Electrooculograma

El electrooculograma (EOG) és un examen que consistix en colocar chicotets electrodos prop dels músculs dels ulls per a medir el moviment d'estos. Este examen és utilisat en la polisomnografía.

En condicions habituals existix una diferència de potencial d'aproximadament de 0,4 a 5 mV entre la còrnea i la membrana de Bruch situada en la part posterior del ull.

L'orige d'esta diferència es troba en l'epiteli pigmentario de la retina i permet considerar la presència d'un dipol, el qual pot ser representat per un vector el braç del qual coincidix en l'eix anteroposterior del globo ocular, a on la còrnea correspon a l'extrem positiu i la retina a l'extrem negatiu de dit dipol.

Ara be, el potencial produït per este dipol és susceptible de ser registrat per mig de sistemes de registre tant unipolars com a bipolars, per mig de la colocació d'electrodos en la pell propenca a l'ull. En medir el potencial produït per un dipol, la magnitut (voltage) i polaritat del potencial registrat dependran, en gran mida, de l'angulaació del dipol sobre els electrodos pertanyents a dits sistemes de registre.

Moviments oculars

Existixen quatre tipos de moviments oculars, cada u controlat per un sistema neural distint pero que compartixen la mateixa via final comuna, les neurones motores que apleguen als músculs extraoculares.

1. Els moviments sacádicos: moviments súbits i enèrgics de tipo espasmódico, ocorren quan la mirada canvia d'un objecte a un atre. Coloquen nous objectes d'interés en la fóvea i disminuïxen l'adaptació en la via visual, que podria ocórrer si la mirada es fixara en un sol objecte per periodos prolongats.
2. Els moviments suaus de persecució (de busca): moviments oculars de seguiment que es produïxen quan s'observa un objecte en moviment.
3. Els moviments vestibulars (moviments d'ajust): ocorren com a resposta a estímuls iniciats en els conductes semicirculares, per a mantindre la fixació visual mentres es mou el cap.
4. Els moviments de convergència: aproximen els eixos visuals entre sí quan s'enfoca l'atenció en objectes propencs a l'observador.

Aun cuando una persona es fixe en un objecte estacionario, els seus ulls no estan immòvils, sino que exhibixen molt chicotets moviments involuntaris. Hi ha tres tipos de moviments involuntaris: vibració, bots llents i golpeteos.

1. Vibració: una série de chicotetes vibracions dels ulls entre 30-80 Hz (cicles/s).
2. Bots llents: moviments involuntaris que resulten en moviment de bots dels ulls; estos bots signifiquen que encara que els objectes estiguen estacionarios, l'image bota per mig de la fóvea.
3. Moviments de golpetear (microsacádicos): com l'image bota en l'extrem de la fóvea, el tercer mecanisme involuntari causa un reflex de bot del globo ocular de tal manera que l'image és proyectada novament cap a la fóvea.