón

L'home Cromañón va poder tindre una relació en el Home de Neanderthal durant les primeres etapes del Paleolític Superior en Europa, zona en la que va haver poblacions d'abdós espècies durant un breu periodo —fins a fa uns 29 000 anys, o inclús uns 27 000 anys en el sur de la península ibèrica— fins que l'neandertal es va extinguir. La busca de proves sobre si va ser possible l'hibridació entre abdós espècies ha segut un camp d'estudi punter de la paleoantropología de finals de el XX i començos de el XXI.

Els primers anàlisis d'ADN no donaven resultats concloents; mentres que els més recents estudis semblen demostrar que els grups humans actuals, a excepció dels africans subsaharians, tenen algun percentage d'ADN neandertal. És dir, encara que l'home d'Neandertal no siga, en sí, l'antecessor de la nostra espècie (Homo Sapiens), una part considerable dels humans actuals tenen una llínea d'ascendència neandertal.

Les seues diferències morfològiques solen interpretar-se com una adaptació a un clima fret en els neandertal i una acusada neotenia en els cromañón. S'ha apuntat també la possibilitat de que els cromañón dispongueren d'una major capacitat per al llenguage (tant del aparat fonador com a cerebral, per al pensament simbòlic), en les implicacions que açò tindria per a la vida social.

Algunes hipòtesis apunten a que els neandertal no varen superar les fases glacials de l'era del gèl, com sí ho varen fer els cromañón, o be, l'espècie es hibridó en forma gradual en l'arribada de grups humans des d'Àsia menor, encara que esta teoria té un consens llimitat.

L'home d'Cromañón es va desenrollar en el Pleistoceno quan les condicions migambientals eren molt dures i les glaciacions varen comprendre casi tota Europa. Els estudis genètics han consignat que un 4% de l'ADN de la població d'orige europeu és de procedència neandertal, provable resultat d'una eventual mescla d'neandertal i cromañón, encara que és provable que els neandertal s'extinguiren abans de l'arribada de l'home d'Cromañón (Homo sapiens) d'acort en atres datacions.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Home d'Cromañón.