Talla lítica experimental
.jpg){kind=link}
La talla experimental de rocas dures per fractura concoidea és un dels mijos dels que se servixen els prehistoriadores i arqueòlecs per a compreder millor els artefactes líticos prehistòrics. L'objecte fonamental és resoldre problemes plantejats en estudiar objectes tallats en la Prehistòria o en periodos posteriors; alguna cosa essencial per a completar la cadena operativa i, per extensió per a aproximar-se a l'economia del passat, a lo manco parcialment. Les experiències de talla són una tècnica auxiliar de la tipologia i la tecnologia líticas, també de la trazalogía, de l'arqueologia del comportament, de l'arqueologia del paisage i, per supost, de l'ensenyança universitària.
Estos experiments no busquen la reproducció estètica d'objectes prehistòrics per a la seua exhibició o la seua venda, sino que té objectius científics o, secundariament, didàctics i com a complement de la trazalogía.[1]
Les experiències de talla són un procés analític que té la ventaja de semblar-se a un experimente de laboratori. De fet, és possible repetir eixe experiment tantes voltes com siga necessari, canviant un únic paràmetro com, per eixemple, la posició, el moviment, el percutor o l'estabilitat del núcleu o del soport: en este sentit, podem verificar certes hipòtesis sorgides de l'investigació prehistòrica explorant les seues possibilitats, dins de les llimitacions que encara existixen en el coneiximent d'este camp. Perque les experiències de talla, per a que són científiques, deuen partir d'una hipòtesis sorgida de l'informació arqueològica (no es tracta de tallar per tallar, per a vore qué passa, per plaure o per a obtindre peces boniques). Açò no implica que pugam conectar en la ment de l'artesà prehistòric. Tal cosa és impossible: les motivacions de l'home prehistòric són, llògicament, diferents a les del experimentador. La talla no forma part del nostre sistema de vida, al contrari, té objectius científics, que són:[2]
Història de la talla experimental
[editar | editar còdic]La talla experimental científica té una llarga tradició en França, a on va començar ya en 1903, de la mà de H. Müller, més tart, en 1929, L. Coutier va continuar experimentant, encara que l'impuls definitiu vi despuix de la Segona Guerra Mundial, sobretot en François Brodes (Universitat de Bordeus), a sovint en colaboració en l'americà Donald Crabtree (Universitat de Berkeley),[3] qui, sense dubte, li va superar en este camp, en part gràcies a que va passar llargues temporades en l'indi Ishi en Califòrnia, per a que li ensenyara les seues tècniques. La seua influència com a investigador va permetre que l'experimentació calara fondo en Estats Units i Anglaterra. Aixina, li varen seguir M.-H.Newcomer, J. Tixier,[4] M. Lenoir, J. Pelegrin,[5] E. Boëda Butler i molts atres. En estos països és fàcil trobar revistes, llibres, fòrums, simpòsiums, cusos pràctics...; fòra d'ells, la majoria dels experimentadores són autodidactas o formats en l'estranger; a lo manco fins a fa molt poc, donada l'escassa tradició de l'Arqueologia experimental.
Objectius de la talla experimental
[editar | editar còdic]Mostrar la verdadera realitat de l'home prehistòric
[editar | editar còdic]A voltes, el públic que s'interessa sobre els artefactes líticos, els estudiants, o inclús molts llicenciats en la especialdad, comprenen millor i en uns segons lo que és un útil prehistòric veent una exhibició experimental o rebent una classe pràctica. En canvi, moltes pàgines i molts dibuixos o esquemes són incapaços de revelar-ho en la mateixa claritat. Per això és normal tindre idees equivocades o prejuïns en este tema:
- Per eixemple, és fals que l'humà achelense estiguera tallant i tornant a tallar hores i hores per a fabricar les seues ferramentes. En realitat, basten minuts per a fabricar un bifaz, inclús retallándolo en percutor bla, i uns segons per a retocar una raedera (una volta obtinguda la lasca-soport). Semenov dia que «l'elaboració de bifaces és una tasca perfectament realisable per un home contemporàneu carent de tota calificació en treballs manuals».[6] Una atra cosa és que sabera d'on traure els elements necessaris, puix la talla lítica és alguna cosa més que donar garrotazos sense un fi concret.
- Que la major part de les peces no són armas ofensives: casi mai es varen destinar a atacar a humans (encara que hi ha evidències de morts violentes, s'ignora si varen ser accidents[7]). Tampoc abundaven les armes de caça, llevat en chicotetes proporcions: la major part són utensilis d'us domèstic o quotidià.
