Anar al contingut

Delliberació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Juges deliberando en un combat de sum

Una delliberació[1] és un acte entés en quant procés i resultat en el qual s'evaluen els pros i contres rellevants a l'objecte d'adoptar una decisió determinada. El procés pot ser efectuat de manera individual (a modo del platònic diàlec conseguixc mateixa) o colectiva.

La delliberació és un moment rellevant en els processos de presa de decisions:[2]

La delliberació és essencial per a la racionalisació tant de les decisions individuals com de les colectives. De fet, la delliberació, en quant procés en el que es comparen i sospesen les diverses possibilitats d'acció segons les seues ventages o desventages respectives i dins de l'objecte d'atendre a un fi precís, pot ser posada en marcha tant en l'àmbit estrictament personal com en espais públics
Juan Carlos Velasco
Erro al crear miniatura:
El Jurat, per John Morgan

En la ciència política, la delliberació és un procés previ a la pren d'una decisió en la qual els ciutadans consideren fets rellevants des de diversos punts de vista i dialoga en uns atres per a pensar críticament sobre les diferents opcions possibles ampliant d'esta manera les seues perspectives, opinions i enteniment.

En Dret, la delliberació és també el procés pel qual un jurat en un juí discutix en privat els resultats del mateix i decidix pel vot en el qual discussió a convindre de qualsevol costat d'oposició. De la mateixa manera es denomina al procés de discussió privada dels juges d'un tribunal pluripersonal, per a prendre la decisió i dictar sentència. En matèries criminals, el resultat de la delliberació és el veredicte, i conforme a este es dicta la sentència apropiada. En arbitrage, la delliberació és també un moment previ a l'emissió del laudo. En freqüència es recorre a elements tecnològics per a portar a terme les delliberació.[3]

Un dels eixemples dramàtics més famosos d'esta fase del juí és en la pràctica la película, Dotze hòmens sense pietat.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ : Democracia y deliberación pública", en Confluencia XXI, nº 6 (2009), pág. 71.
  3. ↑ Fach Gómez, Katia (2023). Introductory Reflections on the Technological Competence of Arbitrators (en en), Springer International Publishing, pp. 1–13. doi:10.1007/978-3-031-11681-0_1. ISBN 978-3-031-11680-3. Consultat el 2024-06-27.

Enllaços externs