Erik Erikson

Archiu:Erik Erikson.jpg

Erik Erikson

Erik Homburger Erikson (Fráncfort del Meno, Alemània; 15 de juny de 1902-Harwich, Veta Cod, Massachusetts, Estats Units; 12 de maig de 1994), registrat en nàixer com Erik Salomonsen, fon un sicòlec i psicoanalista germà-nortamericà d'orige judeu reconegut mundialment, entre atres àrees, per les seues contribucions en psicologia del desenroll.

Les seues teories sobre la crisis d'identitat de l'adolescència —i el seu corresponent impacte sobre la personalitat de l'individu—, aixina com la seua proposta de que la principal neurosis que afectava als Estats Units despuix de la guerra mundial era el narcissisme, varen alcançar gran popularitat en els anys cinquanta i xixanta. Una enquesta, publicada en la Review of General Psychology en 2002, va situar a Erikson com el duodècim sicòlec més eminent de el XX.

Biografia

El seu orige està rodejat de cert misteri. El seu pare biològic va ser un danés desconegut que va abandonar a la seua esposa just quan va nàixer Erik. La seua mare, Karla Abrahamsen, una jove danesa d'orige judeu, crie sola al seu fill durant els tres primers anys de la seua vida. Després es va casar en el Dr. Theodor Homberger, qui era pediatra del chiquet i junts es varen mudar a Karlsruhe, al sur d'Alemània.

Despuix de finalisar la secundària, Erik va decidir ser artista. Quan no assistia a classes d'art, vagava per Europa, visitant museus i dormint baix els ponts. Va viure una vida de rebel descuidat durant molt temps, just abans de plantejar-se sériament qué fer en la seua vida.

Quan va complir els 25 anys, un amic seu, Peter Blos (artiste i més vesprada psicoanalista), li va sugerir que es presentara per a una plaça de mestre en una escola experimental per a estudiants nortamericanes dirigida per Dorothy Burlingham, una amiga d'Anna Freud. Ademés d'ensenyar art, va conseguir un certificat en educació Montessori i un atre de la Societat Psicoanalítica de Viena. Va ser psicoanalizar per la mateixa Anna Freud. Mentres va estar allí, va conéixer a una professora de dansa teatral en l'escola mencionada en qui tindria tres fills, un dels quals més vesprada seria sociòlec.

Quan els nazis varen prendre el poder, varen abandonar Viena i varen ser primer a Copenhague i després a Boston. Erikson va acceptar un lloc de treball en l'Escola de Medicina d'Harvard i va practicar psicoanálisis de chiquets en la seua consulta privada. En eixa época va conseguir codearse en sicòlecs de la talla d'Henry Murray i Kurt Lewin, aixina com els antropòlecs Ruth Benedict, Margaret Pixeu i Gregory Bateson. Estos autors varen eixercir gran influència sobre l'obra de Erikson.

Més vesprada va ensenyar en Yale i després en la Universitat de Califòrnia en Berkeley. Va ser durant este periodo quan Erik Erikson va realisar els seus estudis sobre les tribus natives americanes lakota i yurok. Quan va obtindre el seu ciutadania nortamericana, va adoptar oficialment el nom de Erik Erikson.

En 1950 va escriure Childhood and Society (Infància i societat), llibre que contenia artículs dels seus estudis de les tribus nortamericanes, anàlisis de Màxim Gorki i Adolf Hitler, aixina com una discussió de la «personalitat nortamericana» i les bases argumentals de la seua versió sobre la teoria freudiana. Estos temes (l'influència de la cultura sobre la personalitat i l'anàlisis de figures històriques) es varen repetir en atres treballs, un dels quals, La veritat de Gandhi, va obtindre el Premi Pulitzer i el Premi Nacional del Llibre.

Durant el regnat de terror del senador Joseph McCarthy en 1950, Erikson abandona Berkeley quan se'ls demana als professors que firmen un «compromís de llealtat». A partir d'este moment, Erikson passa 10 anys treballant i ensenyant en una clínica de Massachusetts i posteriorment atres 10 anys més de regrés en Harvard. A partir del seu jubilació en 1970, no deixa d'escriure i investigar durant el restant de la seua vida. Mor en 1994.