- Que l'experimentació es pot iniciar en elements senzills: uns quants percutores i matèria primera adequada. No obstant, no es pot crear un especialiste de la nit al matí. Com en qualsevol disciplina, es necessiten anys per a conseguir-ho. És dir, que les valoracions dignes de crèdit deuen ser frut del treball d'especialistes experimentats.
L'examen de la matèria primera
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Quan coneixem l'orige de la matèria primera, és important examinar-la sometent-la a la talla experimental, lo que permetrà aclarir qüestions bàsiques. És indispensable, quan s'estudia una indústria lítica, que no es juge una matèria primera abans d'haver-la tallat. És necessari saber en quins tamanys està disponible, aixina sabrem si varen poder elaborar instruments més grans o més menuts. Coneixent les característiques físiques de la roca, la seua calitat i homogeneïtat, tot segons la seua resposta empírica a la talla (ya que no nos referim a resultats petrológicos) sabrem quins són els llímits de les possibles tècniques o métodos líticos i si els artesans prehistòrics varen poder superar les llimitacions de la matèria.
Si el jaciment és ric en artefactes bellamente tallats en una matèria primera local excelent, el seu interés serà relativament llimitat. Pel contrari, front a ferramentes aparentment “toscas”, lo essencial és provar la matèria primera per a establir les seues possibilitats front a les tècniques que hagen segut observades. Estes coses deuen fer-se abans de jujar els arcaisme en l'habilitat d'un artesà prehistòric. En algunes quarsitas aparentment de bona calitat és casi impossible conseguir lascas laminares, i més difícil encara és obtindre fulls primes que no trenquen en extraure-les. No obstant, no hi ha forma de que un artesà experimentat puga donar-se conte d'això, si abans no ho experimenta. No és un cas únic, moltes roques són fàcils de tallar en apariència, pero tenen unes possibilitats molt llimitades; encara que, sempre es poden provar métodos alternatius. Est és el cas dels gavinets Sendoki de vora abatuda (Paleolític Superior del Japó), que varen ser fabricats sobre sanukita (una variant de l'andesita), a sovint, en lascas intencionalmente més amples que llargues. Estes varen ser extretes a partir de la superfície convexa de la cara inferior d'una lasca (és dir, estem davant una variant del Método Kombewa).
Redescubrimiento de tècniques i métodos desapareguts
[editar | editar còdic]
Per a poder valorar una tècnica o un método, devem, abans que res, intentar reconstruir-la experimentalment. Si, pel contrari, no som capaços de reproduir una tècnica, a lo manco podrem inferir els seus llímits. No obstant, tals llímits no deuen ser dogmàtics; devem ser honests front a les nostres llimitacions experimentals. Per eixemple: encara que ya és possible distinguir la talla per pressió de la percussió indirecta en peça intermija (gràcies a certes característiques significatives), en atres casos no s'han reunit experiments suficients. Si les mostres o els investigadors experimentals anaren més numerosos, es podrien ampliar les observacions i consolidar les conclusions.
Hi ha moltes tècniques que no s'han pogut elucidar encara. Entre elles, l'extracció de larguísimas fulls de sílex (prop de 60 centímetros) del Magdaleniense de la (Illa de França) o els impressionants núcleus neolítics de Grand-Pressigny (Indre-et-Loire), ni els fulls ceremoniales d'obsidiana que, fabricadan els aztecas per a les seues tombes. Pel contrari, ya s'està experimentant sériament l'extracció de fulls per percussió directa en percutor de pedra (que, encara que se sap que va ser practicada des del Paleolític Mig, no es coneixia en profunditat): Donald Crabtree ha segut capaç d'obtindre fulls inclús per percussió inversa en percutor dur durmiente.
Encara que l'extracció de fulls per pressió en una palanca-compresora es coneix des de fa molt, tant per descripcions antigues[8] com per estudis teòrics, a penes està començant a ser experimentada per les seues dificultats tècniques a multitut de detalls desconeguts.[9] Hi ha estanys en molts atres procediments, pero la causa fonamental és la falta d'experimentació. Per eixemple, encara no sabem en detall cóm es trencaven les puntes dels bifaces del jaciment achelense de El Basalito (Castraz de Yeltes, Salamanca) i és necessari discernir si este tipo de fractura era un accident o, com se sospita, el resultat d'un determinat gest d'utilisació.
- Lo mateixa ocorre en cert tipo de lascados, dels quals s'ignora casi tot; per eixemple, existix una important controvèrsia sobre el retoc tipo Quina, propi de certes facies del Musteriense: per a alguns una tècnica intencional, per a uns atres no és més que és el resultat de revivar una i una atra volta el mateix artefacte, fins que els colps es mengen la matèria disponible, en fi, hi ha qui pensa que és un tipo de macrohuellas d'us.
