Propulsor (arma)
El propulsor, lanzavenablos, lanzadardos, estólica o átlatl és un arma de proyecció que permet l'impulsió de venablos o azagayas. Els vestigis més antics han segut trobats en Europa i datats en el Paleolític Superior.[1]
És una ferramenta que utilisa l'apalancamiento per a conseguir major velocitat en el llançament dels darts, venablos o javalines, i inclou una superfície de respal que permet a l'usuari almagasenar energia durant el llançament.
Pot consistir en un eix en un receptàcul o espolón en l'extrem que sosté i impulsa la culata del dart. El propulsor se subjecta en una mà, agarrant-ho prop de l'extrem més alluntat del receptàcul. El dart s'expulsa gràcies a l'acció del braç i la nina. El braç llançador, junt en el átlatl o propulsor, actua com una palanca. El lanzadardos actua com una extensió de poca massa i ràpit moviment del braç llançador, lo que aumenta la llongitut de la palanca. Esta llongitut adicional permet al llançador impartir força al dart a lo llarc d'una major distància, impartint aixina més energia i, en últimes, velocitats més altes.[2] Els llançadors de pilotes moderns més comunes (braços plàstics molejats que s'utilisen per a llançar pilotes de tenis) utilisen el mateix principi.
Un propulsor de llances és un arma de llarc alcanç i pot impartir fàcilment a un proyectil velocitats de més de 150 km/h.[3]
Els propulsors de llances varen aparéixer molt primerenc en el història de l'humanitat en vàries parts del món, i han sobrevixcut en societats tradicionals fins al dia de hui, ademés de haver segut revixcuts en les últimes décades en propòsits deportius. En Estats Units, la paraula náhuatl átlatl s'utilisa a sovint per a referir-se al renovat us de propulsors de llances (aixina com la paraula maya hul'che); en Austràlia, s'utilisa en canvi la paraula de la llengua dharug woomera.
Els antics grecs i romans utilisaven una correja o llaç de cuiro, conegut com ankule o amentum, com a dispositiu per a tirar llances.[4] La flecha suïssa és un arma que funciona de forma similar al amentum. En l'àrea cultural andina s'usaven majoritàriament com a arma de caça, encara que es varen produir suntuosos eixemplars ceremoniales reservats per a les èlits.
Característiques
Consta d'una curta vara de fusta o un atre material, que se subjecta per un extrem en la mà que llançarà, i en que el seu extrem opost té un eixint en punta i en un marcat àngul, que s'estajarà en l'oquetat practicada en l'extrem posterior del dart que es llançarà. En la seua part superior es coloca un venablo i es dispara espentant en força, proporcionant un impuls major per l'elongació de la palanca natural del braç.
S'han conservat propulsors de fusta, os, marfil o asta i ferro, alguns altament decorats.[1]
Història
En l'Edat de Pedra, la gent usava ossos esmolats, pedres tallades, trossos de roca com a armes i ferramentes. Tals artículs es varen mantindre en us a lo llarc de la civilisació humana, junt en els nous materials utilisats en el pas del temps. Com artefactes arqueològics tals objectes són classificats com puntes líticas, sense especificar si eren per a ser proyectades per un arc o per atres mijos de llançament.[5]
Tals artefactes es poden trobar en tot lo món. Les que han sobrevixcut estan fetes, generalment, de pedra, sobretot de sílex, obsidiana o chaillé, pero en moltes excavacions es troben puntes de flecha d'os, fusta i metal.
En agost de 2010, un informe sobre les puntes líticas de pedra, que daten de fa 64 000 anys, excavades de les capes de sediment antics en la cova de Sibudu, en Suràfrica, per un equip de científics de l'Universitat de Witwatersrand, va ser publicat. Els exàmens dirigits per un equip de l'Universitat de Johannesburgo varen trobar rastres de residus de sanc i os, i adhesiu fet d'una resina a pur de plantes usat per a subjectar la punta a una vareta de fusta. Açò va indicar "el comportament exigent cognitiu" necessari per a fabricar pegament.[6]
"La caça en arc i flecha requerix múltiples etapes complexes de planificació, recolecció de material, ferramenta de preparació i implica una série d'innovadores habilitats socials i comunicatives".[7]
En Europa hi ha vestigis de l'us del propulsor des de l'arribada del Homo sapiens en el Paleolític superior, sent desplaçat per l'us del arc.
En el món andino, els primers propulsors varen aparéixer durant el Periodo Inicial. No obstant, pintures rupestres en les coves de Toquepala sugerixen que el seu us es remonta fins al Lítico. Va ser un arma molt estesa en la costa. El propulsor va alcançar la seua época d'esplendor durant l'Intermig Primerenc, particularment en les civilisacions naixca i mochica. Estos últims ho usaven profusament, junt en mazas, en caceres de venados i llops marins.[8] No obstant, l'us del propulsor va entrar en progressiu decliu a partir del Horisó Mig. Per al Intermig Tardà, havia caigut en un abandó casi total. l'Imperi incaico ni tan sols tenia una paraula en quechua que ho denominara. El propulsor solament subsistia en els territoris de la costa equatoriana, sent amprat per societats com els huancavilcas. Pel contrast, entre les tribus de l'Amazònia encara era àmpliament utilisat.
En Mesoamérica, se li va cridar átlatl: en náhuatl: "braç estés". L'aparició de l'arc ho va desplaçar de les activitats de cacera, pero alguns grups ho varen continuar utilisant per a les activitats bèliques fins a l'época de la conquista espanyola.
En Austràlia els aborigen encara ho utilisen i ho criden woomera.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ret. Diari de Atapuerca(2006).«Arqueologia experimental:hvihg dhdg wff egdrehf ewr wr sw213 qe wq2i 223i qweqw2s 3w 3wqw weww eef efd ffstancia».Diari dels jaciments de la serra de Atapuerca.Fundació Atapuerca.(9)Consultat el 18 d'octubre de 2012. Enllaç alternatiu, revista completa.
- ↑ «Atlatl History and Physics». Tasigh.org.
- ↑ Girls on top, The Economist.
- ↑ Howard L. Blackmore. (2000) Hunting Weapons: From the Middle Ages to the Twentieth Century, page 103 "... the air'.31 A device which enabled all but the heaviest of spears to be cast a respectable distance was the spear thrower. ... It was known to the Greeks as the ankuli and to Romans as the amentum.3 The spear was rested in the hand and ..."
- ↑ «Glossary M - P». Uwlax.edu. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2010. Consultat el 17 de febrer de 2010.
- ↑ «BBC News - Oldest evidence of arrows found». BBC. Consultat el 26 d'agost de 2010.
- ↑ Marlize Lombard and Llorer Phillipson. (2010). Antiquity Vol 84:325, 2010 pp 635-648Indications of bow and stone-tipped arrow use 64 000 years ago in KwaZulu-Natal, South Africa.
- ↑ Les coleccions d'art precolombí peruà estan plenes de propulsors de estólicas i, també, de representacions gràfiques del seu us, especialment en l'art moche i naixca. Vore, per eixemple, la selecció de peces en representacions de estólicas en el catàlec en llínea del Museu Larco de Lima [1].
Bibliografia
- (2012).«EMPLEO DE LAS ARMAS ARROJADIZAS DEL ÁREA CENTRO-ANDINA: ¿ARMAS DE CAZA O DE GUERRA?».Arqueologia I Societat.(24)
- 43-86.ISSN 0254-8062.Consultat el 3 de maig de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propulsor (arma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.