Obres

Publicacions majors

• Childhood and Society (1950)
• Young Man Luther: A Study in Psychoanalysis and History (1958)
• Insight and Responsibility (1966)
• Identity: Youth and Crisis (1968)
• Gandhi's Truth: On the Origins of Militant Nonviolence (1969)
• Life History and the Historical Moment (1975)
• Toys and Reasons: Stages in the Ritualization of Experience (1977)
• Adulthood (edited book, 1978)
• Vital Involvement in Old Age (with J. M. Erikson and H. Kivnick, 1986)
• The Life Cycle Completed (with J. M. Erikson, 1987)

Coleccions

• Identity and the Life Cycle. Selected Papers (1959)
• "A Way of Looking at Things – Selected Papers from 1930 to 1980, Erik H. Erikson" ed. by S. Schlein, W. W. Norton & Co, New York, (1995)

Aspectes de la seua obra

Heterodoxia

Discípul de Freud, va discrepar d'ell, no obstant, en dos aspectes bàsics:

1. Que les persones són sers actius, buscant adaptar-se al seu ambient, més que passius esclaus d'impulsos.
2. En otorgar major importància que Freud a les influències culturals.

Teoria psicosocial

Va elaborar una teoria del desenroll de la personalitat a la que va denominar teoria psicosocial. En ella descriu huit etapes del cicle vital o estadis psicosocials (crisis o conflictes en el desenroll de la vida, a les que han d'enfrontar-se les persones):

1. Confiança bàsica vs. desconfiança (des del naiximent fins a aproximadament els 18 mesos). És la sensació física de confiança. El bebé rep la calor del cos de la mare i els seus contes amorosos. Es desenrolla el víncul que serà la base de les seues futures relacions en atres persones importants; és receptiu als estímuls ambientals i per això sensible i vulnerable a les experiències de frustració que són les experiències més primerenques que proveïxen acceptació, seguritat i satisfacció emocional i estan en la base del desenroll de l'individualitat. Depén llavors del sentiment de confiança que tinguen els pares en sí mateixos i en els demés el que lo puguen reflectir en els seus fills.
2. Autonomia vs. vergonya i dubte (des dels 18 mesos fins als 3 anys aproximadament). Esta etapa està lligada al desenroll muscular i de control de les eliminacions del cos. Este desenroll és llent i progressiu i no sempre és consistent i estable; per això el bebé passa per moments de vergonya i dubte. El bebé inicia a controlar una creixent sensació d'afirmació de la pròpia voluntat d'un yo naixent; s'afirma moltes voltes oponent-se als demés. El chiquet escomença a experimentar la seua pròpia voluntat autònoma experimentant forces impulsives que s'establixen en diverses formes en la conducta del chiquet i es donen oscilant entre la cooperació i la terquedad; les actituts dels pares i el seu propi sentiment d'autonomia són fonamentals en el desenroll de l'autonomia del chiquet. Est establix el seu primera emancipació de forma tal que en posteriors etapes repetirà esta emancipació de moltes maneres.
3. Iniciativa vs. culpa (des dels 3 fins als 5 anys aproximadament). La tercera etapa de l'Iniciativa es dona en l'edat del joc. El chiquet desenrolla activitat i imaginació i és més enèrgic i locuaz, deprén a moure's més lliure i violentament, el seu coneiximent del llenguage es perfecciona, comprén millor i fa preguntes constantment; tot açò li permet expandir la seua imaginació i adquirir un sentiment d'iniciativa que constituïx la base realista d'un sentit d'ambició i de propòsit. Es dona una crisis que es resol en un increment de la seua sensació de ser ell mateixa. És més actiu i està proveït d'un cert excedent d'energia, identifica qué és lo que es pot fer en l'acció; descobrix lo que pot fer junt en lo que és capaç de fer. Són característiques d'esta etapa:
   1. L'intrusió en l'espai per mig d'una locomoció vigorosa.
   2. L'intrusió en lo desconegut per mig d'una curiositat gran.
   3. L'intrusió en el camp perceptual dels demés.
   4. Fantasies sexuals (els jocs en esta edat tenen especials connotacions simbòliques sobre aspectes sexuals). Respecte d'açò últim, el chiquet posseïx una genitalidad rudimentària i té moltes voltes sentiments de culpa i temors associats a això.

