Abric de Cro-Magnon

Abric de Cro-Magnon

L'abric de Cro-Magnon (en francés: abri de Cro-Magnon; en occità: abric de Cròsmanhon) és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-001.

Es tracta d'un hàbitat en forma d'abric rocós, i no d'una cova. Ademés de sepultures, este lloc epònim del home de Cro-Magnon ha proporcionat ferramentes de sílex i elements d'adorn assignats als periodos Auriñaciense o al Gravetiense.

Història i etimologia

Un dels cràneus trobats en l'abric de Cro-Magnon, Museu de l'Home de París.

En 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril als Eyzies, el geòlec Louis Lartet (1840-99) va trobar ací els restants de cinc esquelets d'una raça humana de l'época auriñaciense, coneguda en avant com Home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguetat, i es tractava de tres hòmens, una dòna i un bebé. El lloc a on es varen trobar era terreny pertanyent al Sr. Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural (cros vol dir buit en occità), d'ahí que es donara tal nom a este nou ser humà. Posteriorment va haver troballes en tota Europa i Oriente Pròxim. L'orige del topònim no està del tot aclarit. La paraula occitana cròs es traduïx per creux, en francés, "buit" en castellà, i la paraula crosa per grotte, en francés, "gruta" en castellà; en lo que significaria Grand Trou en francés, "Gran Forat" en castellà, o ben Trou de Magnou ("Forat de Magnou"), nom deformat d'una ermita que existia en les afores; o, segons una atra possibilitat l'abri de monsieur Magnon, en francés, "l'abric (refugi, cova) del senyor Magnon".

Enllaços externs

• L'abric d'Cromañón, història de les excavacions i obertura del lloc (en francés)