Anar al contingut

Kurt Lewin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sculpture of Kurt Lewin, 2011.jpg
Kurt Lewin


Kurt Tsadek Lewin (Mogilno, província de Posen, Prusia, 9 de setembre de 1890-Newtonville, Massachusetts, Estats Units, 12 de febrer de 1947) va ser un sicòlec i filòsof alemà nacionalisat nortamericà, reconegut actualment com un dels pioners de la psicologia social experimental, la organizacional, de la personalitat i l'aplicada.[1] Es va interessar per investigar la psicologia de grups, l'espai vital i les relacions interpersonals. És considerat un de «els quatre grans», junt en Max Wertheimer, Wolfgang Köhler i Kurt Koffka, de l'Escola de psicologia de la Gestalt, en Berlín. Va propondre la «teoria del camp» en ciències socials, i va formar a atres autors fonamentals en psicologia social. Destaquen les seues obres Una teoria dinàmica de la personalitat (1935) i Resolució de conflictes socials (1948).

Haggbloom i cols. (2012) ho ubiquen en el dihuité lloc en la seua revisió general dels grans autors en psicologia.[2] Durant tota la seua vida va combinar l'estudi de la psicologia en propostes pròpies en filosofia de la ciència, intentant vincular el desenroll teòric en l'investigació empírica en l'estudi de la motivació, el desenroll infantil, i el comportament social, humanisant els llocs d'estudi o treball en l'ajuda de la ciència.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcut el 9 de setembre de 1890, la seua mare va ser Recha Engel (qui va morir en un camp de concentració en 1944), i va tindre una germana (Hertha Putzrath) i dos germans (Egon i Fritz). Kurt va rebre una educació judeua #ortodox en casa, com un dels 4 fills de la família Lewin pertanyent a la menuda burguesia rural de Poznan, una localitat en el centre de Polònia. El seu pare Leopold posseïa junt en el seu germà Max una granja, i la família posseïa una menuda tenda de mercaderies en general en la planta baixa de la seua llar, el qual varen deixar en 1905 per a mudar-se a Berlín, a on Kurt va estudiar el bachillerat en el Kaiserin Augusta Gymnasium del barri de Charlottenburg, durant tres anys.


En 1909 va començar a estudiar medicina en Friburgo de Brisgovia, passant un semestre en Munich per a prendre cursos de biologia, a on es va involucrar en activisme a favor dels drets socials de les dònes. En abril de 1910 va retornar a Berlín per a continuar estudiant biologia en la llavors cridada Real Universitat Federico-Guillermo, pero els seus interessos a partir de l'any posterior varen ser ampliant-se, prenent 14 dels seus cursos en l'àrea de psicologia (la variant fisiològica dominant en eixa escola) baix Carl Stumpf, de manera que Kurt Lewin es va doctorar en filosofia per l'Universitat de Berlín en 1916 baix la seua direcció, en una tesis sobre la «Llei bàsica d'associació».[3]

En 1917 es va casar en Maria Landsberg, en la que va tindre dos fills: Esther Agnes (1919) i Reuven Fritz (1922). La parella es va divorciar, i en 1929 Kurt es va casar en Gertrud Weiss (1896-1987), en qui va tindre dos fills més: Miriam (1931) i Daniel (1933).

En 1924, com a tutor de Zeigarnik, va realisar estudis sobre recort de tasques incompletes.

Kurt Lewin, junt en Carl Hovland, Paul Lazarsfeld i Harold Lasswell, és considerat com un dels «pares fundadors» de l'investigació dels mijos de comunicació de masses (Mass Communication Research).

Va ser professor en l'Universitat de Berlín, a on va proseguir en la seua carrera acadèmica. No obstant, en vista de la situació política, Lewin va fer contactes en els Estats Units des del principi. En 1932 va ser invitat a una càtedra visitant de sis mesos en la Universitat de Stanford. En 1933, finalment va emigrar i va rebre un contracte de dos anys en la Universitat de Cornell, en Ithaca; d'allí es va traslladar en 1935 a la Universitat de Iowa. Allí va permanéixer nou anys, impartint classes de psicologia infantils en la Child Welfare Research Station, fins que en 1944 es va traslladar al MIT. Finalment, en l'any 1940 es va nacionalisar nortamericà.