1. Laboriosidad vs. inferioritat (des dels 5 fins als 13 anys aproximadament). És l'etapa en la que el chiquet comença la seua instrucció preescolar i escolar; el chiquet està ansiós per fer coses junt en uns atres, de compartir tasques, de fer coses o de planejar-les, i ya no obliga als demés chiquets ni provoca la seua restricció. Posseïx una manera infantil de dominar l'experiència social experimentant, planificant, compartint. Aplega a sentir-se insatisfet i descontent en la sensació de no ser capaç de fer coses i de no fer-les be i encara perfectes; el sentiment d'inferioritat pot fer-ho sentir-se inferior psicològicament, ya siga per la seua situació econòmic-social o per la seua condició "racial" o per una deficient estimulació escolar puix és, precisament, l'institució escolar la que deu velar per l'establiment del sentiment de laboriosidad.
2. Busca d'identitat vs. difusió d'identitat (des dels 13 fins als 21 anys aproximadament). S'experimenten tant busca d'identitat com a crisis d'identitat que revivaran els conflictes de cada una de les etapes anteriors. Els pares dels adolescents enfronten situacions noves que signifiquen un nou repte per a la seua missió orientadora. Són característiques d'identitat de l'adolescent
   • La perspectiva temporal, orientació en el temps i en l'espai.
   • La seguritat en sí mateixa.
   • L'experimentació en el rol, émfasis en l'acció.
   • L'aprenentage, interés pel contacte en el mig ambient i una estratègia de l'aprenentage vital.
   • Polarisació sexual: adequat grau de desenroll del propi interés sexual.
   • Liderage i adheriment: adequada integració al grup de "parells".
   • El compromís ideològic, l'orientació valorativa i participació en l'ambient.
3. Intimitat front a aïllament (des dels 21 fins als 40 anys aproximadament). L'intimitat supon la possibilitat d'estar prop d'uns atres ya que el subjecte posseïx un sentiment de saber quí és, no té por a “perdre-se” a sí mateixa; al contrari que com a molts adolescents, el jove adult ya no té que provar-se a sí mateixa. Pero a açò s'afig que la nostra societat tampoc ha fet molt pels adults jóvens; la tendència maladaptativa, que Erikson flama "promiscuïtat", es referix particularment a tornar-se massa obert, molt fàcilment, sense a penes esforç i sense cap profunditat o respecte per l'intimitat. Esta tendència es pot donar tant en amants com en amics, companyers i veïns.
4. Generatividad front a estancament (des dels 40 fins als 60 anys aproximadament). Periodo generalment dedicat a la criança dels chiquets. La tasca fonamental d'esta etapa és conseguir un equilibri apropiat entre la productivitat i l'estancament. La productivitat és una extensió de l'amor cap al futur; té que vore en una preocupació sobre la següent generació i totes les demés futures. Tant el tindre i criar els fills com aixina també realisar tasques vinculades a l'ensenyança, l'escritura, l'inventiva, les ciències, les arts i l'activisme social complementen la tasca de productivitat; en definitiva, qualsevol cosa que òmpliga eixa “vella necessitat de ser necessitat”. L'estancament, per un atre costat, és la “auto-absorció”: cuidar de ningú; les persones tracten de ser tan productives que aplega un moment en que no es poden permetre res de temps per a sí mateixos, per a relaixar-se i descansar. Al final, estes persones tampoc conseguixen contribuir alguna cosa a la societat. Esta és l'etapa de la “crisis de la mijana edat ”es pregunta “¿qué estic fent ací?”.

1. Integritat front a desesperació (des d'aproximadament els 60 anys fins a la mort). Esta és l'última etapa. En la delicada adultez tardana, o madurea, la tasca primordial és conseguir una integritat en un mínim de desesperança. Primer ocorre un distanciament social. Des d'un sentiment d'inutilitat existix un sentit d'inutilitat biològica degut a que el cos ya no respon com abans; junt a les malalties apareixen les preocupacions relatives a la mort. Els amics moren, els familiars també, i això contribuïx a l'aparició d'un sentiment de desesperança. Com a resposta a esta desesperança alguns majors s'escomencen a preocupar en el passat. L'integritat yoica significa aplegar als térmens de la vida i per tant aplegar als térmens del final de la teua vida. La tendència mal adaptativa és cridada presunció; quan la persona “presumix” d'una integritat yoica sense afrontar de fet les dificultats de la senectud.

Vore també

• Psicoanálisis
• Psicologia del yo
• Sigmund Freud

Enllaços externs

• El desenroll psicosocial d'Eric Erikson. El diagrama epigenético de l'adult