Està clar, per una atra part, que els nostres progressos s'acceleren quan varis científics experimenten sobre el mateix problema concret. Per eixemple, ara sabem com conseguir la característica acanaladura de les Puntes Folsom, puix varis experts l'han obtingut per tècniques diferents: hi ha experts que han pogut «aflautar» estes característiques puntes de proyectil per percussió directa, per percusiíon indirecta o, inclús, per pressió.[10] La posada en comuna d'experiments independents és valiosíssima puix nos ajuda a completar esclavons de la cadena operativa d'indústries líticas fa possible una reconstrucció precisa dels diferents esquemes de talla amprats, aixina com la definició de varis métodos.
La transmissió del coneiximent
[editar | editar còdic]
Els que s'inicien en els estudis prehistòrics poden deprendre més sòlida i ràpidament si han deprés les nocions bàsiques de la mà d'un professor que ya haja experimentat. D'esta manera s'aforraran passos en fals. També podran saber quin és el millor camí per a anar adquirint destrea o elegir l'especialitat adequada. Secundariament, els especialistes en la talla experimental poden mostrar a atres investigadors de l'indústria lítica si certes cicatrius són accidentals o intencionades. Si tals procediments són fàcils o difícils (establint certes coordenades sobre lo que pot ser considerat evolucionat o no). Per eixemple, és relativament fàcil tallar un bifaz achelense extremadament bell i simètric pero és molt més complex extraure una punta Levallois. També poden ensenyar a distinguir els microlascados deguts a una preparació d'una plataforma de percussió de les traces d'us. L'abrasió de la vora del pla de percussió o de pressió d'un núcleu (per a eliminar el rebanc format pels contraconcoides anteriors) és necessària per a realisar lascados eficients en percutores d'asta o de fusta. Esta abrasió (fricció en una vora) sempre deixa traces i, a voltes, causa intensos desgasts. Durant molt temps estos desgasts varen ser confosos en chafades d'us.
Per a distinguir entre lascados de preparació o, si més no, lascados previs a l'extracció dels autèntics retocs. Una borumballa de buril en una preparació prèvia la cara inferior de la qual està intacta i sense retocs, és un rebuig de talla característic i no una hojita de vora abatuda, pero si la cara inferior està fortament afectada per retocs, és un útil. Aixina mateix, no es poden calificar de buriles simples peces en les que el (fals) «colp de buril es va realisar quan la lasca estava encara en el núcleu».[11] Una volta que estes intencions han segut aclarides, el seu lloc en la cadena operativa deu ser definit.
L'experimentació ya està ajudant a valorar el coneiximent tècnic dels pobles prehistòrics, i a evaluar la seua efectivitat i rendiment. Per eixemple, s'ha demostrat que la preparació d'un núcleu per a realisar extracció predeterminades de qualsevol tipo (des de les Levallois, fins a les de fulls) és molt més difícil que les extracció mateixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Per a averiguar quin va poder ser la funció, o funcions, dels instruments prehistòrics, és necessari fer rèpliques dels mateixos en els idèntics mijos i procediments de fabricació. Despuix, tals rèpliques se someten a experiments d'us i s'estudia el desgast produït per estos al microscopi. Per eixemple, es pot fabricar una série àmplia de raspadorés sobre full i usar cada u en una superfície diferent (pell d'animal, fusta, os...), en moviments diferents (cap a avant només, cap a arrere només, balanceig, lateralment...), en mànec i sense mànec, etc. I, despuix, comparar les diferències en el tipo de desgast, Els resultats serviran com a referència per a utensilis autèntics exhumats d'excavacions arqueològiques
- ↑ (Pàgines 99-101)
- ↑
- ↑ (Pàgines 47-49)
- ↑ (Pàgines 37-53)
- ↑ (pàgina 82)
- ↑ Els restants de la Gran Dolina d'Atapuerca demostren canibalisme, pero se supon que no va ser ritual, sino alimentici
- ↑ El monge espanyol Juan de Torquemada va descriure el método d'extracció de grans fulls d'obsidiana pels indígeneas asteques, les seues descripcions varen ser de gran valor per a reconstruir el procediment ()
- ↑ Els investigadors Javier Baena i Raúl Maqueda han pogut amprar este mateix sistema per al retoc, no només per a l'extracció:
- ↑ Imàgens dels diferents tipos de aflautado d'una punta Folsom
- ↑ La cita es referix a peces classificades erròneament com buriles en el jaciment espanyol de Àrits-I (Arganda del Rei, Madrit), del Paleolític Inferior: (Pàgina 261). Sense dubte, el consell d'un especialiste en tecnologia lítica haguera evitat un error com este
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talla lítica experimental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.