En 1942 va ser nomenat president de la Societat per a l'Estudi Sicològic de Temes Socials (Society for the Psychological Study of Social Issues, en anglés). Dos anys despuix, la seua mare va morir en un camp de concentració alemà.

En 1944 Lewin va abandonar Iowa i es va marchar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), establint el Centre d'Investigació per a la Dinàmica de Grups (Research Center for Group Dynamics), a on es va preocupar per fer una teoria comuna sobre els grups. En 1946, Lewin va coordinar un grup d'investigadors que va treballar en grups de diferents classes.

En 1947 va crear l'Entrenament de Laboratoris Nacionals (National Laboratories Training) i als pocs dies, el 12 de febrer de 1947, va morir per insuficiència cardíaca, deguda a l'excés de treball, en Newtonville, Massachusetts.

Lewin va morir en Newtonville, Massachusetts, d'insuficiència cardíaca en 1947. Va ser enterrat en el cementeri Mount Auburn de Cambridge, Massachusetts. La seua esposa va fallir en 1987.

  • Kurt Lewin és reconegut com el fundador de la psicologia social moderna.cita requerida
  • Va contribuir al desenroll de la psicologia de la Gestalt de manera significativa. Va estudiar en els grups el concepte de distància social.
  • Investigació-acció: va defendre l'investigació bàsica resaltant l'aplicació pràctica.
  • La teoria del camp, formulada per Lewin, afirma que les variacions individuals del comportament humà con relación a la norma són condicionades per la tensió entre les percepcions que l'individu té de sí mateix i de l'ambient sicològic en el que se situa, l'espai vital.
  • Esta teoria afirma que és impossible conéixer el comportament humà fora del seu entorn, del seu ambient. La conducta ha d'entendre's com una constelació de variables interdependents, les quals formarien el camp dinàmic.
  • Va ser creador del concepte de dinàmica de grups, sobre el que va afirmar: «El grup és un tot emergent que és més que la suma de lo que poden fer els seus participants de forma separada».cita requerida

Obres traduïdes a l'espanyol

[editar | editar còdic]
  • 1935: Una teoria dinàmica de la personalitat* 1938 • La representació conceptual i la medició de les forces sicològiques
  • 1939: Teoria del camp i experimentació en psicologia social
  • 1988: Lewin, Kurt. La teoria del camp en la ciència social, Ed. Paidós Ibèrica, Barcelona, 1988, ISBN 9788475094397
  • 1973: Lewin, Kurt. Dinàmica de la personalitat, Ed. Morata, 1973, ISBN 9788471121363

Obres en anglés

[editar | editar còdic]

Obres en alemà

[editar | editar còdic]
  • Lewin, K., (1980). Kurt Lewin Werkausgabe (Kurt Lewin Collected Works) Ed. Karl Friedrich Graumann, Stuttgart, Klett; 4 Números, conté vàries obres, que varen ser publicades de la seua herència o mai traduït a l'anglés
  • Lewin, K. (2009). Kurt Lewin Schriften zur angewandten Psychologie. Aufsätze, Vorträge, Rezensionen, Ed. Helmut I. Lück, Vienna, Verlag Wolfgang Krammer, ISBN 978-3-901811-46-3; conté varis artículs inèdits

Principals àrees de treball

[editar | editar còdic]

Investigació-acció

[editar | editar còdic]

Lewin, llavors professor del MIT, va falcar per primera volta el terme investigació-acció cap a 1944, i apareix en el seu artícul de 1946 "Action Research and Minority Problems" (Investigació-acció i problemes de les minories),.[4] en el que descrivia l'investigació-acció com "una investigació comparativa de les condicions i efectes de diverses formes d'acció social i investigació conducente a l'acció social" que utilisa "una espiral de passos, cada u dels quals es compon d'un círcul de planificació, acció i desburgació de fets sobre el resultat de l'acció" (a voltes es denomina espiral lewiniana).

