Anar al contingut

Qualia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Qualia» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Pots notificar al redactor principal pegant este còdic en sa pàgina de discussió: {{sust:Aviso referencias|Qualia}} ~~~~
Uso de esta plantilla: {{Referencias adicionales|t={{sust:CURRENTTIMESTAMP}}}}

Els qualia (singular: quale) són les qualitats subjectives de les experièncias individuals. Es referix a la calitat subjectiva —pero, sobretot, qualitativa, en contraposició a quantitativa, d'ahí el nom— de nostres experiències, tals com la rojez del roig, el sò d'una nota musical, el sabor d'un aliment, lo dolorós del dolor, i sensacions més abstractes i complexes com la felicitat, etc.

Les propietats de les experiències sensorials són, per definició, epistemológicament no cognoscibles en l'absència d'experiència directa. L'existència o inexistència d'estes propietats és un tema calorosament debatut en la filosofia de la ment contemporànea. Els qualia han eixercitat un paper important en la filosofia de la ment principalment perque són vists com una refutació de facto del materialisme reduccionista (vore l'artícul sobre el problema ment-cos).

Mentres alguns filòsofs de la ment materialistes com Daniel Dennett argumenten que els qualia no existixen i són incompatibles en la neurociencia i el naturalisme,[1][2] alguns neurobiólogos i neurólogos com Gerald Edelman, Antonio Damasio, Vilayanur S. Ramachandran, Giulio Tononi, Christof Koch i Rodolfo Llinás sostenen que els qualia sí existixen i el desig d'eliminar-los es basa en una interpretació errònea per part d'alguns filòsofs respecte de lo que constituïx la ciència.[3][4][5][6][7][8][9][10][11][12]

Definició

[editar | editar còdic]

En l'artícul de Thomas Nagel ¿Cóm és ser un rat penat? s'introduïx una rudimentària definició de quale.

[...] al marge de cóm varie la forma, el fet de que un organisme tinga experiències conscients de cap forma significa, bàsicament, que els determine a ser eixe organisme.[13]

Per la seua banda, Daniel Dennett identifica quatre propietats que són comunament adscrites als qualia, açò és, els qualia són:cita requerida

  1. Inefables; açò és, no poden ser comunicats o depresos per atres mijos diferents de l'experiència directa.
  2. Intrínsecs; açò és, són propietats no relacionals, que no canvien depenent de la relació de l'experiència en atres coses.
  3. Privats; açò és, totes les comparacions interpersonals dels qualia són sistemàticament impossibles.
  4. Directament o immediatament aprehensibles en la consciència; açò és, l'experiència d'un quale és saber que un experimenta un quale, i saber tot allò que es pot saber sobre eixe quale.

És important notar que el quale no té l'estatus de les propietats observades, les quals existixen segurament, pero podrien ser errònees. En el seu lloc, el concepte de qualia és el primer i el més depenent de la seua pròpia definició, i l'existència dels qualia és predicada sobre l'existència de les propietats que omplin la seua definició. Aixina si anàrem a descobrir que existix una de tals propietats com "qué és tindre certa experiència" pero esta propietat fora conocible per uns atres, no seria un quale.

Arguments de la Qualia

[editar | editar còdic]

Thomas Nagel

[editar | editar còdic]

En el seu artícul ¿Cóm és ser un rat penat?, Thomas Nagel expon quatre principals idees de les quals els intérprets de la qualia argumenten la seua existència.cita requerida

  1. El conscient d'una persona necessita un caràcter subjectiu que dicte el cóm és de les coses.
  2. Un organisme té estats de consciència mental en el cas de que existixca alguna cosa que interprete ¿cóm seria ser este organisme?, és dir, l'existència d'alguna cosa semblat a este organisme.
  3. Els métodos objectius de la ciència reduccionista mai van a ser suficients, ni aptes per a explicar l'aspecte subjectiu de la ment.
  4. No existix concepció alguna que per mig d'una teoria física de la ment incloga la subjetivitat de les experiències. Per a parlar de la teoria física de la ment si abans reflexionar sobre el subjetivismo i objetivisme.

Argumente zombi

[editar | editar còdic]

Este argument dicta que és inconcebible o concebible que existixquen duplicació físiques de les persones sense cap qualia (conegudes com «zombis filosòfics»), tenint en conte que la qualia no es troba en una part específica del cervell.cita requerida

Si seguim esta afirmació, el zombi seria un organisme que exteriorment treballaria de la mateixa forma que treballa un humà. No obstant, no tindria qualia, per lo que el zombi no tindria una percepció subjectiva de la realitat. Per tant, no podria ser un ser racional, i solament podria existir en el cas en el que la qualia estiguera separada del cervell físic.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Dennett, D. (2002). Quining qualia. En: Chalmers, D. (Ed.). Philosophy of mind. Classical and contemporary readings (pp. 226-246). Oxford University Press.
  2. ↑ Dennett, D. (2015). Why and how does consciousness seem the way it seems? En: T. Metzinger & J. Windt (Eds.). Open mind (pp. 387–398). Mind Group.
  3. ↑ Damasio, A. (2000). Sentir lo que succeïx. Andrés Bell.
  4. ↑ Edelman, G., Gally, J. i Baars, B. (2011). Biology of consciousness. Frontiers In Psychology, 2, 4, 1-6.
  5. ↑ Edelman, G. (1992). Bright air, brilliant fire. BasicBooks.
  6. ↑ Edelman, G. (2003). Naturalizing consciousness: A theoretical framework. Proceedings of the National Academy of Sciences, 100, 9, 5520-5524.
  7. ↑ Koch, C. (2019). The feeling of life itself. The MIT Press.
  8. ↑ Llinás, R. (2003). I of the Vortex. MIT Press, pp. 202–207.
  9. ↑ Oizumi, M., Albantakis, L., & Tononi, G. (2014). From the phenomenology to the mechanisms of consciousness: Integrated information theory 3.0. PLOS Computational Biology, 10, i1003588.
  10. ↑ Overgaard, M., Mogensen, J. & Kirkeby-Hinrup, A. (Eds.) (2021). Beyond neural correlates of consciousness. Routledge Taylor & Francis.
  11. ↑ Ramachandran, V. & Hirstein, W. (1997). “Three laws of qualia. What neurology tells us about the biological functions of consciousness, qualia and the self.” Journal of consciousness studies, 4 (5-6), pp. 429-458.
  12. ↑ Tononi, G., Boly, M., Massimini, M., & Koch, C. (2016). Integrated information theory: From consciousness to its physical substrate. Nature Reviews Neuroscience, 17, 450–461.
  13. ↑ Nagel, Thomas (2000). «¿Qué se sent ser un rat penat?», Ensajos sobre la vida humana (en és), Fondo de Cultura Econòmica, pp. 274- 296. ISBN 978-968-16-6098-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Nagel, Thomas (October 1974). What is it like to be a bat?. The Philosophical Review. 83 (4): 435–450. doi:10.2307/2183914. JSTOR 2183914.
  • Joseph Levine, Conceivability, Identity, and the Explanatory Gap. Cognet.mit.edu.
  • Dennett, D.C. (20 October 1992). Consciousness Explained (1st ed.). Back Bay Books. ISBN 978-0316180665.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Qualia&oldid=1185603»