Método Kombewa

El método Kombewa és un procediment d'extracció de lascas que seguix uns passos especials, provativos, que permeten obtindre una lasca de forma i tamany preconcebut en el núcleu. És, per tant, un método de talla predeterminante, similar encara que diferent del método Levallois.

Este procediment va ser batejat aixina, puix va ser identificat per primera volta per el misionero W. E. Owen^, en la localitat de Kombewa, situada en els llímits occidentals de Kènia a la vora del llac Victoria, coneiximent que el prehistoriador C. van Riet Lowe va interpretar en més precisió, temps despuix, en peces procedents de la veïna Uganda. Si be, este método és conegut en tot el Vell Món durant el Paleolític Inferior, encara que és més habitual en Àfrica.

Est és un método d'aprofitament sum de les característiques bàsiques de la lasca en sí, és dir, es busca que la convexidad pròpia de la cara ventral, produïda per la fractura concoidea, es done igualment en la cara dorsal. Concretament tot consistix en crear una lasca en dos cares inferiors, perfectament convexas que es tallen en un tall, igualment convexo i molt regular en tot el seu contorn, llevat, llògicament, en el taló.

Archiu:Methode Kombewa.png

Etapes seguides en el método Kombewa: 1º, extracció de la lasca-soport o lasca-núcleu; 2º, preparació del pla de percussió; 3º, extracció de les lasca Kombewa; 4º, lasca Kombewa
(tot això en secció)

Per a obtindre este resultat s'utilisa una gran lasca com núcleu per a extraure, per mig de la percussió, de la seua cara inferior, una atra lasca, lo més gran possible (d'un núcleu de gran tamany s'extrau una gran lasca que, una volta obtinguda, es convertix en una lasca-núcleu en la que —si és necessari— es prepara una plataforma de percussió que servix per a extracció de la lasca Kombewa que, com s'ha indicat, té per cara superior la cara inferior de la lasca-núcleu, ademés de la seua pròpia cara inferior). L'utilisació d'una lasca com a soport permet aprofitar la curvatura de la seua cara inferior a modo de preparació Levallois, de modo que la lasca extreta és una peça predeterminada. Com hem dit, el producte tindrà dos cares inferiors, una la seua pròpia —com tota lasca— i l'atra, que en realitat és la seua cara superior, és la cara inferior de la lasca soport de la que ha segut extreta. La preparació de la plataforma de percussió és opcional (si be, alguns especialistes consideren imprescindible modificar la angulación del pla de percussió primitiu per mig d'una preparació), aixina com el lloc a on es dona el colp, que podria ser qualsevol part perifèrica del núcleu. Ya que les lascas obtingudes tenen una morfologia i un tamany que ha segut buscat i preconcebut voluntàriament, es pot considerar que el método Kombewa tanca en sí mateixa l'idea Levallois.

Archiu:Kombewa core (nucleus).png

Núcleu Kombewa procedent d'una jaciment achelense de la vall del Duero, en Espanya.

Els rebujos, és dir, els núcleus, tenen una forma molt característica, puix són lascas la cara inferior de la qual ha segut invadida per un gran negatiu de lascado que borra la major part dels elements que les caracterisen. A sovint, ademés, tenen atres negatvos frut de la preparació del pla de percussió.