Equació de Lewin

[editar | editar còdic]

L'equació de Lewin, B = ƒ(P, I),

A on B és el comportament (Behaviour) , P és la persona (person) i I és l'entorn (environment).

És una equació sicològica del comportament desenrollada per Kurt Lewin. Afirma que el comportament és una funció de la persona en el seu entorn.[5]


L'equació és una fòrmula molt coneguda del sicòlec en psicologia social, de la que Lewin va ser un pioner modern. Quan es va presentar per primera volta en el llibre de Lewin Principis de psicologia topològica, publicat en 1936, contradia la majoria de les teories populars en el sentit de que donava importància a la situació momentànea d'una persona per a comprendre el seu comportament, en lloc de basar-se per complet en el passat.[6]

Dinàmica de grup

[editar | editar còdic]

En un artícul de 1947, Lewin va falcar el terme "dinàmica de grup". Va descriure esta noció com la forma en que els grups i els individus actuen i reaccionen davant circumstàncies canviants. Este camp va sorgir com un concepte dedicat a l'alvanç del coneiximent sobre la naturalea dels grups, les seues lleis, establiment, desenroll i interaccions en atres grups, individus i institucions. Durant els primers anys d'investigació sobre els processos grupales, molts sicòlecs varen rebujar la realitat dels fenomens grupales. Els crítics compartien l'opinió de que els grups no existien com a entitats científicament vàlides. Els escèptics afirmaven que les accions dels grups no eren més que les dels seus membres considerats per separat. Lewin va aplicar la seua fòrmula del interaccionismo, B = ƒ(P, I), per a explicar els fenomens grupales, en els que les característiques personals d'un membre (P) interactuen en els factors ambientals del grup, (I) els seus membres, i la situació per a provocar un comportament (B). Donada la seua formació en psicologia de la Gestalt, Lewin va justificar l'existència del grup utilisant la màxima "El tot és major que la suma de les parts". Teorizó que quan un grup s'establix es convertix en un sistema unificat en qualitats sobrevingudes que no poden comprendre's evaluant als seus membres individualment. Esta noció -que un grup està compost per alguna cosa més que la suma dels seus membres individuals- va obtindre ràpidament el respal de sociòlecs i sicòlecs que varen comprendre l'importància d'este camp emergent. Molts pioners varen observar que la majoria dels fenomens grupales podien explicar-se segons l'equació i la perspicàcia de Lewin, i es varen silenciar les opinions contràries. L'estudi de la dinàmica de grup seguix sent rellevant en la societat actual, a on un gran número de professions (per eixemple, els negocis i l'indústria, la psicologia clínica i d'assessorament, el deport i l'oci) depenen dels seus mecanismes per a prosperar.[7]


Una contribució molt important de Lewin va ser el desenroll de la comunicació de grup i la dinàmica de grup com a facetes principals de la disciplina de la comunicació. Lewin i els seus investigadors associats varen abandonar la tendència preexistente de la psicologia individualista i varen ampliar el seu treball per a incorporar una perspectiva macro en la que se centraven en la "psicologia social de la comunicació en grups menuts" (Rogers 1994). A Lewin se li associa en "la fundació de l'investigació i la formació en dinàmica de grups i en l'establiment de l'estil de gestió participativa en les organisacions",[8] caseta que es va llaurar a partir dels seus diversos experiments. En la seua investigació berlinesa, Lewin va utilisar "discussions de grup per a fer alvançar la seua teoria en l'investigació". En fer-ho, es trobava certament en la complicació de no saber exactament a quí atribuir les epifanías quan una idea fructificava colectivamente. Ademés de les discussions en grup, es va interessar cada volta més per la pertinença a un grup. Sentia curiositat per saber cóm es solidificaban o debilitaven les perspectives d'un individu en relació en el grup. Va intentar averiguar cóm es construïa l'identitat a partir de punts de vista i perspectives. Estos varen ser els inicis de lo que va acabar convertint-se en el "pensament de grup". Lewin va escomençar a interessar-se prou per la forma en que les idees eren creades i després perpetuades per la mentalitat d'un grup. No s'inclou en este capítul l'importància que va adquirir en l'estudi de les dinàmiques de grup en distintes disciplines, inclós l'estudi de John F. Kennedy i la forma en que intentava interactuar en els seus assessors per a evitar el pensament de grup.[9]

Bresquilles i cocos

[editar | editar còdic]

Lewin va concebre la Distinció Cultural entre Bresquilla i Coco. Les cultures de la bresquilla, referint-se a grups culturals en l'us metafòric d'estes paraules, inclouen l'Índia, Estats Units i la major part d'Amèrica Llatina, ademés del sur d'Europa. Les bresquilles tendixen a ser suaus i amistosos en la superfície, inclús en els estranys, pero tenen un núcleu interior dur i protector. Les cultures del coco inclouen China, Rússia i la major part d'Europa, llevat el sur. La gent de les cultures del coco té un núcleu interior bla, pero un exterior dur que pot donar lloc a una percepció d'antipatia en els estranys. No obstant, una volta que una persona s'ha guanyat la seua confiança, poden ser amics lleals per a tota la vida. Esta analogia de la bresquilla i el coco va ser popularisada més vesprada per Fons Trompenaars, qui va dir que "explica tot tipo de #animositat que enterbolixen les amistats interculturals, els negocis i la diplomàcia"[10][11][12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. En un estudi empíric realisat per Haggbloom et al. utilisant sis criteris com les cites i el reconeiximent, Lewin va ser considerat el 18º sicòlec més eminent del sigle XX. Haggbloom, S.J. et al. (2002). The 100 Most Eminent Psychologists of the 20th Century. Review of General Psychology. Vol. 6, No. 2, 139–152. Haggbloom et al. combined three quantitative variables: citations in professional journals, citations in textbooks, and nominations in a survey given to members of the Association for Psychological Science, with three qualitative variables (converted to quantitative scores): National Academy of Sciences (NAS) membership, American Psychological Association (APA) President and/or recipient of the APA Distinguished Scientific Contributions Award, and surname used as an eponym. Then the list was rank ordered.
  2. Review of General Psychology.6(2)
    139–152.ISSN 1089-2680.doi:10.1037/1089-2680.6.2.139.Consultat el 13 de juliol de 2018.
  3. «Die psychische Tätigkeit bei der Hemmung von Willensvorgängen und dones Grundgesetz der Assoziation», en: Zeitschrift für Psychologie, 77, pp. 212–247.
  4. Lewin, K. (1946) Action research and minority problems. J Soc. Issues 2(4): 34–46
  5. Sansone, C. (2003). The Sage Handbook of Methods in Social Psychology, Sage. ISBN 978-0-7619-2535-4.
  6. Balkenius, C. (1995). Natural Intelligence in Artificial Creatures, Lund University Cognitive Studies, 37. ISBN 978-91-628-1599-8.
  7. Forsyth, D.R. (2010) Group Dynamics
  8. A History of Communication Study: A Biological Approach, NY: The Free Press.
  9. Janis, I.L. (1982). Groupthink
  10. Christelle McKillen. «A peach among coconuts, or a coconut among the peaches?».
  11. Oliver Burkeman. This column will change your life: llaure you wasting your warmth?.
  12. Bhawuk, Dharm. The Cambridge Handbook of Intercultural Training, Cambridge University Press, pp. 164–191. ISBN 978-1108795906.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aguado Gleva, Juan Miguel. Introducció a les teories de la comunicació i l'informació, Ed. Diego Marín, 2004, ISBN 9788484253631.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]